VICENÇ MARQUÈS I SANMIQUEL

Bloc d'en Vicenç Marquès i Sanmiquel, per a escriure-hi quatre coses mal dites o ben dites i que poden agradar a tothom, o no.

dissabte, 28 de febrer del 2009

GUERRA DE NACIONALISMES


És molt probable que amb resultat de les eleccions de demà diumenge a Euskal Herria cap força política pugui formar un govern amb majoria absoluta. Caldran pactes.

Si el PSE fa la «bestiesa» de pactar amb el PP, només demostrarà una cosa que ja fa dies que flota en l’ambient preelectoral: voldrà dir que ja fa dies que el PSE-PSOE i el PP han pactat una coalició en el cas de que cap dels dos no arribi a una majoria absoluta per formar Govern en solitari. I és molt probable que, seguint les directrius emanades del poder central del PSOE, el PSE faci el que li manin. I això voldrà dir fer coalició amb el PP.

I això per què? Doncs senzillament perquè els del PSE-PSOE i els del PP s’haurien posat d’acord per tal d’arrabassar a Juan José Ibarretxe, el poder continuar de lehendakari si aquest no arribés al mínim exigible per continuar en el càrrec.

Està molt clar que els dos partits, el PP i el PSOE, aquest últim vulgues que no tant o més nacionalista  que el PP, (nacionalistes espanyols, és clar!), el que pretenen és esborrar d’ Euskal Herria el PNB, o sigui el nacionalisme basc. El nacionalisme espanyol pot existir, i els dos partits majoritaris, PSOE i PP, en volen ser els seus garants. Els nacionalismes gallec, basc i català,  per als dirigents del PP i del PSOE, no existeixen! I d’això en diuen democràcia? Més aviat s’assembla més a una dictadura, però encara més dura que la que varem patir durant gairebé quaranta anys.

Si les tres Nacions Històriques (Galicia, Euskal Herria i Catalunya), no es saben treure definitivament el jou nacionalista i unionista espanyol, la independència de cadascuna d’aquestes tres Nacions està molt lluny de poder ser assolida.

De fet, tampoc és que els qui haurien de començar a posar fil a l’agulla hagin passat ja per la botiga de betes i fils, a comprar el que necessiten! I si ni tan sols es pot embastar res, ho tenim bastant malament.  

dijous, 26 de febrer del 2009

NEGACIÓ DEL NOM I COGNOM DEL PARE: PER QUÈ?

M’han passat un correu electrònic en el qual em fan saber que un tal Josep-Lluís-Carod-Rovira que no sé si algú el coneix, s’ha muntat pel seu compte i risc una cadena de televisió i a més, a estrenat nova pàgina web.

En l’apartat de recerques n’hi ha un que diu «Qui sóc». Doncs bé. Llegeixin si us plau el que segueix aquí al dessota amb negreta, i se’n faran una idea de si aquest senyor és de confiança o no. Jo no me’n fiaria gens d’un senyor, que sembla ser que es vol dedicar a la política però que no ho acaba d’aconseguir, i que nega al seu pare pel sol fet de que aquest havia estat Guàrdia Civil. O també el nega perquè, a més, era aragonès? Que potser és una deshonra per a vostè senyor Carod haver tingut un pare Guàrdia Civil aragonès? Com té vostè la desvergonyaria de dir «fill de pare aragonès» sense escriure’n el seu nom i cognom com sí fa amb el de la seva mare? Per què actua així? Perquè la seva mare era o és catalana i el seu pare no?

«Josep-Lluís Carod-Rovira va néixer a Cambrils el 17 de maig de 1952. Fill de pare aragonès i de Maria Rovira, cambrilenca, va unir el dos cognoms amb un guió quan tenia 13 anys en un petit homenatge al poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, la lectura del qual el va impactar.»

diumenge, 8 de febrer del 2009

DOS TEMES DE RABIOSA ACTUALITAT

1r./

La Dictadura, ni a Catalunya ni a Espanya s'ha acabat. I n'hi ha i ni haurà continuïtat, emanada dels dos Governs, el català i l'espanyol, perquè el seus comportaments, en molts actes quotidians, denota més acció dictatorial que la que va arribar a dur a terme el mismissim nanbigotetpanxut d'infausta memòria.

És del tot incomprensible, la manera en que estan actuant els dos Governs.
Ara mateix, el Govern català, es desfarà amb actes, per a mi alguns de superflus, per celebrar els setanta anys de l'èxode català-espanyol-republicà cap a l'exili de França, que es va produir el 5 de febrer de l'any 1939. Actes que, en reconeixement als que es van haver d’exiliar trobo merescuts.
Però s'oblida el Govern català, d’insistir al Govern central, que doni les ordres oportunes perquè s'anul·li la pantomima del procés judicial amb resultat d'assassinat, que va haver de sofrir el president màrtir Lluís Companys i Jover. No ni ha prou en reconèixer que no va tenir un judici just i en rehabilitar el seu nom. S’ha d’anul·lar! I no solament s’ha d’anul·lar la pantomima de judici al President Companys, sinó a tots els catalans i espanyols que van haver de passar per un acte tan ignominiós!
No en sé els motius, però dóna la impressió que tant el Govern català com l'espanyol tenen por. Segons què, els hi fa por remenar-ho, tocar-ho i parlar-ne.
No en sé concretament els motius, però jo diria que ambdós Governs tenen por del PP i de la gent ultradretana que els segueix votant, perquè creuen veure en aquest nefast partit una possible continuació del franquisme més ranci i repressor, del qual totes i tots els que ja tenim una certa edat ens recordem, no hem oblidat i ens segueix fent por.
Suposo que els dos Governs, el català i l'espanyol, temen que si es remena massa la merda que van deixar els franquistes, en puguem sortir tots empastifats en forma d'una involució sagnant, com podria ser un altre cop militar de greus conseqüències per a tothom. Això és el que jo em penso que temen els que es pensen que manen a Catalunya i els que es pensen que manen a Espanya.
I si els dos Governs, el català i l’espanyol, segueixen tenint por, o imitant algunes maneres de fer de la passada dictadura franquista per tenir contents als del PP, tenim dictadura per anys, encara que algun somiatruites digui que no n'hi ha per a tant. N'hi ha per tant i per molt més! Compte amb això!

 

 

2n./

Els mitjans d’informació ens fan saber aquests dies, que molta gent de ciutat que tenen una segona residència a algun petit poble o nucli rural majoritàriament de muntanya, es queixen de les pudors generades per les granges de porcs, conills, gallines, vaques, i dels sorolls que fan els tractors o qualsevol màquina emprada per treballar la terra. Així com també es queixen de sentir el meravellós despertador rural que és el cant del gall.

Jo els hi diria a aquesta gent, que molts segles abans de que ells anessin a tocar els collons a qualsevol poble de pagès o nucli rural, aquests ja hi eren.

Jo els hi diria a aquests urbanites, que quan es van comprar o llogar la torreta, casa o pis a un poble de muntanya, de pagès o nucli rural, havien d’haver-se adonat que ells, els urbanites, no eren els primers pobladors d’aquells idíl·lics paratges. Ja hi vivia, des de temps ancestrals, altre gent, que no vol ser molestada pels forasters, com els procedents de les gran capitals o macro ciutats.

Jo els hi diria a aquests urbanites que, evidentment, la merda de la muntanya fa pudor. Tant si és merda de porc, de conill, de gallina o de bous i vaques. I que respirar olor de merda també engreixa!!!

Hi ha cosa més natural i alegre que despertar-se amb un eixordador cant del gall? és un pecat anar a passar uns dies a muntanya i endur-se’n de casa, de ciutat, el despertador a piles!

Què hi volen trobar a pagès o a muntanya? Què hi volen trobar en l’estància d’un cap de setmana o més dies en una Casa Rural de les moltes que hi ha per tot el territori català i espanyol? Hi volen trobar el mateix que a ciutat? Per voler això, que no es moguin de casa i que no vagin a emprenyar la gent del camp que està molt tranquil·la sense els pixa pins.

Les Cases Rurals s’han fet pels amants de la natura, la pagesia, el bestià i els que els hi agraden les olors o pudors que tot  aquest tipus de vida rural comporta. El que no hi estigui d’acord que no hi vagi.

I per acabar, els hi diria a aquests urbanites pixa pins, que un tant per cent molt elevat de les coses que es mengen a ciutat venen del camp, de pagès. Així doncs, menys protestar i atendre’s a les conseqüències naturals de la muntanya, la pagesia o el nucli rural que es visiti.

Què s’ha de fer, enderrocar totes les cases de pagès, matar els animals, cremar les collites i enviar els pagesos a viure a ciutat?

 

Passa el mateix que a Sabadell, ciutat on visc, amb l’assumpte de l’aeroport.

Quan es va muntar l’Aeroport de Sabadell al lloc on ara està ubicat, em sembla que l’únic nucli habitat que hi havia era una casa de pagès. En molts centenars de metres al voltant del camp d’aviació no hi havia ni un sol bloc de pisos ni cap més tipus d’habitatge.

La febre especuladora i constructiva dels anys 50/60, amb l’anuència dels jerarques franquistes dels departaments d’urbanisme dels Ajuntaments de Sabadell, Sant Quirze del Vallès i Barberà del Vallès, van fer que al voltant del camp d’aviació, o si més no molt a prop, s’aixequessin un munt de pisos barats que van ser ocupats de seguida per moltes persones (no totes), procedents de la immigració, majoritàriament, del sud de la Península Ibèrica.

Doncs bé. Ara totes aquestes persones, es queixen dels sorolls que fan els avions en enlairar-se i aterrar! Collons! Per què van comprar els pisos si sabien que ho feien davant d’un camp d’aviació? Per què els tres ajuntaments citats van donar permisos d’obres si sabien, també i més bé que ningú, que el camp d’aviació produiria molèsties als nous propietaris dels habitatges tan a prop construïts?

Què s’ha de fer, desmantellar el camp d’aviació que és més antic que els habitatges, per donar gust a unes persones que al seu dia es van equivocar en l’elecció d’un lloc per a viure-hi?

 

 

Dades personals

La meva foto
Sóc un jubilat de 67 anys amb ganes de viure i veure coses. Sóc xerraire de mena. M'encanten tota mena de tertúlies, ja sigui a la ràdio, a la televisió o en un típic i tranquil carreró de qualsevol petit i tranquil poble.