PC,s PORTÀTILS A CLASSE

Durant tots els dies en que s’ha parlat i es segueix parlant dels PC,s que els i les alumnes faran servir aquest curs 2010/2011, en cap moment s’ha escoltat la paraula “concurs d’ofertes” per aconseguir un bon contracte d’aprovisionament d’ordinadors a gairebé totes les escoles de Catalunya.

Perquè segons sembla, en aquests assumptes i d’altres que concerneixen a la Administració Pública, quan s’ha de comprar una gran quantitat d’alguna cosa sempre es sol fer de manera que els interessats a vendre el que calgui, puguin fer les seves ofertes en quan a preu i qualitat dels productes a vendre. I l’Administració Pública sol comprar-ho al millor licitador a la baixa.

En tot aquest temps, doncs, d’aquest tema no se n’ha sentit a parlar enlloc. En canvi, tot d’un plegat, han sortit unes imatges en el telenotícies de TV3 d’avui dia 6 de setembre, ensenyant una part dels PC,s que demà, dia que oficialment comença el nou curs escolar, començarà a usar l’alumnat. Tots els PC,s són nous de trinca, ja que les imatges mostraven els petits ordinadors en el moment d’ésser desenvelats de les caixes originals, dutes potser directament del Japó.

Els que s’han vis per la televisió eren tots de la marca “TOSHIBA”. Cosa que fa pensar que l’Administració s’ha posat directament en contacte amb aquesta marca (o la marca s’ha posat directament en contacte amb l’Administració) sense convocar concurs. I si la marca “TOSHIBA” s’ha posat en contacte amb l’Administració, segur que la oferta que els hi ha fet deu haver estat d’allò més avantatjosa.

Si ha estat així, això fa tuf de que algú hi ha “sucat” un bon munt de diners. I aquest algú o alguns, quants diners s’han embutxacat per tramitar aquesta operació? Qui hi ha sortit guanyant dient sí a la marca japonesa com si al mercat no hi hagués cap més marca constructora de PC,s i potser amb millors preus a la baixa?

Per què no s’ha convocat un concurs públic obert a totes les marques i amb transparència per no amagar res a ningú?

Ja hi estan d’acord els pares i mares dels/les alumnes a pagar el preu que han de pagar per aquest PC, quan potser ells l’haguessin trobat a millor preu en una altra marca o botiga?

Pot obligar l’Administració Pública als pares i mares a comprar per força un estri d’aquestes característiques?

Pot l’Administració Pública usurpar les funcions de les botigues que es dediquen a la venda d’aquests tipus d’articles?

I finalment, era del tot necessari comprar tants PC,s pels/les alumnes?

No se n’adona l’Administració Pública de que fomentant l’ús de l’ordinador, la canalla deixarà de saber escriure a mà i de saber comptar fen servir el cervell?

Què vol l’Administració, crear autòmats enlloc de persones cultes i sàvies i amb criteri i opinió propis? Al pas que van, no trigaran gaire en aconseguir-ho. Perquè si un nen o una nena per sumar dos més dos han de fer servir la calculadora que tot PC porta incorporada, en comptes de savis es crearan ximples.

DAVANT LA PROPERA CAMPANYA ELECTORAL

Com es diu col·loquialment parlant, d’aquí a quatre dies començarà una nova campanya electoral.
És de suposar, que cada partit polític amb representació al Parlament de Catalunya en la actualitat, així com els que hi aspirin a tenir-ne, daurant tenir preparat el seu discurs de cara a la massa electoral, el qual es suposa que inclourà un programa, bo o no tan bo, per a desenvolupar dins la propera legislatura qui guanyi les eleccions.
Tot això està molt bé, sempre i quan es mantinguin les normes del joc.
Què vull dir amb això? Doncs vull dir, que tots els partits polítics, quan comenci la campanya electoral oficial, –ja que durant tot l’any, dins els quatre anys de legislatura, sempre hi estan en campanya electoral, encara que en diguin pre campanya–, es limitin a explicar amb tot luxe de detalls i procurant no enganyar a ningú, el seu pla de Govern i que no es dediquin des d’un primer moment a llançar-se retrets o fins i tot subtils insults que no porten enlloc. Ans al contrari, aquestes picabaralles entre partits polítics, el que fan és enrarir el clima de les properes eleccions i fer que la soferta massa electoral mai sàpiga a qui a de votar, perquè res li han explicat del que ara se’n diu full de ruta post electoral, o programa a desenvolupar després de les eleccions, guanyades pel partit o coalició que més hagi merescut la confiança dels votants.
I si els diferents mitjans de comunicació audiovisuals convoquen debats en directe entre les diferents forces polítiques, tots són pregats de com-portar-se amb exquisidesa, no interrompent al tertulià que tingui la paraula. Tan els hi costa parlar un després de l’altra o quan el moderador els hi demani l’opinió o els hi doni la paraula? No es poden arribar a imaginar el ridícul que fan quan s’interrompen els uns als altres: que no se n’adonen que el públic que els escolta no està entenen el que diuen si parlen tots a l’hora?
Els partits polítics s’haurien de limitar a explicar bé quin és el programa electoral i deixar-se de picabaralles i retrets els uns contra els altres. La societat, que és la que ha de decidir a les urnes quin ha de ser el millor futur per a la nostra nació, els hi ho agrairem.
Tinguem una campanya electoral neta i sense incidents remarcables, que segur que totes i tots hi sortirem guanyant. El futur de Catalunya s’ho mereix.

NO N'HI HA PROU EN ENXAMPAR ELS LLADRES

En moltes noticies, el periodista encarregat de redactar-la ens fa saber que els delinqüents detinguts i també els qui encara no han estat atrapats per la policia, en qüestió de molt poques hores tenen venut tot el producte dels seus robatoris.
Si els Mossos d'Esquadra, l'Ertzaintza, Policia Foral de Navarra, les policies locals, la Guàrdia Civil, i la Policia Nacional de l'Estat espanyol, han sabut localitzar els delinqüents i detenir-los, com és que encara no ha caigut la xarxa de peristes que compren als lladres el gènere robat?
El mateix passa amb els endèmics robatoris de fil de coure que tants estralls estan causant en molts pobles de les comarques gironines. I també en línies de tren de nova construcció o en reparació, com el tram de via que va de Manresa a Calaf, en el qual han sostret el cable de coure de la catenària varies vegades, de tal manera, que ADIF i RENFE ja se n'han cansat, i han solucionat el tema posant un servei d'autobusos llançadora Manresa-Calaf-Manresa, pels viatgers que hagin de fer aquest trajecte. De Calaf a Lleida, (que és on el tren finalitza el seu recorregut que a tingut el seu inici a l'Hospitalet de Llobregat, passant per Montcada, Cerdanyola, Sabadell, Terrassa i Manresa), el servei continua en tren amb, de moment, tota normalitat.
Un bon càstig als lladres, traduït en força anys de presó (i si són estrangers, deportació immediata als seus països d'origen, un cop haguessin complert condemna aquí o amb garanties per part dels seus països de complir la condemna allà), i la indemnització als seus propietaris de tot el que els hi han robat, així com l'empresonament dels peristes establert per la Llei i l'expropiació total dels diners guanyats revenen els productes comprats als delinqüents, valdria per poder acabar amb aquesta xacra de delinqüència que tanta angoixa i inseguretat infligeix a la societat.