VICENÇ MARQUÈS I SANMIQUEL

Bloc d'en Vicenç Marquès i Sanmiquel, per a escriure-hi quatre coses mal dites o ben dites i que poden agradar a tothom, o no.

diumenge, 31 de gener del 2010

PROU MUTISME I SUBMISSIÓ!!!

Davant la desvergonyaria que ha demostrat el ministre Corbacho arran de l’estafa en la revisió de les pensions d’enguany, les pensionistes i els pensionistes de tot Catalunya i de l’Estat espanyol hauríem de sortir al carrer per protestar enèrgicament.
No pot ser que sempre, en circumstàncies de crisi que el mateix Govern central ha provocat, acabem pagant sempre les persones que menys recursos tenim. I a més, amb sibil·lins i maquiavèl·lics enganys.
Hauríem de sortir al carrer, dic, però no quatre gats com gairebé sempre sol passar en segons quines manifestacions reivindicatives. Hauríem de sortir al carrer a protestar TOTES i TOTS les/els pensionistes de Catalunya concentrats davant la Conselleria corresponent de la Generalitat i les/els pensionistes espanyols/es davant del ministeri del que n’és titular el Sr. Corbacho, que és cap i a la fi qui dóna les ordres per humiliar-nos econòmicament, ho anar-nos-en totes les pensionistes catalanes i tots els pensionistes catalans cap a Madrid, per recolzar i fer costat a l’allau de pensionistes provinents de tot l’estat espanyol que cap allà s’haurien de dirigir amb voluntat d’engruixir una gran manifestació de protesta i reivindicació.
Però aquest sortir al carrer a protestar, no hauria de ser cosa d’unes hores: no! Hauria de ser cosa de, si convingués, de dies, setmanes, mesos i el que fes falta, fins que ens fessin cas i ens paguessin les pensions que per dignitat ens pertoquen. No crec que la policia antiavalots ens tragués del carrer a garrotades. O potser sí. Perquè d’un Govern socialista, suposadament d’esquerres, aliat amb els dretans del PP només per massacrar al poble, no es pot esperar res de bo.
I afegir a la protesta, l’abolició total de l’ IRPF i per tant deixar de fer la tan temuda declaració de renda anual. O dit d’una altra manera més contundent: cap persona pensionista hauríem de pagar cap tipus d’impost. Durant el llarg de la nostra vida laboral, els impostos els hem pagat amb escreix. Per què no ens deixen gaudir dels últims anys de la nostra existència amb pau i tranquil·litat i amb uns calerons per poder fer els viatges que potser quan treballàvem no havíem pogut fer? Per què cobrar impostos a qui hagués tingut la sort de fer-se amb un petit estalvi? Que no hem pagat ja al llarg de la nostra vida els impostos corresponents a llur mesada? Fins i tot a la vellesa ens han de massacrar econòmicament?
Deixant-nos viure tranquils, també donaríem vida a altra gent que tingués negocis d’oci i hostaleria, així com a agències de viatges, ferrocarrils i autocars. És allò de que «poc fa molt». Perquè si tinguéssim unes pensions dignes, encara que els preus per a nosaltres haurien de ser especials a la baixa, al ser molts i moltes els qui viatgéssim, tots els estaments més amunt indicats hi anirien bé perquè omplirien sempre. A part, clar està, de poder seguir gaudint amb més bones prestacions, tots els viatges que puguin programar l’IMSERSO, la Generalitat o els Ajuntaments.
Quan comencem la protesta? Jo he donat la idea, però no tinc poder de convocatòria. Si algú en té, que ho posi en pràctica ben aviat i ens convoqui a totes i tots els/les pensionistes per a protestar i reivindicar el que és nostre i el Govern ens nega i a més ens roba amb premeditació i traïdoria.
Per unes pensions dignes: SORTIM AL CARRER PENSIONISTES!!!  




divendres, 29 de gener del 2010

AI, AI, AI, AQUESTS “URBANITES”...!!!

 "Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era". Aquest adagi val per a totes aquelles persones que es queixen del soroll de les campanes, de les esquelles dels bous, vaques, bens i cabres i de la pudor dels fems, i l’udolar dels gossos i llops si n’hi ha, quan van al poble a passar-hi l'estiu o el cap de setmana.
El poble de pagès sempre ha estat així. Han de entrar-hi forasters que ho han de capgirar tot? Per què?
La gent dels pobles on preval la pagesia, tota la vida que hi ha viscut envoltada dels repics de campanes, dringar d'esquelles i picarols dels cavalls i les mules i muls de tir i d'omplir-se els nassos amb la flairosa olor de mil i un tipus de merda que per tot arreu s'ensuma. I per cert que tota aquesta gent dels pobles de pagès, solen viure molts anys i molt sans.
També diu un famós adagi català que "la merda engreixa". Així doncs, els urbans de les grans ciutats, si no volen sentir-se molestosos per les excel·lències del camp i dels pobles de pagès, val més que no es moguin de casa. I si al costat de casa roman un temple amb un bon campanar que deixa sentir les seves campanes, que canviïn de domicili, car ja no hi haguessin hagut d'haver anat a viure al costat d'un temple, si no volien ser molestats pels tocs de campana.
Som moltes les persones que quan pugem a Montserrat, si no sentim els captivadors, corprenedors i meravellosos sons de les campanes del monestir, sembla com si talment ens manqués quelcom. Quan anem als pobles, igual.
Quan aquests queixosos "urbanites" van al poble, el que haurien de fer és caminar força i fer força activitats. Ja veurien com a l'hora d'anar a dormir, no sentirien les campanes ni res en tota la nit! És el que solen fer la gent pagesa del poble, que durant el dia trisquen d'allò més i quan agafen el llit, ni campanes ni esquelles, ni mugits, ni gossos; res no senten ni res els desvetlla, només que el cant del gall que anuncia el nou dia! Per què? Doncs perquè van cansats. Si els "urbanites" es passen tot el dia de panxa al sol de muntanya, a la nit no tenen son i qualsevol remor els molesta. Això és com les persones que un mal dia varen tenir la mala pensada de comprar-se un pis (barat, que per això era barat!), a prop o al costat d'un aeroport. Ara es queixen de que els avions fan soroll! I quan van comprar el pis, no se'n van adonar que els avions feien soroll i a més van ser els primers en ocupar aquell lloc? Són ben bé ganes de tocar els dallonses!
Campanes al vent tocant a sometent! Campanes voleiant i a missa convidant! Que no s'aturi el voleiar de campanes en tots els campanars de Catalunya! Aquestes mateixes campanes han de tocar a rebat, amb so joiós i alegre, el dia que Catalunya assoleixi la Independència que no és a trigar! 

dijous, 7 de gener del 2010

REFÚS TOTAL A L’ESTATUT I DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA.








Per què hem d’esperar les catalanes i els catalans que el Tribunal Constitucional emeti una sentència, favorable o no, sobre l’Estatut d’Autonomia?
És de suposar, que la sentència donarà a conèixer un Estatut del tot mutilat. Un estatut que valdrà menys que el paper higiènic. Per tant, els del TC ja se’l poden quedar per eixugar-se’n el cul. Les catalanes i els catalans, no necessitem per a res un document inútil.
Ens estem preocupant massa per un Estatut que ja fa dies que ha quedat obsolet. No val res: paper mullat.
Aquí només hi cap una resposta: Independència!
I som totes les catalanes i tots els catalans que veritablement ho som i ens en sentim, els qui hem de fer un pas ferm endavant per proclamar la nostra independència. La nostra cultura de segles, així com la nostra llengua, no es poden perdre: no podem deixar-les perdre. És la nostra arma pacífica, junt amb el diàleg, el seny i fer les coses com cal!
Les catalanes i els catalans de soca rel, però també els qui han vingut d’altres terres, i que veritablement confessen sentir-se catalanes i catalans, som els qui ens ho hem de creure el fet que som filles i fills de la nació catalana. Si nosaltres no comencem per creure'ns-ho, qui ens ho ha de fer veure? Ningú. I menys els qui tant ens odien de la veïna nació espanyola.
Nosaltres, les catalanes i els catalans, sempre ens hem de comportar com si ja fes dies que som independents. Des del mateix moment en que, per desgràcia nostra va morir al llit l’assassí dictador Franco, que aviem de comportar-nos com un poble independent. Malauradament, en vida del dictador això no era possible, tot i que Déu n’hi do de la resistència contra el franquisme que van demostrar moltes catalanes i molts catalans, deixant-hi la vida pel camí cap a la llibertat en més d’una ocasió.
Ara que representa que hi ha llibertat des del gloriós dia 20 de novembre del 1975 en que va morir el dictador, les catalanes i catalans hem de demostrar a Espanya i al món, d’on venim, qui som, què volem i on anem o volem anar. I ni Espanya ni ningú ens ho pot impedir.
Per tant, no hauríem d’acceptar l’Estatut que surti de les urpes del TC totalment mutilat i esgarrapat, i proclamar la independència de Catalunya el més aviat possible.
Però, repeteixo, creiem-nos que som catalanes i catalans! Tinguem-ne plena convicció de qui som! Creiem-nos que som els hereus i les hereves d’uns avantpassats que van lluitar molt per la seva llibertat, així com hereves i hereus d’una gran nació, la catalana, que ja era forta i sobirana molts segles abans de què ho fos la nació que per la força de les armes encara ens té sota el seu jou i, que si no fem res per aturar-ho, seguirà, Déu no ho vulgui, pels segles dels segles subjugant-nos.

Dades personals

La meva foto
Sóc un jubilat de 67 anys amb ganes de viure i veure coses. Sóc xerraire de mena. M'encanten tota mena de tertúlies, ja sigui a la ràdio, a la televisió o en un típic i tranquil carreró de qualsevol petit i tranquil poble.