ESCOLTI, SI US PLAU, PER ANAR A...

M’agrada molt viatjar amb cotxe. Però una cosa és agradar-me i l’altra poder-ho posar en pràctica tantes vegades com em vingui de gust. Tot és molt car i la benzina també.

Tot i així, he voltat molt. Tant per terres catalanes com per terres de més enllà de l’Ebre i de la Franja de Ponent.

A molts llocs on he estat hi he arribat seguin més o menys els indicadors de les carreteres.

Però en molts d’altres hi he arribat aturant el cotxe al marge d’un camp o a les portes d’una casa de pagès trobada a l’atzar fen camí, i preguntant a la persona que m’atenia: –«escolti, si us plau, per anar a...».

Gairebé sempre he trobat el que cercava. I és molt enriquidor fer un viatge sense saber ben bé on es va, quan es troben pel camí persones que es desviuen per ajudar al viatger, mostrant-li el camí a seguir per anar  a on calgui.

Moltes vegades, després de preguntar una direcció determinada, la conversa no s’acaba aquí. Ans al contrari: se n’enceta una altra quan es comença per respondre-li a la persona que ha donat una adreça o direcció de carretera o camí, després que ha fet la inevitable pregunta: –d’on és vostè? I ja hi som! Una vegada vaig preguntar a un matrimoni ja gran que regentava una masia com a masovers, on podria trobar determinada carretera i un lloc per poder-hi dinar. Això passava a tres quarts d’onze del matí. Doncs vaig separar-me d’ells gairebé a les vuit tocades del vespre! Vulgues que no, vaig haver-me de quedar a dinar, berenar i, si em descuido, fins i tot m’hi quedo  a sopar! Val a dir que jo estic jubilat i no em venia pas d’una hora arribar on volia anar. Però la conversa que varem encetar es va allargar molt. Al matrimoni aquell els hi agrada xerrar i jo, quan m’hi poso, mai miro el rellotge.

Amb aquest petit exemple, vull demostrar que per als conductors no és cap mancança el no portar en un lloc visible del cotxe un navegador d’última generació, que potser fins i tot indica l’hora que hom s’ha d’aturar per a canviar “l’aigua de les olives”. I menys ara, que Trànsit s’ha proposat de multar a tot aquell que mentre condueixi, manipuli el navegador per saber on va. Un bon mapa de carreteres a la guantera del cotxe com sempre s’ha fet, n’hi ha ben bé prou per a no perdre’s. Tan meravellós que és aturar-se al marge de la carretera sense molestar a ningú!; estendre el mapa sobre el capó del cotxe; i cercar cap on s’ha de tirar: si a dreta o a esquerra o amunt o avall. I sempre, sempre, el millor mapa, el millor navegador, serà la persona asseguda en un pedrís a l’entrada de casa seva al peu de la carretera, o al pagès que estigui conreant la seva terra camps i vinyes endins.

Deixin-se de comprar sofisticats navegadors, que l’únic que els hi pot reportar és una quantiosa multa i una lamentable pèrdua de punts, i el que és més lamentable encara, la pèrdua de la vida, la vostra i la dels altres que cap culpa hi tenien, al distreure-us manipulant el navegador.   

EL LUCRATIU NEGOCI ARMAMENTISTA

Temps enrere em sembla que ja vaig parlar del tema, però per si no ha arribat als interessats, (i si els hi ha arribat s’ho han passat pel forro) torno ha comentar-ho.

Dels mil i un treballs que al món hi ha, de les mil i una indústries que el Planeta Terra acull, sensat és pensar que a moltes d’aquestes indústries, tard o d’hora, un dia ho altre, s’hi ha declarat una vaga.

Doncs no. A totes no. Han vist o escoltat vostès la noticia en els mitjans de comunicació escrits i audiovisuals, que tal o qual fàbrica o indústria de fabricació d’armament, hagi estat en vaga o simplement hagi fet reducció de plantilla o tancat el negoci? No! Segur que no.

No estic al corrent de si a Catalunya hi ha alguna fàbrica d’armament (millor que no hi sigui). Però sí que estic segur que n’hi ha a Espanya. I que se sàpiga, les fàbriques d’armes i de munició i de tot tipus d’explosius de guerra ubicades a Espanya, mai han estat en vaga. Mai ningú en parla. Els sindicats no en diuen res perquè els treballadors d’aquestes indústries armamentistes es suposa que estan ben “untats” econòmicament. Segur que tenen un bon sou i una sèrie d’avantatges que altres treballadors d’altres tipus d’indústria no tenen. No se’n sap la seva producció ni on va destinada. Ni es sap res dels suculents guanys que la venda d’armes i munició raporta a les arques de l’Estat: ni piu!  Per això no aturen mai la producció. Per què el Govern espanyol per un costat està en contra de segons quins conflictes armats o bèl·lics i per l’altra no té manies en vendre les armes, munició i explosius que fabrica a aquestes mateixes nacions en conflicte motiu de la seva disconformitat? Per què la Oposició no treu el tema en el Parlamento Español? Per la senzilla raó de que si algun dia tornen a manar ells, faran exactament el mateix que el Govern actual. És un pastís molt suculent que fa de molt bon digerir!

A més, pel que fa a la indústria espanyola de fabricació d’armes curtes (pistoles i revòlvers), cal tenir en compte l’exportació que s’arriba a fer a molts països del món, per armar els contingents de la policia, tant local com a nivell  nacional.

I, a mitja veu, dir que corren rumors, fonamentats o no, que moltes de les armes que es fabriquen a TOTES les indústries armamentístiques del món, es destinen, «es desvien o es perden», a un mercat negre de contraban d’armes que, com és de suposar, deixa molts més i copiosos beneficis que la venda legal de nació a nació.

EE.UU. de Nord-Amèrica, tot i ser un gran país  productor i consumidor d’armes curtes a particulars, diuen que importa moltes de les armes d’aquest tipus de les fàbriques espanyoles. Per què? Doncs perquè diuen que la qualitat és incommensurable i el preu incompatible amb les de producció pròpia. Així qualsevol tanca...,oi?

Qual si fossin observadors o exploradors avançats d’un club de futbol, tinc la impressió que en la plantilla de les grans fàbriques d’armes hi tenen en nòmina a uns experts en anar pel món, allà on per sort no hi ha cap conflicte armat, per crear-ne un de nou de seguida. Fan el que calgui per que hi hagin aldarulls i esdevingui a la fi un conflicte armat, civil, o contra la nació veïna. I no s’aturen fins que ho aconsegueixen, posant en marxa un altre negoci d’armament per a les seves indústries.

Quants fronts armats o conflictes bèl·lics hi ha en la actualitat? Molts! I molts d’ells no es sap ben bé com es van iniciar o com s’han iniciat. Algú sap què ha donat peu al conflicte d’Hondures? Doncs ja tenim un altre possible enfrontament armat entre germans d’un mateix país o, si més no, amb algun veí que també hi voldrà prendre part. I, com és obvi, aquest nou conflicte armat, també el duran a terme amb armes a les mans que “algú” els hi haurà venut, legal o il·legalment. Sigui com sigui, la fabricació de tot tipus d’armament no s’atura mai. No fóra res d’estrany que inclús les indústries armamentistes treballin les vint-i-quatre hores!

Quan i qui ho aturarà tot això? És molt probable que, mentre hi hagi milions d’euros o dòlars a guanyar-hi, (legal o il·legalment), no hi haurà ningú capaç d’aturar-ho: Pobre d’ell!

SI US PLAU, EN CATALÀ I PROU!!!

Tothom a radicalitzar-se! Tota persona catalana, nascuda a Catalunya o que hi porta un temps que li ha permès d'aprendre correctament el català parlat i escrit, s'hauria de radicalitzar en el sentit de que, a Catalunya, en tot moment s'hauria de parlar en català! I rebutjar tot el que estigui escrit en castellà i no fer cas a ningú que parlés en castellà. Els forasters ja saben, quan venen a Catalunya, que aquí es parla en català, com si van a França saben que s'hi parla el francès. Si a França no canvien d'idioma quan un estranger els hi pregunta quelcom, doncs aquí a Catalunya tampoc. Si no ens autosuggestionem de que estem vivint en una Nació que es diu Catalunya i que la llengua oficial de Catalunya és el català per molt que diguin no sé què del bilingüisme, acabarem parlant com els d'Espanya. Tot i que estic d'acord en que gairebé tots els catalans i totes les catalanes saben, sé, sabem, parlar castellà (a vegades molt més bé que qualsevol espanyol...), a casa nostra no tenim perquè parlar-lo. Els que venen aquí, que es preocupin d'aprendre'l com aprendrien el francès, l'anglès o l'alemany si haguessin d'anar a viure a un d'aquests països, o mal sigui de visita de vacances.

TAXISTES UNIFORMATS

De petit quan anava amb els pares a passar el dia a Barcelona (visc a Sabadell), ho veia amb els meus propis ulls. De Madrid ho sé, degut a les múltiples «españoladas cinematográficas» que vèiem als cinemes de Sabadell cada diumenge a la tarda, on passaven normalment una pel·lícula americana i una d’espanyola.

M’estic referint als uniformes que en aquella època duien tant els taxistes de Barcelona com els taxistes de Madrid. És de suposar que, la uniformitat, en aquells temps, la portarien tots els taxistes tant de la resta de Catalunya com els d’altres ciutats i pobles d’Espanya. Durant molt de temps van anar uniformats i no es podien treure ni la gorra, a no ser que fos per saludar a la persona que demanava el servei de taxi, que la saludaven amb molta educació tant al pujar com al baixar del taxi, obrint-los moltes vegades la porta el mateix taxista. Allò era bona educació, bones maneres i bon servei al client. I que ningú ho confongui amb servilisme, que no era pas això el fer les coses ben fetes i tenir el client content i satisfet. El taxista es treballava la propina i ningú marxava sense donar-n’hi.

Algunes noticies diuen, que tant a Madrid com a Barcelona, es vol que els taxistes deixin d’anar tan esparracats de vestimenta com van ara, que sembla talment quan es puja a un taxi que qui el porta ho és tot menys un taxista com cal.

No deixa de ser una incongruència, que en un taxi hi pugi tot un senyor de dalt a baix, vestit com un lord anglès, portant equipatge, i qui baixa del taxi per atendre’l vagi amb una samarreta sense mànegues, pantalons curts i xancletes! Per la mort de Déu! I manta vegades sense afaitar ni haver-se dutxat en tres dies!

Si hi ha un munt d’oficis que per practicar-los és necessari anar uniformat, net polit i ben pentinat i afaitat, per què no hi poden anar els taxistes? Què hi ha de dolent perquè els taxistes i les taxistes no vagin amb uniforme com anys enrere?

I un cop superat el tema dels uniformes, per què no se’ls hi fa fer un curset de bona educació, civisme i bones maneres? És que hi ha cada taxista que, quant parlen amb el client per preguntar-li on l’ha de portar, sembla que li perdonin la vida. I si la resposta és irada per part del client, i a més l’hi indica que el lloc on vol que el porti no és massa lluny, amb la mirada el trepen fent l’efecte aquell que diu que si les mirades matessin...!

Si la petició del retorn dels uniformes prospera, no solament a Madrid i a Barcelona, sinó arreu de Catalunya i Espanya, junt amb la bona educació dels i les taxistes, no solament ho agrairà qui en faci ús del taxi, sinó també les persones encarregades de manufacturar i confeccionar llurs uniformes. Seria una manera d’eixugar una mica el galopant atur que ens envolta i potenciar la indústria tèxtil nacional catalana i espanyola, donat que en l’ordre expressa de tornar a lluir uniformes els i les taxistes i altres col·lectius que fa temps que van deixar de portar-ne, s’hi hauria de fer constar fefaentment  que la producció d’aquests uniformes hauria de sortir de fàbriques i tallers de confecció nacionals catalans i espanyols, regits per empresaris i treballadors i treballadores de Catalunya i Espanya. A veure si l’economia de les dues nacions remunta i Espanya deixa d’una vegada per totes d’espoliar i robar a Catalunya.

COPIAT DE LA REVISTA VÍA LIBRE, LA QUAL HO HA COPIAT DEL DIARI EL MUNDO

...I als malparits del Ministerio de Fomento no els hi ha donat la gana de desviar el traçat del TGV que tanmateix passarà a tocar del Temple Expiatori de la Sagrada Família!!! Sembla talment com si tinguessin ganes de que s'ensorri!

Si algú té curiositat per anar a veure com és el Canal de Castella, l'emprenyada serà de categoria! Jo l'he vist i gairebé diria que és bastant més estret i no tan llarg com el canal de Catalunya i Aragó que podem veure per terres de la Franja de Ponent.

Espanya segueix humiliant Catalunya!!

Palencia | Infraestructuras

Fomento varía el trazado del AVE para salvar el Canal de Castilla

Zona de la presa de San Andrés en el Canal de Castilla. | Manuel Brágimo

• La zona está situada entre Herrera de Pisuerga y Alar del Rey
• Todos los partidos políticos estuvieron de acuerdo en el cambio

Almudena Álvarez | Palencia

Actualizado jueves 10/09/2009 20:45 horas

• Disminuye el tamaño del texto
• Aumenta el tamaño del texto

Después de varios años de lucha en los que se han recogido miles de firmas exigiendo un nuevo trazado para la línea de alta velocidad Palencia-Santander a su paso por Herrera de Pisuerga, el Ministerio de Fomento ha aceptado variar el trazado previsto inicialmente entre Villaprovedo y Alar del Rey, en la provincia de Palencia.
El objetivo era evitar que el paso del ferrocarril de altas prestaciones por esta comarca dañase el valor patrimonial de Canal de Castilla y a 300 hectáreas de regadío.
El trazado inicial transcurría paralelo al Canal de Castilla, a una distancia de entre 15 y 25 metros del margen de esta vía fluvial con muchas zonas arboladas y dos puentes que cruzaban el canal en Herrera de Pisuerga y en Alar del Rey.
Hace tres años aproximadamente, cuando las máquinas comenzaron a hacer el estudio geotécnico del terreno, saltaron las alarmas y se comenzó una cruzada encabezada por el Centro de Iniciativas Turísticas de Herrera de Pisuerga y la Comunidad de Regantes de la Primera de Alar, con el apoyo del PSOE de Herrera.
También el Grupo Popular en el Senado presentó en octubre de 2006 una moción por la que solicitaba que el Gobierno modificara el trazado del Tren de Alta Velocidad a su paso por Herrera de Pisuerga. Una propuesta que fue respaldada por todos los grupos políticos tanto del Ayuntamiento de Herrera como de la Diputación Provincial, y que se basaba en "el despropósito" que el trazado inicial suponía para esta localidad, su comarca y el conjunto de la provincia, tal y como ha recordado el alcalde de Herrera, Javier San Millán.
El desacuerdo con este trazado, al que se sumaron grupos ecologistas y por el que ha habido una importante movilización social en los últimos años, se comunicó a la Junta de Castilla y León, al Ministerio de Fomento y a la Dirección General de Ferrocarriles.
Precisamente fue una reunión mantenida con el director general de Ferrocarriles, hace casi un año, la que dio el espaldarazo definitivo a esta protesta, según explicó el portavoz del PSOE en el Ayuntamiento de Herrera, Teodoro de la Fuente. "Le explicamos los inconvenientes y problemas que generaría el trazado, él se comprometió a estudiarlo y parece que las gestiones han dado sus frutos", subrayó De la Fuente.
Hace un par de semanas el Ministerio de Fomento ha remitido a los ayuntamientos afectados (Herrera de Pisuerga, San Quirce del Río Pisuerga, Barrio de San Vicente y Alar del Rey) el estudio informativo del tramo 1 (Villaprovedo-Reinosa) de la línea de AVE Palencia-Santander con dos nuevas alternativas.
Una de ellas, la que se denomina alternativa oeste, recoge las peticiones de estos colectivos y plantea un recorrido paralelo a la autovía Palencia-Santander, tal y como pedía el PSOE con el apoyo del CIT, la Comunidad de Regantes, la subdelegación del Gobierno en Palencia y la Dirección General de Infraestructuras. "Es la que vemos más lógica y económica porque va paralela al trazado de la A-67 y no anula ni el potencial turístico y ecológico del Canal, ni una importante vega de regadío", precisó De la Fuente.
Ahora el nuevo proyecto ferroviario está en periodo de exposición pública para presentar posibles alegaciones.

QUE ELS BONS I INCORRUPTES POLICIES HO INVESTIGUIN BÉ

Amb bastanta assiduïtat, han passat per més d'una cadena de televisió el que han donat per anomenar telefilms o telesèries o mini-sèries, les quals parlen de casos, aparentment reals, que expliquen les mil i una corrupteles que per aquest gran món delictiu centrat en els EE.UU. de Nordamèrica, tenen lloc a grans companyies, grans cadenes de distribució, grans empreses de construcció d'habitatges, jutjats, comissaries de policia, alcaldies i fins i tot en les altes esferes governamentals.

Sempre, cada història, gira en torn d'un sinistre personatge que té les regnes de quelcom molt important i, que o bé ell sol o amb l'ajut  d'uns quants homes de confiança, fa i desfà al seu desig per aconseguir uns diners que amb el seu treball honrat no aconseguirà mai a la vida.

Recordo que l'última història que vaig veure per la televisió, explicava uns assumptes de drogues i prostitució i crec també que quelcom de joc il·legal i blanquieig de diners.

Gairebé des del principi del telefilm ja s'albirava qui era el capitost que ho manegava tot i que a la fi se l'enxampava. En aquest cas va resultar ser el cap suprem de la policia, conxorxat amb el fiscal antifrau i un parell de jutges com a gent d'importància, però també hi havia ficats en els bruts negocis altres persones com policies rasos i ajudants del fiscal i del jutge corruptes.

Pot ser que hi hagi algú a Barcelona i a altres llocs de Catalunya que tingui tant de poder, el suficient com perquè algunes màximes autoritats  civils i policials es vegin impotents i lligades de mans  a l'hora d'investigar a fons el tema de la prostitució i la droga?

Quins interessos mouen a alguns desaprensius  amb poder per a corrompre voluntats, lliurant molts diners per sota ma a qui els hi pot solucionar la papereta, donant les ordres oportunes, sota amenaces, perquè res del món de la prostitució i la droga s'investigui i surti a la llum? Quants euros deuen guanyar  diàriament aquests individus que potser no estan tant a l'ombre com tothom es pensa?

Per què els  íntegres i bons policies no investiguen a fons i desemmascaren d'una vegada a tot el que estigui ficat en aquests tipus de negocis il·legals que estan duen Barcelona i Catalunya a  un llastimós desprestigi per part de la immensa majoria d'estrangers que ens visiten? I no tant estrangers, perquè els visitants que rauen a Barcelona procedents d'altres indrets de Catalunya, més els turistes estrangers espanyols que venen a visitar-nos, també s'entornen fastiguejats de veure una Barcelona tant bruta; amb tanta delinqüència i el passeig que havia estat el més bonic i emblemàtic del món, ple de putes, carteristes, trilers gent de mal viure i, des de  la Plaça de Catalunya-Pelai fins el monument a l'insigne Almirall Català en Cristòfol Colom, ple de merda fins el sostre. Merda pel terra i merda a les papereres que dóna la sensació que no les buiden mai. I merda, que un s'hi enganxa i tot, a les poques cadires que hi ha per seure al sector de l'emblemàtica i famosa Font de Canaletes.

Déu me'n guard d'acusar a ningú, però dóna la sensació que el que passa a Barcelona i potser a altres ciutats importants de Catalunya, és una còpia exacte dels guions fílmics que es veuen per televisió, ja siguin reals o ficticis. I és que a la vista de com estan i es desenvolupen les coses... Vostès mateixos!

QUE MULTIN I ARRESTIN ALS DE LES MÀFIES DE PROXENETES

Multar a les prostitutes i als seus clients no portarà a la total desaparició de la prostitució de carrer o carretera. S'hauria de sancionar, i fort,  als de les màfies de proxenetes, que porten noies dels països pobres. Aquestes màfies són les veritables culpables de la tan estesa prostitució arreu dels països rics. Si no s'acaba amb les màfies, no s'acabarà la prostitució de carrer i carretera.
Acabar amb les màfies de proxenetes és i serà molt difícil, perquè entre aquesta gentussa hi ha membres de les forces de seguretat de l'Estat com s'ha pogut comprovar quan hi ha hagut alguna inspecció en algun puticlub.
Això val per a la prostitució de carrer i de carretera: per la prostitució de quatre rals i amb nul•les garanties higièniques. Perquè la prostitució de luxe, la que es desenvolupa en cases de molta categoria, on els serveis d'una prostituta d'alta posició són d'un preu molt elevat, ja és una altra cosa. Hi ha cases de cites amb molta solvència on hi van homes de reconeguda trajectòria política i empresarial, que hi deixen un munt de diners cada vegada que hi fan una visita. I s'ha de dir també, que en aquestes cases de cites i rauen tot tipus de prostitutes: tant s'hi pot trobar una senyora que neteja pisos, i mestresses de casa, com altes executives que tot hi cobrant un suculent sou a final de mes no en tenen prou per als seus capricis.
També es diu, que la prostitució ben entesa, és del tot necessària. Del contrari, encara hi hauria moltes més violacions sexuals de les que hi sol haver cada any. Hi ha homes que necessiten el sexe com l'aire que respiren i per tant, si són solters o l'esposa o companya no els complau sexualment com ells desitgen, han de cercar en les prostitutes els complements sexuals que a casa no tenen. També diuen que hi ha prostituts per a dones insatisfetes.
Resumint i reiterant; no a les multes a les prostitutes de carrer o carretera i sí multes a les màfies de proxenetes que exploten a les prostitutes.

QUINA BANDERA HI MANCA?

Edifici del Gremi de Fabricants de Sabadell. Hi ha quatre pals al balcó per hissar-hi quatre banderes. Només n'hi ha hissades dues però en concret només en manca una: quina? Resposta correcta; la bandera de la Comunitat Econòmica Europea!

Edifici de l'Ajuntament de Sabadell. Hi ha quatre pals per hissar-hi quatre banderes, però n'hi sobra una: quina? Resposta correcta; la bandera d'Espanya!

La valentia que demostren tenir els del Gremi de Fabricants, és la valentia que haurien de tenir tots els dirigents polítics o civils de Catalunya en que  llurs edificis oficials o privats és obligat, de moment, hissar la bandera d'Espanya. Com a desobediència civil, tots s'hi haurien de negar. Potser si tothom s'hi negués, els de Madriz es començarien a donar compte de que a Catalunya no s'està de punyetes i que es rebutja de ple la imposició de lluir, tant en llocs oficials com privats, la bandera d'Espanya. Només podria ser hissada en els edificis oficials que de moment, encara pertanyent a Espanya o Espanya hi té alguna delegació. I, temps a venir (esperem que no trigui massa), només hauria d'onejar la bandera d'Espanya a l'ambaixada espanyola a Catalunya i en els seus consulats. I PROU!!!

FUSIONS I TANCAMENT D’OFICINES DE CAIXES D’ESTALVI I BANCS

Si es tanquen 150 o més oficines d'aquestes tres caixes anunciades, –Sabadell, Terrassa i Manlleu–, o d'altres caixes pel motiu que sigui, voldrà dir que 150 o més senyores de la neteja també es quedaran sense feina. Perquè aquestes senyores que es cuiden de netejar les oficines de caixes i bancs, van cada dia a treballar gairebé com si fossin unes empleades més de les dites caixes o bancs. I no van a netejar perquè sí: i van perquè veritablement necessiten els pocs diners en que són pagades, doncs ja sabem que aquestes senyores no estan gens ben pagades per la feina que fan. A ningú li agrada treure la merda dels demés, però tampoc ens agrada pagar massa perquè ens la treguin del davant. Tancar 150 o més oficines de caixes o bancs, també repercutirà en tots els sectors comercials que hi ha instal·lats al voltant d'aquestes oficines de crèdit. Els clients i clientes d'aquestes caixes, quan van a fer-hi les gestions escaients a aquest tipus de negoci, aprofiten per anar a fer gestions en altres comerços que estan emplaçats prop de l'oficina de la caixa a la qual es dirigeixen. Entre els establiments més visitats, inclús pels empleats i empleades de les caixes, tenim els típics bars de barriada que per quatre quartos despatxen uns esmorzars que n'hi ha per a llepar-se els dits! Bars i altres comerços que, si tanquen les oficines de les caixes, i més endavant algunes que en tancaran d'algun banc, es veuran abocats a baixar definitivament la persiana perquè no hi anirà ningú. Els benpensants o malpensants que decideixen el tancament d'oficines d'estalvi o bancs, això no ho tenen en compte. I la gent que no forma part del món bancari o de les caixes d'estalvi, si s'han de quedar amb el cul a l'aire, per a ells que s'hi quedin. No anem bé. Gens bé.