VICENÇ MARQUÈS I SANMIQUEL

Bloc d'en Vicenç Marquès i Sanmiquel, per a escriure-hi quatre coses mal dites o ben dites i que poden agradar a tothom, o no.

diumenge, 31 d’agost del 2008

A VOLTES AMB ELS PRESUPOSTOS I EL FINANÇAMENT

Anem a veure si parlem clar i ens entenem. En tot aquest galimaties que s'ha muntat al voltant dels Pressupostos Generals de l'Estat i dels finançaments de les autonomies, una cosa està molt clara pel que fa a Catalunya. Catalunya necessita diners. Catalunya arrossega un dèficit galopant. Aquest dèficit s'ha produït, entre altres desviacions de diners que ara no venen al cas, a causa de la solidaritat, que tant se n’ha parlat, cap a les altres autonomies. Particularment l’extremenya i l'andalusa. (Els grans tòtems del PSOE són andalusos i extremenys…). Donant-se el cas que actualment, Extremadura gaudeix d'una excel•lent salut econòmica, gràcies als diners aportats per Catalunya. No riguin! Aquesta és la pura veritat. Allà viuen molt bé a costa nostra, i aquí la feinada que tenim per anar tirant endavant decorosament!
Cal ser solidari? Sí. Cal seguir sent-ho per part de Catalunya? Sí. Catalunya vol i ha de seguir sent solidària. Però el que Catalunya desitja amb urgència és rentar el seu dèficit. Quan el Govern central deixi de pressionar econòmicament per un temps a Catalunya, i Catalunya es refaci del seu dèficit i arribi a un superàvit pròsper com el d’ Extremadura i Andalusia, després Catalunya podrà seguir sent solidària amb la comunitat autònoma que veritablement passi neguits econòmics. Però amb racionalitat. No a la babalà com s'ha fet fins ara, donant diners a qui no ho necessita. 
Però clar, com que a un ximplet del primer govern del PSOE, després del règim franquista, se li va ocórrer la maleïda frase «cafè per a tots», des de llavors es reparteixen amb molta alegria els diners que aporta Catalunya a comunitats autònomes que no ho necessiten. Que no riguin, per favor! Que això és més seriós del que vostès es creuen! I pot ocórrer una desgràcia, si a l'hora de votar els Pressupostos Generals de l'Estat aquests no s'aproven perquè algunes forces polítiques votin en contra. Perquè això és un peix que es mossega la cua. Si no s'aproven els Pressupostos, no hi ha finançament. I tenint com a referència la remor que d'aprovar-se els Pressupostos, el finançament no serà el que Catalunya exigeix, pot ser que Catalunya voti en contra dels Pressupostos. I torna a començar. Fins quan a durar aquest joc del ratolí i el gat?


dijous, 28 d’agost del 2008

ADÉU SAGRADA FAMÍLIA, ADÉU!

Si l'insigne arquitecte Antoni Gaudí hagués tingut la bona, o mala pensada, de construir el Temple Expiatori de la Sagrada Família en qualsevol lloc d'Espanya, però no a Catalunya, on avui hagués de passar un TGV més de mitja Espanya perdria el pompis per a exigir que el famós tren passés a quilòmetres de distància del temple. I aconseguirien l'objectiu. Collons!, ja ho crec que ho aconseguirien!
Però l'insigne arquitecte reusenc, només va pensar en Barcelona, i ara per sota de Barcelona, en concret per sota del grandiós temple, volen fer passar el TGV. Per tant als barcelonins, i en general a tots els catalans, que ens donin per allà on a l'esquena se li acaba la seva denominació culta. Per molt que protestem, ni cas!
Assoliran fer passar el TGV tan enganxat al temple com puguin, per veure si l’enfonsen d'una vegada, que és el que molts voldrien que passés! Les obres ja han començat i és molt probable que no les pari ni Déu, i tan prop que el tindran! I aconseguiran que el TGV passi per sota del temple! I si s'enfonsa, que s'enfonsi! A qui li importa d'Espanya el què li pugui passar al Temple de la Sagrada Família de Barcelona?
Per on passa el TGV Madrid-Segòvia-Valladolid, que a més a més es va inaugurar abans que el de Catalunya continués de Lleida a Barcelona? Per què no van fer passar el TGV per sota del Palacio Real o la Moncloa, o el Parlamento Espanyol? Segur que no passa per sota de cap edifici important de la capital d'Espanya! Desgraciadament, hi ha una sèrie de dirigents polítics que donen pena!
Què passarà si s'enfonsa la Sagrada Família quan comencin a passar-li per sota els primers trens d'alta velocitat? A qui s'haurà de demanar responsabilitats i explicacions si comença a caure l'expiatori i sacre edifici? No seria gens estrany que, si s'enfonsa la gran obra de Gaudí, ningú vulgui saber res de responsabilitats, i menys de donar explicacions. Es passaran les culpes els uns als altres. Uns diran que és culpa de l'Ajuntament de Barcelona; uns altres diran que és culpa de la Generalitat de Catalunya; uns altres diran que és culpa de RENFE i ADIF. Fins i tot haurà algun agosarat que dirà que la culpa és dels barcelonins i de tots els catalans per no haver protestat prou exigint que el TGV no passés per sota de la Sagrada Família; A hores d'ara de com està la situació i amb les manifestacions que hi ha hagut! Però mirin. No hi ha mal que per bé no vingui. Si s'enfonsa la Sagrada Família i queda més o menys com el Partenon d'Atenes i els seus voltants, també hi sortiran guanyant els ciutadans de Barcelona perquè vindran encara més turistes japonesos a fotografiar les ruïnoses pedres històriques dient: aquí hi havia hagut una de les meravelles del Món! Passarà, com quan el famós quadre de La Gioconda va ser robat del Museu del Louvre, a Paris. El clau on havia estat penjat el quadre, va ser el clau més fotografiat de la història! I va ser l'època que més visites va tenir! – Què mireu? –Res! Però és que aquí havia hagut penjat el quadre de La Gioconda, sap vostè?
Si el TGV es carrega La Sagrada Família, passarà el mateix que a París amb La Gioconda! I les lamentacions ens les haurem d'empassar a força de pa amb tomàquet i vi amb porró, i la barretina calada fins als ulls per a no veure-ho!

dimarts, 19 d’agost del 2008

MANQUEN MOLTS DINERS A «LA NOSTRA»

Ran d’unes declaracions de la Directora de TV3, la senyora Mònica Terribas a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, referent a cercar la forma de disposar de més diners paer a la nostra cadena nacional catalana, el que segueix és la meva opinió. Com sempre rebatible i discutible per qui desitgi demostrar-me que potser vaig errat. Sóc obert a tota mena de critiques; constructives i destructives. Faltaria més!
En quan al tema de la publicitat a TV3 que la senyora Terribas a tocat, el que jo opino és que s'hauria de treure totalment de la programació. Inclosa la governamental.
Però el Govern de la Generalitat, fos quin fos el seu color polític, hauria de ser qui es fes càrrec de les despeses de la cadena nacional catalana; de totes les despeses.
I s'hauria de seguir mantenint la qualitat, l’ equanimitat, l’objectivitat, i la llibertat d’expressió total per poder dir i fer el que s'hagués de dir i fer, encara que s'haguessin de dir i fer coses en contra del mateix Govern. És un risc que hauria d'assumir l'Executiu. Si ho fessin tot bé sempre, no hi hauria res a criticar-los.
RNE (Ràdio Nacional de España), per exemple, no emet ni una sola falca publicitària. I és de suposar que també tenen unes importants despeses de tota mena, començant pels sous de les figures radiofòniques. Qui ho paga tot això? El govern central, amb els nostres diners.
TV3 es podria finançar igual. Amb els impostos que paguem i retallant considerablement els sous de tots els polítics catalans i altres despeses supèrflues i innecessàries, podríem gaudir de la millor televisió del món. I enterament en català, és clar.
Que no se li acudeixi ara a la Directora de TV3, la senyora Mònica Terribas, –per allò tan català de que la pela és la pela–, cercar diners procedents de la publicitat en àmbits de la llengua castellana. Vull dir que no es deixi fer com una mena de xantatge a l'acceptar molts diners, però a canvi de què segons quins programes es facin en castellà o s'inclogui aquesta llengua en determinats moments de la programació. Això mai! TV3 ha d'emetre sempre, caigui qui caigui, peti qui peti i que a alguns no els hi agradi, sempre en català, per molts diners que hi aboquin els detractors de la nostra llengua. Que a aquestes alçades, tots sabem que el què pretenen els defensors de la llengua castellana, no és la fita de que aquesta s’expandeixi encara més pels Països Catalans, sinó que busquen la sibil·lina i maquiavèl·lica manera de carregar-se-la, fins a la seva total desaparició de la nostra llengua.
I si els que veritablement som i ens sentim catalans no defensem la nostra llengua, potser sí que estem abocats a perdre-la de mica en mica fins a quedar del tot abolida. Jo no ho voldria veure.

diumenge, 17 d’agost del 2008

ELS HI HAURIA DE CAURE LA CARA DE VERGONYA ALS DE «FOMENTO»!!!

Per si no ho saben, sóc un gran enamorat del ferrocarril pràcticament en totes les seves vessants. Bé totes no perquè per exemple a casa no tinc maquetes de trens en miniatura com per exemple havia tingut quan jo era nano.Però vull dir amb això, que tot el que envolta el món del ferrocarril m'interessa moltíssim.
També vull que sàpiguen, (no em fa cap vergonya dir-ho), que sóc subscriptor d'una revista que es diu VÍA LIBRE que potser algú de vostès ja coneix, i que està editada per la «Fundación de los Ferrocarriles Españoles», amb seu a Madrid.Es pot dir que estic bastant al dia amb temes ferroviaris, però, o jo no m'ho he mirat bé, o als de la revista no els dóna la gana de parlar-ne, el cas és que aquest trist tema de l'estació o estacions de Figueres jo no recordo haver-lo vist reflectit en cap exemplar de VÍA LIBRE. I em sap molt greu. Molt!He anat només dues vegades a Figueres amb tren, i representaria que, vivint com visc a Sabadell, m’haurien d’importar tres cogombres els problemes que puguin tenir els alt empordanesos amb aquest tema del tren. Però no. No em dóna la gana de amagar el cap sota l'ala i ja us ho fareu. Estimo massa l’Empordà i totes les comarques gironines perquè la cosa no m’hagi de preocupar.En aquests desesperants moments, permetin-me que em senti tan empordanès com totes les empordaneses i tots els empordanesos que estan patint l’angoixant tema del tren i la ubicació de la o les estacions. I si no visqués tan lluny, podrien comptar amb mi per encapçalar qualsevol manifestació per reclamar plegats tot el que vostès reclamen!
És vergonyós el que està passant, no solament a Figueres, sinó a gairebé tot Catalunya amb el tema dels trens. Tant si són de rodalies, com de mitja distància o de llarg recorregut.Dies enrere vaig estar per terres castellanes. Vaig molt sovint, a un per a mi encantador poble de la província de Segòvia que es diu Carbonero el Mayor. Aquest poble no té tren. Però vaig agafar un autobús que em va portar fins a Valladolid, i allà vaig agafar el que ells en diuen AVE fins a Madrid. De tornada vaig baixar a Segòvia, perquè m'anava més bé per arribar-me fins a Carbonero. Vaig agafar una emprenyada de tres parells de pebrots! Sí, perquè me'n vaig adonar que allà no s'estan de res a l'hora d'abocar el sac en infraestructures ferroviàries.
Al cap de dos dies, vaig fer un viatge des de Segòvia a Madrid amb un autobús que hi va directe. Una altra emprenyada! Més gran encara que la del primer dia! Per què? Doncs perquè l'autobús em va deixar en un intercanviador, el de Principe Pío, on ja n'hi ha per engegar a dida a tots els responsables de Fomento amb la maliciosa i malèfica «Maleni» al capdavant!
Només amb la meitat dels nostres diners que s'hi van gastar en aquest intercanviador on hi conflueixen Metros, busos de tota mena i RENFE Cercanias Madrid, n'hi hauria ven bé prou per soterrar l'estació de Figueres i fer que hi passessin les dues amplades de via; la del TAV i la convencional.
Pels qui no hi entenen massa de trens, dir-los-hi que la via d’ample normal és la que deixa passar ( fins no sabem quan) el tren nocturn «Estrella Costa Brava», Catalunya Exprés i tots els que no són d’alta velocitat. Així com tots els trens de mercaderies que van i venen cap i de França.Això és, el que més o menys volia dir y en el qual hi estic totalment d'acord: el tren ha de seguir aturant-se a Figueres; soterrat; i amb les dues amplades de vies.De passada, si a Fomento li donés la gana, també es podria preocupar per posar al dia l'Estació Internacional de Portbou, que sembla que no li han rentat la cara des del final de la Segona Guerra Mundial!Totes i tots els de l'Alt Empordà i totes i tots els que viuen a les comarques gironines, no defalleixin ni un moment en aquest delicat assumpte del tren i les estacions en la seva capital de comarca: Figueres. Facin les manifestacions que calguin com van fer moltes i molts per l’assumpte de la MAT. Vostès han d’aconseguir el que els qui ens manen no ho aconsegueixen perquè no els dóna la real gana. I m’estic referint a molts politics nostrats. Perquè el que s’ha volgut fer i s’ha fet i s’està fent a Madrid o València en infraestructures ferroviàries, no s’ho han pas rumiat gaire: ho han fet i prou!
Que algú de vostès es digni fer un tomb per Madrid agafant Metro, autobusos i rodalies de RENFE, i veurà que no menteixo.
Ah! I més barat que aquí! Tant el Metro com el bus valen 0,30 cèntims menys que a Barcelona! O sigui 1 €! No sé quan costa el bus a Girona capital, però sí sé el què costa a Sabadell: 1,25 €!

dissabte, 16 d’agost del 2008

RECORDS DE CATALUNYA?

Reconec que aquest article l’hagués hagut d’escriure allà pels mesos de març o abril per donar temps als canvis, però és ara que hi he pensat i ara l’escric. No s’encerta tot en aquesta vida! Esperem però, que com l’estiu encara no s’ha acabat i encara ha de venir molta gent forana, s’hi sigui a temps d’arranjar-ho tot!
De què va?
Doncs dels comerços dedicats a vendre records que tant proliferen per la majoria de llocs turístics, i dels espectacles que, a Catalunya, es solen oferir als estrangers. I quan dic estrangers em refereixo als que puguin venir de Portugal, o de la resta d’Europa, sense incloure-hi els estrangers provinents d’Espanya, o sigui espanyols, perquè ells ja hi estan d’acord, –tot i que no hi participen–, amb el que els presenten en els espectacles a els altres estrangers.
Només escric sobre les botigues que he pogut veure a les Rambles de Barcelona, i en algun poble costaner un xic important. Dels espectacles no puc escriure res que jo hagi vist, perquè no n’he vist mai cap ni ganes de veure’ls. Però si que puc escriure el que he sentit dir. Si ho he sentit malament, doncs ja em perdonarà qui cregui que ho ha de fer. O no em perdonarà ningú: ves a saber!
A les botigues de records (les quals ostenten el lleig nom de «souvenirs») de les Rambles de Barcelona i a algunes d’altres de pobles costaners de Catalunya, he pogut observar que no s’hi ven precisament res que faci referència a Catalunya. Ni banderes catalanes, ni barretines, ni Morenetes, ni CD,s amb música de sardanes, ni ball de gitanes, ni Cors de Clavé, o corals com la de Puig-reig, la Sant Jordi, l’Orfeó Català,ni Grups d’Havaneres, ni elencs teatrals, ni música catalana de tots els temps tocada per les millors orquestres de Catalunya. I un llarg etcètera, que planes senceres em mancarien per poder escriure tot el patrimoni cultural que tenim.
Espases de Toledo! Braus de totes mides! Castanyoles a dojo! Nines representant a «bailaoras» sevillanes!
Molts mallots falsos del Barça! Molts del Reial Madrid! Molt pocs de l’Espanyol! Cap dels altres equips de futbol importants que fa anys que es van formar a Catalunya! Cintes de totes les amplades amb els colors de la bandera espanyola! Barrets mexicans de totes mides! Vostès creuen que s’han de vendre barrets mexicans en una botiga de records de Barcelona o de Catalunya? Que potser a Mèxic hi ha botigues de records on es venen banderes catalanes, barretines i Morenetes, amb tots els respectes pels mexicans?
Dels espectacles, he sentit dir que els estrangers els porten en grups a uns locals, ja sigui a Barcelona o a altres punts de la costa catalana, on els hi ofereixen, per quatre rals, a part d’un mal sopar on la reina de la taula sol ser una nefasta paella i una imbevible sangria, un espectacle de flamenc i fent-los cantar a cor el ¡Viva España! Del Manolo Escobar (una abraçada Manolo!)! Un espectacle de flamenc andalús a Catalunya! Què punyetes hi té a veure un espectacle de flamenc andalús a Catalunya? Per demostrar als estrangers què és Espanya? Amb tots els respectes pel flamenc andalús i el «cante jondo» i els diferents balls andalusos que són molt dignes, AQUÍ NO!. Però si el que es vol demostrar a alguns o tots els estrangers el què és Espanya, o el què entenen alguns què és Espanya, que els fotin tots a dins d’autocars i se’ls emportin a Andalusia, i allà que els hi expliquin el què vulguin d’Espanya.
Aquí estem a Catalunya, i les agències dedicades a aquests espais d’oci per a estrangers el que haurien de fer és mostrar els valors de Catalunya. La cultura de Catalunya. Els cants i els balls de Catalunya que en són molts i variats. Això és el que s’hauria de mostrar als qui han triat Catalunya per a passar-hi uns dies de vacances.
Quin record s’han d’endur de nosaltres, quan per carrers i places escolten una llengua i unes músiques diferents i a ells els foten el cap com un timbal fent-los veure i escoltar unes músiques i uns balls d’una altra regió diferent a la que es troben? Què pensaran de nosaltres? Que ens hem tornat ximples?
Abans de que sigui massa greu i tard, la Generalitat de Catalunya hi hauria de posar un aturador a tota aquesta disbauxa «espanyolista» que ens segueix envaint gairebé que tot l’any a casa nostra.

dijous, 14 d’agost del 2008

QUAN HAUREM DE DIR: PROU!!!

Vaja un embolic amb això de les balances fiscals; la solidaritat dels catalans; el finançament; el dèficit fiscal; l’aprovació o no per part de Catalunya dels nous pressupostos de l’Estat espanyol...! l’acatament de l’Estatut de Catalunya per part del Govern Central...!
Com que no sé per on començar, tiro pel dret i que surti el sol per allà on vulgui!
Catalunya, per defecte, sempre ha estat solidària amb qui ho ha hagut de menester. I sempre ha estat la primera en demostrar-ho. Si no recordo malament, l'any 1900 va ésser un any trist per a un poble de la aleshores «Castilla la Vieja» nomenat Ataquines.En aquest poble s'hi va calar foc en un barri i pràcticament va quedar del tot destruït. Aquest poble està aproximadament a 750 o 800 quilòmetres de distància de Catalunya. Però quina va ésser la província que primer va reaccionar i ajudar als damnificats d'Ataquines enviant-los-hi tot el que els hi mancava? Doncs la província de Barcelona i al darrere Catalunya en pes!http://www.drac.com/cac/200012/20001206.htmlQuan les altres províncies espanyoles van reaccionar, inclosa la capital de «Castilla la Vieja», la tasca ja estava feta, i ben feta!Catalunya crec que vol seguir sent solidària, però no que la obliguin a ser-ho.Catalunya vol contribuir amb el que calgui, i a qui calgui que veritablement o necessiti, però sense que la obliguin a fer-ho. I primer de tot, s'hauria d'eixugar el dèficit que Catalunya arrossega des de fa una colla d'anys, pels anys que fa que l’estant espoliant, robant i sometent als designis més perversos dels qui manen a Madrid. Ja siguin els del PP o els del PSOE!Quan Catalunya aconsegueixi eixugar el dèficit fiscal que pateix i pugui exhibir un reconfortant superàvit com està fent i passant-nos-el per la cara la malèvola Extremadura amb el seu «etern» president Juan José Ibarra, que és on és mercès als nostres diners, després Catalunya seguirà sent tan solidària com calgui. Primer nosaltres. I si ens sobre alguna cosa, ja la repartirem bonament com sempre hem fet.Solidaritat voluntària, sempre! Solidaritat obligada, MAI!
Catalunya es... ha estat... i serà solidaria, però el que "NO" vol, és que la seva contribució a la solidaritat la facin mes pobre en la "renda per càpita" que les comunitats que ella ajuda....

dimecres, 13 d’agost del 2008

IMPORTANT COMÍS DE DROGA I DINERS


Amb proliferació de llums i taquígrafs bombos i platerets ens han fet saber molts mitjans de comunicació que, a Barcelona, s’ha comissat una de les més importants partides de cocaïna mai intervingudes a terra. A més, la policia també ha pogut comissar 150.000 euros se suposa que procedents de la venda d’altres partides importants de droga. La notícia, que jo sàpiga, no parla d’haver comissat també armes. Potser és que no n’hi havien, o potser que no interessa dir-ho.
Una vegada més, les Forces de Seguretat de l’Estat, aquesta vegada junt amb els agents del Departament Antidroga dels EE.UU. de Nord Amèrica, han realitzat un excel·lent servei. No hauria de circular ni un sol gram de cap tipus de droga!
Més ara ve la segona part de tant important notícia.
Els mateixos mitjans de comunicació faran saber, també amb llum i taquígrafs bombos i platerets, què se’n farà de tot el que s’ha comissat? Com és que gairebé mai es sap què se’n fa de tota la droga comissada i dels diners recuperats de la venda de la mateixa o procedents d’un atracament a un banc, caixa o furgó blindat?
Què més se n’ha sabut de la notícia que es va donar dies enrere, quasi a mitja veu, de que en una comissaria de policia espanyola havien desaparegut (de dins un calabós!) 100 quilos de cocaïna? No se n’ha sabut res més! A algú no li deu interessar que es sàpiga!
I pregunto reiteradament; què se’n fa de tot el que ha estat comissat ja sigui droga, tabac, diners, armes, vehicles...? On va a parar tot això? Qui se’n fa càrrec? Es destrueix veritablement tal com veladament alguna vegada se’ns ha volgut informar o mal informar? Qui és el responsable de que els productes comissats desapareguin del mapa o al menys així hauria de ser? I qui és o qui són els responsables, a l’ombra, de que en aquests comisos gairebé sempre no quadrin els quilos del que s’ha intervingut amb el recompte final?
Existeix a tots els llocs de treball una tasca que en diuen Investigació Interna. Facin-la servir i es veurà quantes sorpreses sortiran a la llum!

dimarts, 5 d’agost del 2008

BARRILS DE PETROLI A 100 $?

Pot ser que jo vagi amb el fanal apagat i no sàpiga ben bé el què em dic, però em sembla que el que ve a continuació no ho he somiat, i jo diria que he sentit dir per una emissora de ràdio que el president de Veneçuela, el senyor Hugo Chávez, li va dir a sa majestat el Rei d’Espanya que li vendria petroli a 100$ el barril. Molt pel dessota del preu desorbitat que s’està pagant avui en dia. Pot ser possible aquesta notícia? Algú de vostès que em llegeix han escoltat quelcom semblant?
Si això fos veritat, jo em pregunto una cosa: aquest abaratiment del cru farà que quan passem per les benzineres ens venguin la gasolina i el gasoil més barat?
O tot i aconseguir-lo més barat en origen, nosaltres seguirem pagant-lo tant o més car que actualment?
A mi particularment em sembla que ens seguiran aixecant la camisa com fins ara. I que per molt barat que el Govern espanyol compri el petroli a Veneçuela, els quatre de sempre són els qui hi faran el gran negoci. Nosaltres, com sempre, a pagar i a callar.
No hi ha una competència sobre carburants al Govern espanyol, que se’ns pugui transferir a Catalunya, i nosaltres ja ens preocuparem de comprar el petroli al millor preu, ja sigui a Veneçuela o a qualsevol dels emirats àrabs?
I per quan el cotxe elèctric o d’energia eòlica, o d’hidrogen?
He rebut una presentació (allò que alguns encara estan emparrats en nomenar PowerPoint, ves quins pebrots!), en el qual s’explica que tres o quatre reconegudes marques d’automòbils van fabricar uns potents cotxes que funcionaven amb energia elèctrica, eòlica o amb hidrogen, y que al cap de quatre dies es varen veure obligats (s’imaginen vostès per qui?) a recollir-los tots i estavellar-los com a ferro vell.
Sembla ser que hi ha una colla (tampoc no tants) de persones que són qui mouen el món i tenen el poder econòmic, que els interessa, i molt, que es segueixin venen cotxes moguts pel petroli i que les ciutats segueixin estan contaminades cada dia més.
Mentre hi hagi petroli; mentre ragi la mamella perquè els de sempre puguin anar xumant i engreixant les seves arques amb bitllets de banc dels grossos, les energies renovables no hi tenen pas res a fer, per molt que ens n’expliquin les seves excel·lències.

Dades personals

La meva foto
Sóc un jubilat de 67 anys amb ganes de viure i veure coses. Sóc xerraire de mena. M'encanten tota mena de tertúlies, ja sigui a la ràdio, a la televisió o en un típic i tranquil carreró de qualsevol petit i tranquil poble.