HAN CANVIAT EL 20-N PEL 28-D!!

Ara que semblava oblidat l'acte de masses dels 20-N a la Plaza de Oriente de Madrid en que el Franco tractava de tot a tothom menys de bons, resulta que aquells multitudinaris actes han estat represos, bé que ara a la Plaza España que pel cas és el mateix, per aquest fatxa cardenal Rouco Varela que condemna més de mitja Espanya a l'infern! Què hi té a veure en un acte pretesament religiós l'onejar de banderes espanyoles? Si banderes havien d'onejar, havien de ser, com a molt, banderes al·lusives a la Fe Cristiana. Perquè de la manera en què ho van fer, es va veure molt a les clares que estava barrejat lo religiós amb lo polític. I una cosa no hauria d'ajuntar-se amb l'altra.

Per quins set sous s'ha de posar aquest cardenal feixista amb coses del Govern? «¡Zapatero a tus zapatos!» A ell i els seus, què collons l'importa si per cardar es fa servir un condó, o si dues dones o dos homes que s'estimen es volen casar? Pitjor ho fan i han fet bastants de la seva corda, que han practicat i practiquen la homosexualitat com a vici. Què collons l'importa si una dona es val de l'avortament per netejar una deshonra, una violació o el no voler dur al Món una persona de la qual sempre haurà de patir sense poder gaudir plenament d'aquell ser per tenir aquest una malformació o una malaltia insanable?
Crec que una de les respostes me la sé; El cardenal fatxa clama contra l'avortament, perquè tots els no nats no podran ser candidats a ser cristians catòlics i s'estan quedant sense gent que els hi segueixi finançant el negoci que van començar l'any 33 de la nostra Era. I aquest fet els treu de polleguera. A part, és clar, que en temps del Franco vivien molt bé perquè el Règim dictatorial abocava el sac i deia amén a tot el que el clero demanava, fent aquest que el mateix Dictador entrés sota pal·li a tots els temples i catedrals, com si fos el Bon Déu, quan el que era totes i tots ho sabem.

 

EL CONFLICTE ARMAT ENTRE PALESTINA I ISRAEL

Si amb seixanta anys no han estat capaços els dirigents de totes les nacions del Món de posar pau entre Israel i Palestina, dubto que ara ho aconsegueixin vist de la manera que s'han posat les coses.

O potser s'hauria de creure, que a ningú del Món l'hi interessa, que Israel i Palestina cessin en les seves hostilitats? De vegades ho sembla!

No estic al corrent de quines possibilitats té cada nació, Israel i Palestina, en quan a la fabricació d'armament bèl·lic per anar mantenint una guerra, com aquell qui diu des del mateix any de la invasió del territori palestí per part d'Israel (1948). Però del que sí estic al corrent és que per una raó o altre, per uns interessos o altres, moltes nacions del Món venen armes a ambdues nacions de l'Orient Mitjà o Pròxim Orient.

I heus ací, probablement, on s'hauria de cercar la solució perquè aquesta inacabable guerra entre palestins i israelians arribés a la seva fi.

Encara que de tothom és sabut que la indústria de guerra mundial mou molts milions d'euros cada dia, i que al Món hi ha uns pensadors que només es dediquen a pensar on apuntà el llumí perquè esclati un conflicte armat i així fer per manera de que no s'aturi el negoci armamentista, les nacions que fabriquen i serveixen armament a Palestina i Israel, haurien de ser advertides per les Nacions Unides de no servir més armament a llurs nacions. Com també, les Nacions Unides haurien d'intervenir de mitjanceres en el conflicte armat d'aquestes dues nacions, a fi de que deposessin les armes i poguessin arribar a un acord de pau que garantís la no intervenció armada en les seves divergències territorials, intentant per tots els mitjans possibles que aquestes dues nacions poguessin arribar, en el més breu temps possible, a conviure en un mateix territori i amb una pau duradora. I al mateix temps, tancar totes les indústries de fabricació d'armament palestines i israelianes, així com que es tanquessin les fronteres de Palestina i Israel, a tota importació d'armes de nacions amigues.

Com en totes les guerres, en aquesta també hi està morint molta gent innocent. En l'atac d'Israel d'aquests dies, ja es comptabilitzen més de 280 persones que hi han perdut la vida. I un tant per cent molt elevat d'aquestes persones han estat civils que res a veure hi tenien amb el conflicte.

Hauran de passar seixanta anys més per posar fi a aquesta barbàrie? 

LLENGUA, CULTURA I SENY...

...Aquests són, o haurien de ser, els pilars bàsics de la Nació Catalana.

A les acaballes del segle X, Catalunya ja era una Nació. Una Nació amb la seva llengua pròpia, la seva cultura, i aquest famós seny que tant bé ens ha fet i ens ha anat, al llarg dels 11 segles restants.

Tenint com tenim una llengua i una cultura mil·lenàries, no hauríem de seguir deixar-nos envair per una llengua forana com és el castellà, que al llarg de la nostra Història sempre ens han volgut imposar, aconseguint-ho manta vegades, a base de doloroses persecucions i arbitràries prohibicions, així com maltractaments físics i mentals amb pèrdua de la llibertat, cada vegada que ens enxampaven o algú ens denunciava, per parlar la nostra llengua i cultivar i fer prevaldre la nostra cultura i les nostres tradicions.

Per molt que hi hagi una llei que algú molt malèvolament es va treure de la màniga, que digui que a Catalunya hi ha una llengua que ha de conviure amb el castellà i ha de ser cooficial amb aquest, promovent l’aberrant paraula «bilingüisme», s’hauria de fer al revés!

A Catalunya, alguns parlen una altre llengua, el castellà, que hauria d’intentar conviure amb el català, però a mesura que passés el temps anar-la obviant, perquè a Catalunya la llengua oficial és el català i és aquesta llengua la que ha de marcar els designis lingüístics de la nostra Nació, Catalunya!

Si no ens creiem les catalanes i els catalans que Catalunya és una Nació, i a més mil·lenària, res hi podrem fer davant la invasió espanyola. A tothom que ens pregunti d’on som, hem de respondre-li que som de Catalunya. Recordem-nos de l’insigne Pau Casals quan va fer un dels grans discursos que s’han fet mai a la Història a la seu central de les Nacions Unides, que el va iniciar dient: «jo sóc un català!»   http://es.youtube.com/watch?v=gcbc-EA6O5s

Quan donem les nostres dades a algú d’Espanya o d’un altre país estranger, en l’apartat país o nacionalitat, sempre hauríem de prescindir de posar Espanya i posar Catalunya, perquè tothom s’hi vagi acostumant; els espanyols els primers.

Les catalanes i els catalans som així des de molt abans que el país invasor, Espanya, fos Espanya! I aquesta nació invasora i espoliadora l’estem aguantant des del sagnant Onze de Setembre del 1714!

Comença a ser hora, catalanes i catalans, de plantar cara a la nació espanyola, que ens oprimeix des de fa segles  i que no permet que seguim sent el que sempre hauríem d’haver sigut; una Nació lliure i sobirana,  volent-se apropiar de la nostra catalanitat, negant-nos la nostra llengua  i volent fer desaparèixer la nostra cultura. No ho podem consentir per a més temps!

Els successius Governs espanyols, que han fet amb nosaltres el que els hi ha plagut, des de sempre, i ja des del 1714, han enviat espanyols cap a Catalunya per tal d’imposar llur llengua i castellanitzar la nostra Nació. De moment encara no ho han aconseguit. No permetem que això passi mai!

Per què tant obrir l’aixeta a la immigració majoritàriament de parla castellana, si no és per seguir en l’intent de castellanitzar-nos?

Per què quan els immigrants, siguin del país que siguin, les autoritats del Govern espanyol ( i les de Catalunya igual) no els hi recorden que si han d’anar a Galicia, a Euskal Herria o a Catalunya,  en aquestes tres nacions s’hi parla la llengua oficial de llur nació? Es limiten a dir-los que venen a Espanya en general i els immigrants donen per fet que si venen a Espanya, a Espanya s’hi parla l’espanyol o castellà, i ja no s’esforcen a aprendre res més. Abans aprendran l’anglès que el català! I això és una vergonya!

Si som catalanes i catalans i com a tal ens en  sentim, no hauríem de parlar en cap altre llengua a casa nostra que no sigui el català!

A més, Catalunya té de tot! Per tant tots els productes els hauríem de comprar a empreses enterament i contrastadament catalanes, amb els noms dels productes etiquetats en català!

Per què, per exemple, es compren vins d’un lloc d’Espanya que en diuen La Rioja, quan a Catalunya tenim uns dels millors vins, blancs, rosats i negres, i caves de lo millor de tot el món, amb unes quantes Denominacions d’Origen d’una qualitat inqüestionable? I el Pirineu, no té bons formatges, que s’hagin de comprar formatges de La Mancha o d’ Extremadura que tan malament parlen de nosaltres?

Conscienciem-nos catalanes i catalans que som els hereus d’una nació que va ser la que va tenir el primer Parlament del món! Molt abans que el Parlament de la Gran Bretanya, que ja és dir!

Defensem la nostra Nació Catalana i la nostra nacionalitat! Defensem la nostra cultura i les nostres tradicions! Fem servir el nostre preuat seny per tirar endavant aquesta Nació Catalana que ha estat ama i senyora de tota la Mediterrània durant segles! No ens faci vergonya de dir i proclamar arreu del món i amb la veu ben alta que som catalanes i catalans!

 

 

PROSTITUCIÓ LEGAL, SÍ! PROXENETISME, NO!

Prostitució, sí. Proxenetisme, no! Amb aquestes rotundes i concretes afirmacions vinc a dir, que si una noia té ganes de guanyar-se bé la vida exercint la prostitució hauria de ser ben lliure de poder-ho fer. La prostitució ben regulada, amb controls sanitaris periòdics, i amb uns establiments legals i regulats per la Llei, hauria de ser la cosa més natural del món, perquè cardar és la cosa més natural del món! Tant per a les dones com per als homes. I si a sobre elles s’hi poden guanyar la vida legalment, millor que millor. Tot i que amb mi no farien pas negoci perquè és una branca de la sexualitat que no em crida l’atenció.

El que sí hauria de perseguir la policia de qualsevol país, és els proxenetes que, valent-se de mil i una argúcia, atrapen noies prometent-les bons guanys en bons llocs de treball, quan resulta que el que fan és segrestar-les i tancar-les dins d'un puticlub, obligant-les, no a treballar per a elles i fer-se amb un bon sou, no, les obliguen a prostituir-se per a benefici propi. I això és el que hauria d'estar del tot perseguit. I al mateix temps, els anomenats «clubs de alterne» que tant proliferen per moltes carreteres generals com és per exemple la famosa N-II al seu pas per Figueres i La Jonquera, tancar-los tots, junt amb la immediata desaparició de les professionals del sexe establertes a peu de carretera, que l'únic que fan és distreure als conductors, amb tot el perill que això comporta de cara a possibles i molt greus i lamentables accidents de trànsit.

Amb bones condicions laborals, com aquell qui va a treballar a una indústria o comerç, amb l’alta donada a la Seguretat Social i pagant-se l’assegurança en règim d’autònomes, i una fitxa sanitària posada al dia on hi constessin les revisions periòdiques que obligatòriament hauria de passar, qualsevol dona o noia hauria de ser ben lliure d’exercir la prostitució arreu del món.

Per unes bones i sanes relacions sexuals; endavant amb la producció en llibertat; i fora el proxenetisme!

I per acabar-ho d’enllestir, fóra del tot agraït que la Seguretat Social es fes càrrec de les despeses que comporta una estona de sexe lliure i sa amb una professional del sexe, per a tots els homes que poguessin demostrar manca de diners per tal menester. Si així es fes, segur que pels carrers no hi hauria solts tants violadors. O dit d’una altra manera, el anar de putes com vulgarment es diu, hauria d’estar receptat pels metges de la Seguretat Social com a medicament terapèutic i periòdic a qui veritablement o necessités i no s’ho pogués pagar.

CONTE NADALENC

LES DOTZE VAN TOCANT

 

I

 

 UN ANY MÉS ES VA ACABANT

 

 

 

CONTE PER FI D’ANY

Per

Vicenç Marquès i Sanmiquel

 

 

         Les campanes de quasi  tots els campanars del món, ens faran saber amb el seu cadenciós i malenconiós  ritme horari, que són les dotze del migdia, d’un fred però clar i assolellat  31 de desembre. Just d’aquí a dotze hores, s’acabarà l’any.

         De bon matí, molts ciutadans van neguitosos, desesperats i nerviosos, voleiant per mercats i botigues de tota mena, cercant i comprant allò que els hi manca per poder celebrar una bona festa de Cap d’Any ben lluïda.

         Molts  dinaran  malament i de pressa, perquè s’ha de preparar el gran sopar. “Dinem ara malament, que després  soparem excel·lent”, dirà més d’un o una, posant-se de cap a la cuina per no sortir-ne fins gairabé l’hora del gran àpat.

         Si et trobes una d’aquestes persones pel carrer, és molt segur que no et faci ni cas.

         –Perdona noi, però és que porto pressa.

Serà l’excusa més amable que en el millor dels casos et podran donar.

         –És que tinc convidats, i hi vull quedar bé.

Serà un altre motiu pel qual gairebé et deixaran amb la paraula a la boca, sortint d’estampida com ànima que du el diable, deixant-te palplantat al mig del carrer, bocabadat, estranyat i perplex.

         Cap a mitja tarda, els embussos de cotxes als carrers seran com cada any; d’antologia! Tothom té pressa. Tothom vol estacionar el cotxe davant  la botiga on ha d’anar a comprar aquella cosa que ha oblidat. Sempre el fatídic últim moment, en que amb poc temps s’ha de fer tot.

        

        –Però si és un moment, senyor guàrdia. Ara vol amargar-me el Cap d’Any vostè?. Tot plegat per una caixa de llagostins congelats que he entrat a buscar i que ja em guardaven? –Sigui benèvol en un dia com avui, home...

 

Aquesta serà, probablement i possiblement, una de les “sucoses converses” que més proliferaran per els centres de  ciutats i pobles, entre les sis de la tarda i les vuit o les vuit i mitja del vespre. Tothom té pressa. Sembla talment, com si s’acabés el món i no l’any. On és la crisi? No és veritat, però fa l’efecte com si sobressin els diners.

Corredisses, empentes, males cares, males maneres,  gent sense control i els nervis a flor de pell; –“faci el favor de posar-se a la cua si us plau”, “no es coli que tots tenim pressa”, “si serà mal educat...”, “portem tres hores fen cua, i ara ve aquest i es vol colar”, “escolta tu, poca vergonya, agafa tanda”–. Comentaris, –“sucosos i perniciosos, educatius i enriquidors”–, com aquests, els sentirem també unes hores abans de que aquest any es faci fonedís. Tothom té pressa. Tothom vol ser el primer. Tothom es pensa que només és ell qui ha d’anar a comprar i celebrar el Cap d’Any. A algú, l’importa tres punyetes els demés.

Tres quarts de nou del vespre. Els fogons estan a ple rendiment. Les taules comencen a fer goig de tan ben guarnides com estan. No hi manca cap detall. S’ha de donar l’aparença de que tot va bé. De que tot funciona a les mil meravelles. De que el sopar serà de categoria. De que s’ha de quedar bé. Qui en dóna més?

 

–Ei!, tothom a taula! Això ja està a punt.

 

 

Tothom a taula?

 

Passejant per qualsevol indret de qualsevol ciutat o poble, es poden observar una sèrie de persones que, ni avui al capvespre, ni demà, ni potser mai sabran ni han sabut, què és, no un sopar de Cap d’Any, si no tant sols un sopar.

Quan els que puguin, estiguin asseguts al voltant d’una taula ben parada plena de mil viandes que moltes sobraran; es recordaran que en aquells precisos moments hi haurà moltes persones, –perquè no oblidem mai que també són persones–, que no saben si podran tenir quelcom per menjar?

Algú dels ben entaulats comensals, sortirà al carrer per tal d’acollir i alimentar, mal sigui per aquesta nit, a alguna d’aquestes pobres persones?

 

–Tothom a punt! Els dotze grans de raïm preparats! Estan a punt de tocar les dotze! Nen, porta el cava i les pastes!

 

Les dotze campanades anunciant la fi de l’any vell i l’entrada del nou, ressonaran per tot el món, però no tota la gent del món ho podrà celebrar igual. Molts no ho podran celebrar. Altres no ho voldran celebrar. Per què?

 

–Visca l’any nou! Que bo que ha estat el sopar! Obre les ampolles de cava i la safata de pastes, s’ha de celebrar això!

 

L’amo de la masia que des de d’alt d’un elevat turó “domina” tot el poble,  no està tranquil. Té remordiments. A la casa pairal, junt amb els seus més directes familiars, ha menjat molt, molt bé  i molt bo en el sopar de Cap d’Any.

Sap que ha de baixar al poble. El cos l’hi ho demana. Sap que al poble hi ha gent que passa gana. Molts nens amb els seus respectius pares que, probablement, no, segur, que avui encara no han sopat, ni saben si ho podran fer; res, ni calent ni fred en una nit com aquesta. Molt semblant, tot plegat, a altres nits durant l’any.

El cap de casa no es pot aguantar més. Arreplegant tot el què pot i més, del què ha sobrat del gran àpat, i bo remenant pel rebost fins a deixar-lo exhaurit, carrega fins d’alt el cotxe i baixa al poble.

L’alegria de la mainada i els seus pares en rebre aquell doll de bones viandes fa que, a l’amo de la gran i rica casa de pagès, li espurnegin els ulls de l’emoció, omplint-lo al mateix temps d’una pau interna i  satisfacció indescriptibles. En el fons era un bon home.

És en aquell precís instant en que tothom li agraeix el seu acte de solidaritat, que es fa el propòsit de que, per la seva part, mai més ningú torni a passar gana.

 

Els contes diuen que sempre acaben bé. Aquest no.

 

La desvalguda i pobre gent d’aquell petit poble mig sotmès als designis i desitjos que manaven de la masia, es varen passar tot el primer dia de l’any nou collin flors silvestres i fulles de diferents arbres, per tal de poder confeccionar una artesana corona en el  dia de  l’enterrament del, per un instant, bon amo.

Just quan tornava content i satisfet cap el mas per haver fet una bona obra, va morir sobtadament.

Ja fa més de dotze hores que han tocat les dotze. Ja fa més de dotze hores que s’ha acabat l’any. Res ha canviat. Tot segueix igual.

Seguirà sent el mateix, quan s’arribi a la fi d’aquest any que hem encetat?

 

Ciutadans del món escolteu,

el què us dicti la consciència,

però si el bé a tothom feu,

haureu fet servir la millor ciència.

 

 

Nadal 2008

      

 

S'ALBIRA UNA ALTRA ESPECTACULAR BAIXADA DE PANTALONS!!!

Per molt enèrgic i suposadament enfadat que es mostri el Montilla, tot apunta a que en ZP no baixarà del ruc abans del 31 de desembre, ni el mateix 31 de desembre, ni passat el 31 de desembre.
Això del finançament, si és que n'hi ha, no serà efectiu fins que hagin estat consultades totes les autonomies i fins que el PP no hi doni el seu vist i plau. El ZP té por. Molta por! I aquesta mateixa por no el deixarà concedir per a Catalunya el règim econòmic que li convé. Amb el maleit «café para todos», els catalans (i els madrilenys també) en sortim del tot perjudicats. Està vist i comprovat que no volen, ni els del PP ni els PSOE, que Catalunya destaqui econòmicament pel damunt de les altres autonomies, tot i sent Catalunya la comunitat autònoma que més diners a l'estat aporta junt amb la de Madrid, que, pel que sembla, encara que no ens importi massa, també el PSOE i el PP la tenen collada econòmicament.
No pot ser de cap manera, que a costa dels nostres diners i els de Madrid (per una vegada a la vida em cauen bé els de Madrid), la Junta de Extremadura (i altres comunitats) cada vegada té més superàvit, i Madrid i Catalunya cada dia tinguin més dèficit. Com s'entén això? Per què els d'Extremadura fa temps que viuen molt bé (a costa nostra i dels madrilenys), i els madrilenys i catalans cada dia vivim pitjor perquè ens han espoliat, robat diria jo, vergonyosament els nostres diners?
A Extremadura, (i altres comunitats) els seus privilegiats habitants, disposen de molts serveis totalment de franc, quan aquí, a casa nostra, pels mateixos serveis paguem unes elevades quotes. Això no hauria de ser així, partint de la maleïda frase del «café para todos», que vol dir, segons el seu inventor, el nefast Alfonso Guerra, que hauríem de ser tots iguals. On es reflexa a Catalunya i Madrid la igualtat que pregona el Guerra i el seu Partit, el PSOE i fent-li costat el PP?
Catalanes i catalans! Preparem-nos per el pitjor! I si hem de sortir al carrer a defensar amb ungles i dents el que és nostre i el que ens han robat, no ens ho hem de rumiar gens! Fen servir el crit de guerra del Sometent quan havia de sortir al camp a empaitar els lladres; cridem ben alt i fort: «Via fora catalanes i catalans!» «Som-hi!» «O ara o mai!»

FELIPE V

Remenant per Internet, ves per on, he anat a ensopegar amb una pàgina on diu que, precisament avui, fa 325 anys que va caure del cul de sa puta mare (perquè no pot ser que el parissin, més aviat que el caguessin), el qui va ser el més merdós i nefast rei d'Espanya en contra de Catalunya; el criminal i abominable Felipe V!

En el desgraciat dia 19 de desembre del no més desgraciat any de 1683, una bandarra anomenada Maria Cristina Victoria de Baviera, que havia estat incapaç d'avortar al seu moment, va cagar al món la merda més pudenta i podrida que mai al món s'havia cagat.

El fill o el que fos, d'aquesta bandarra, va donar pel sac a molta gent durant 63 anys, però amb més ganes fins al gairebé el total extermini, a la nació Catalana.

Sortosament, el gloriós dia 9 de juliol del també gloriós any de 1746, la merda borbònica anomenada Felipe V es va corrompre i es va podrir per sempre més! Però la pudor ha arribat fins els nostres dies! Els aires procedents de la Sierra Madrileña, no són suficients per escampar la pudor de merda que surt d'un palau de la Villa y Corte, i allunyar-la cap el país d'on va venir per primera vegada la seva dinastia.

MALA PUNTERIA!!!!

Últimament hi ha gent que demostra no tenir massa bona punteria! Hagués anat bé que les dues sabates dirigides «amb tan bona intenció» contra l'encara president nord-americà fotessin una bona pudor de peus! Si no el mata d'un cop de sabatot, al menys matar-lo amb la pudor!!!!
Ara que, amb el poc temps que li queda de mandat, millor serà que el visqui tranquil, oi? Però de tota manera, es mereixia que li fotessin un parell de sabatots pel cap! El que passa que el puta conserva uns bons reflexos i va estar a temps d'apartar-se, que sinó, li foten les dues sabates al mig dels morros! Si el toca, segur que no l'hagués mort, però li hagués fotut un bon trau als morros i un ensurt que no se l'hagués tret del damunt per anys que visqués. De fet com ara.
Sabien vostès que en les reunions familiars, quan aquest Bush era petit el pare Bush el fotia a l'altra punta de la taula perquè no emprenyés? Doncs es veu que sí! Perquè mai, ni de petit ni de gran, havia estat una persona amb dos dits de front! Sempre ha estat bastant ximple i amb moltes ganes de tocar els collons a la gent. Va sortir elegit president dels EE.UU. perquè diuen que el seu pare ho havia fet bastant bé i per tenir un altre Bush al poder. Però el que es diu de saber fer de president; una merda! Sort que ja se li acaba de fer el ximple avergonyint a tota una nació tan poderosa com els EE.UU. de Nord-Amèrica! Si vol seguir foten el ximple i l'idiota que segueixi fent a partir del dia 20 de gener del 2009 en que deixarà de ser president. Bon vent pel cul, pallasso!

P R O U!!!!!

Sense haver de matar a ningú, jo estic totalment a favor d'en Tardà. Si per exemple hagués dit: «Visca la República, fora el Borbó», ara no es sentirien tantes veus en contra d'ell i el que ha dit, i el significat de les paraules pronunciades potser tindrien molta més força.

I tot i dient el que va dir, què? Si per part de la Fiscalia Espanyola hi ha represàlies, totes les catalanes i tots els catalans i gents d'Espanya contràries al Borbó, ens hauríem de solidaritzar amb en Joan Tardà i sortir al carrer cridant ben fort la mateixa frase. Tindria collons la fiscalia d'arrestar a tanta gent de cop? Si la famosa frase l'hagués pronunciat un republicà espanyol, hagués tingut tanta transcendència com ha tingut havent-la pronunciat un català? No!!! Segur que no!!! Només és dolent i està mal dit el que surt de boques catalanes!! Només estan mal fetes les coses que fem les catalanes i els catalans!!! Ja està bé de tant anar en contra nostra!!! El que fan o diuen els espanyols tot està ben fet i ben dit, oi? Doncs no!! No hi estic d’acord i a d’arribar el dia que això s’ha d’acabar!! I no hem de tenir por!! No hem de tenir tanta por al que pugui passar, al que ens puguin dir o a que ens arrestin i sancionin a totes i ha tots!!! Plantem-los cara d’una vegada o ens acabaran d’enfonsar, que és el que estan buscant d’un temps ençà!!!

Per què els espanyols poden auto proclamar-se nacionalistes i se’ls ha de creure el que diuen i tractar-los com a tals i ells no accepten els nacionalismes gallec, basc i català? PROU!!! Tan nacionalistes espanyols són ells, com nacionalistes catalans i catalanes nosaltres i això no ens ho pot negar ningú!

A la Nació Catalana no se li pot negar res, perquè bastant abans que Espanya fos Espanya, Catalunya ja feia segles que era una Nació amb Estat propi i llengua pròpia i lleis pròpies. I posseïdora d’una gran cultura que li dona moltes voltes a la cultura espanyola, suposant que a Espanya en tinguin de cultura.

Només cal remetre’ns a l’anomenat Descobriment d’Amèrica, per copsar fins a quin punt ens odia Espanya, que va practicar el maquiavelisme més ranci per fer veure al Món que Amèrica havia estat descoberta per un almirall genovès i per compte dels Reis Catòlics, en comptes de reconèixer que havia estat l’Almirall català Cristòfol Colom qui havia dut a terme la descoberta i ho havia fet en nom de Catalunya, com a català que era i enarborant naus amb bandera catalana i sent molts dels tripulants fills de les costes del Maresme, de la Costa Brava i molta part del litoral mediterrani.

Això és i així actua Espanya, i ha arribat l’hora de dir PROU!!!!

RETROCEDIM AL MARÇ-ABRIL DEL 1951?

Ran de les moltes queixes dels usuaris dels transports públics de Barcelona, seria bo que féssiu lectura de l'article que una molt bona amiga, la Núria Aupí i Gifré, m'ha autoritzat a publicar en aquest bloc, mitjançant un enllaç al seu bloc.
És molt interessant, perquè reflecteix com les gastaven les barcelonines i els barcelonins d'aquell temps quan va arribar el moment en que els van treure de polleguera apujant-los el preu del bitllet del tramvia de 0,50 cèntims a 0,70, quan a Madrid (com sempre i en aquells temps encara més) el preu del bitllet dels tramvies el van congelar a 0,40 cèntims!
Llegiu, llegiu! Que la Núria és una molt bona escriptora!

http://nuriaupi.blogspot.com/search?q=vaga+tramvies+barcelona