Prou, prou i prou!!!

En casos com aquest, jo sempre recordo l’1 de març del 1951, dia en que va començar el que se'n va dir "vaga de tramvies" a Barcelona, que no va ser una vaga de tramvies en el sentit que els tramviaires s'haguessin declarat en vaga, sinó en el sentit que van ser els collonuts barcelonins i les collonudes barcelonines, els/les qui es van declarar en vaga (quan aquesta estava rigorosament prohibida pel Règim franquista) de pujar als tramvies. Motiu? l'augment desorbitat del preu del bitllet, amb l'agreujant que a Madrid, els preus dels bitllets dels tramvies no varen apujar-se o varen apujar-se molt poc, en comparació amb l'abús comès a Barcelona.
Crec que la cosa va durar dues setmanes; van haver-hi morts, molts ferits i molts detinguts; però el Governador Civil Eduardo Baeza y Alegría i l'Alcalde Josep Maria Albert i Despujol, varen ser cessats fulminantment i els preus dels bitllets no es van tocar.
Si tots a una emulem als nostres coratjosos avantpassats barcelonins a l'hora de deixar de pagar els impostos a l'Estat espanyol i els paguem al nostre país, Catalunya, l'Estat contra nosaltres, res podrà.
Perquè aquí del què es tracta, és de no negar-se a pagar els impostos, sinó a fer-los efectius a l'Agència Tributaria Catalana perquè siguin ven administrats i poder llevar-nos aquest dogal econòmic que no deixa desenvolupar-nos com una normal nació amb Estat propi.

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

ONZE PER DOTZE, TRETZE PER DOTZE?

Ves quin cas he viscut en els dies 31 de desembre de 2010 i 31 de desembre de 2011.
És un cas ben ximplet i costa de creure. Però la cosa va anar així.
Mancaven deu minuts per les 12 de la nit del 31 de desembre de l’any 2010, quan vaig començar a preparar-m’ho tot per celebrar el Cap d’Any.
Entre les coses a preparar, per abocar en un petit plat de cafè, s’hi trobava un potet de llauna on es suposava que a dins hi havien d’haver-hi els dotze grams de raïm ja pelats i nets de brisa.
Doncs gran i esglaiadora va ser la meva sorpresa, quan en obrir el potet i abocar els grans de raïm al platet, només van sortir-ne 11 grans!!!! El rellotge anava corrent acostant-se a les dotze de la nit i jo anar comptant grans de raïm! Els vaig comptar no sé quantes vegades i cada vegada me’n sortien 11!! La mare del Tano!
Res, van tocar les dotze a la TV3 i ho vaig solucionar menjant-me els 11 grans de raïm a cada campanada.... I una oliva farcida d’anxova!
I pel que fa al 31 de desembre del 2011, ara ve el bo de tot plegat i que n’hi ha per fotre el barret al foc.
Vaig fer la mateixa operació que l’any passat: a deu minuts per les dotze, vaig començar a posar-m’ho tot a punt: ampolleta de cava; safata de rebosteria i el potet (d’una altra marca del de l’any 2010) amb el raïm. I oh sorpresa! Quan obro el potet de raïm i aboco els grans al platet de cafè; a que no sabeu quants grans en van sortir? Doncs en van sortir 13!!!! Quins pebrots!(grans de raïm en aquest cas). El gra que em va mancar l’any passat el recupero aquest any! Inaudit!!!! Santa casualitat!!
Al so de les dotze campanades, també de TV3 i que aquest any que hem deixat han estat retransmeses des de Guissona, em vaig anar menjant els dotze grans de raïm. Que què vaig fer amb el que feia tretze? Doncs molt senzill; quan van acabar les 12 campanades i vaig fer el brindis de rigor desitjant-me un bon 2012 bevent un parell de glops de cava perquè els 12 grans de raïm tiressin avall, em vaig menjar el que feia 13! No el podia pas llençar, oi?
De debò que no us estic dient cap mentida. Tal qual va succeir tot plegat, així us ho he contat.
Us haig d’aclarir, que el primer pensament que vaig tenir al veure que només hi havia 11 grans de raïm dins el pot, va ser guardar-los i anar el dia 2 de gener a reclamar al súper on ho havia comprat. Però vaig pensar tot seguit que potser no m’hi voldrien estar.
Ah! I també us haig de dir, que quan vaig anar al súper a comprar el raïm enllaunat, en comptes d’una llauna en vaig comprar dues pel que pogués passar. No em volia trobar amb el mateix que em vaig trobar l’Any 2010!
A pesar de les trifulgues, bo i feliç any 2012!!!