SENSE CAMPANES DE 12 DE LA NIT A 8 DEL MATÍ

Es farà més mal als 166/170 habitants de Sant Mori(Alt Empordà) deixant de tocar les campanes des de les dotze de la nit fins a les vuit del matí, que no pas als quatre galifardeus torracollons pixa pins que, sense raó, s’han queixat al propietari de l’únic establiment hostaler del poble, aconseguint d’aquest, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordeni el silenci de les campanes en les hores citades en el títol d’aquest article. També s’hi ha ben lluït aquest tribunal! Aquest tribunal, no en té ni punyetera idea del què són per a un poble com aquest, les campanes i els seus esperats sons, que marquen el dia a dia i hora a hora del poble.
En aquest poble, com a molts altres de Catalunya, des que les campanes existeixen sempre hi han tocat. Els pobles, durant molts anys, i encara avui en dia, s’han refiat i es refien, dels diferents i múltiples tocs de campana que han marcat i marquen les diferents tasques a fer durant dia i fins i tot a la nit, ja sigui en les diferents tasques que comporten les feines del camp, com en la vida del poble en sí, com per anunciar casaments, batejos, repic de Festa Major, enterraments foc, aiguats i tempestes amb força llamps o a sometent.
Aquestes vuit hores nocturnes en que el poble de Sant Mori es quedarà sense campanes perquè quatre pixa pins torracollons puguin dormir tranquils, poden alterar el son de la gent del poble que tota la vida les ha escoltat; amb elles se n’han anat a dormir i amb elles s’hi han llevat. I si a la matinada ha passat quelcom al poble, les campanes els han avisat i tothom s’ha despertat i llevat per veure què passava i, si era greu, ajudar en el que fos menester. Que no en tenen de campanes els pixa pins a llurs grans ciutats, o no les volen sentir?
Van ser primer les campanes que els rellotges. Abans de Crist ja n’hi havia de campanes! I en els pobles, vil•les i ciutats, han estat les campanes les qui han marcat el temps, des de fa molt de temps!.
Si als pixa pins els hi molesta sentir les campanes, o sentir el majestuós i pletòric cant del gall a la matinada, o els hi molesta la pudor dels fems o de qualsevol merda de qualsevol bestiar, o veure córrer pels encisadors i ombrívols carrers dels pobles conills, gallines, galls, ànecs, vaques, bous, muls, mules, rucs, gossos i gats, millor que no es moguin de casa seva i deixin d’emprenyar a la bona gent de tots els pobles que durant segles han conviscut amb les campanes i tot tipus d’animals i mai han tingut un mal son degut al seu meravellós so, ni els ha matat la pudor de cap merda.
Havent assentat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya un precedent, qualsevol dia, aquest amo d’hostal que ha denunciat els tocs de campanes nocturns al Poble de Sant Mori, igual posarà una querella perquè emmudeixin les campanes, també de 4 a 6 de la tarda, que és l’hora que els pixa pins torracollons acostumen a fer la migdiada.
I com la cosa segueixi així de surrealista, igual l’amo de l’hostal fa que es prohibeixin les tertúlies a la fresca que s’acostumen a fer a la majoria de pobles de pocs habitants, després de sopar, que és l’hora que més o menys es poden reunir a fer-la petar una estona, per explicar-se com els hi ha anat el dia, mentre l’enjogassada canalla que també han anat al mateix poble, també per passar-hi les vacances del col•legi, corre amunt i avall del poble i anant-se’n a dormir quan es té son. No quan ho mani l’amo i senyor de l’hostal, que sembla més l’amo d’un castell feudal, d’aquells que tenien al poble subjugat.

«La merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó!».
«Respira a fons, que la merda engreixa!»

I un xic de bon humor:

Diu que un pixa pins li pregunta a un pagès d’alta muntanya que arrossegava un petit carretó carregat amb fems: –Què hi porteu en aquest carretó, bon home?
I el pagès li respon: –adob per les maduixes.
I el pixa pins li comenta estranyadíssim: –Caram! a Barcelona, a les maduixes hi posem nata!