TAXISTES UNIFORMATS

De petit quan anava amb els pares a passar el dia a Barcelona (visc a Sabadell), ho veia amb els meus propis ulls. De Madrid ho sé, degut a les múltiples «españoladas cinematográficas» que vèiem als cinemes de Sabadell cada diumenge a la tarda, on passaven normalment una pel·lícula americana i una d’espanyola.

M’estic referint als uniformes que en aquella època duien tant els taxistes de Barcelona com els taxistes de Madrid. És de suposar que, la uniformitat, en aquells temps, la portarien tots els taxistes tant de la resta de Catalunya com els d’altres ciutats i pobles d’Espanya. Durant molt de temps van anar uniformats i no es podien treure ni la gorra, a no ser que fos per saludar a la persona que demanava el servei de taxi, que la saludaven amb molta educació tant al pujar com al baixar del taxi, obrint-los moltes vegades la porta el mateix taxista. Allò era bona educació, bones maneres i bon servei al client. I que ningú ho confongui amb servilisme, que no era pas això el fer les coses ben fetes i tenir el client content i satisfet. El taxista es treballava la propina i ningú marxava sense donar-n’hi.

Algunes noticies diuen, que tant a Madrid com a Barcelona, es vol que els taxistes deixin d’anar tan esparracats de vestimenta com van ara, que sembla talment quan es puja a un taxi que qui el porta ho és tot menys un taxista com cal.

No deixa de ser una incongruència, que en un taxi hi pugi tot un senyor de dalt a baix, vestit com un lord anglès, portant equipatge, i qui baixa del taxi per atendre’l vagi amb una samarreta sense mànegues, pantalons curts i xancletes! Per la mort de Déu! I manta vegades sense afaitar ni haver-se dutxat en tres dies!

Si hi ha un munt d’oficis que per practicar-los és necessari anar uniformat, net polit i ben pentinat i afaitat, per què no hi poden anar els taxistes? Què hi ha de dolent perquè els taxistes i les taxistes no vagin amb uniforme com anys enrere?

I un cop superat el tema dels uniformes, per què no se’ls hi fa fer un curset de bona educació, civisme i bones maneres? És que hi ha cada taxista que, quant parlen amb el client per preguntar-li on l’ha de portar, sembla que li perdonin la vida. I si la resposta és irada per part del client, i a més l’hi indica que el lloc on vol que el porti no és massa lluny, amb la mirada el trepen fent l’efecte aquell que diu que si les mirades matessin...!

Si la petició del retorn dels uniformes prospera, no solament a Madrid i a Barcelona, sinó arreu de Catalunya i Espanya, junt amb la bona educació dels i les taxistes, no solament ho agrairà qui en faci ús del taxi, sinó també les persones encarregades de manufacturar i confeccionar llurs uniformes. Seria una manera d’eixugar una mica el galopant atur que ens envolta i potenciar la indústria tèxtil nacional catalana i espanyola, donat que en l’ordre expressa de tornar a lluir uniformes els i les taxistes i altres col·lectius que fa temps que van deixar de portar-ne, s’hi hauria de fer constar fefaentment  que la producció d’aquests uniformes hauria de sortir de fàbriques i tallers de confecció nacionals catalans i espanyols, regits per empresaris i treballadors i treballadores de Catalunya i Espanya. A veure si l’economia de les dues nacions remunta i Espanya deixa d’una vegada per totes d’espoliar i robar a Catalunya.