EL TÚNEL DE BRACONS I LA C-37

Ja em perdonaran els que estan en contra del Túnel de Bracons, però el dia 28 hi vaig passar i em va semblar una meravella. No sempre haig d'escriure crítiques negatives, ja ho veuen.

Vaig anar seguint per l'autovia C-17 i, bastant més amunt de la sortida que mena a Vic hi ha uns indicadors que, passant pel terme de Torelló, menen gairebé sense adonar-te'n a la C-37, que és la carretera que passa pel Túnel de Bracons i altres túnels de no tanta llargària com el de Bracons, però d’excel·lent factura, intercalats amb un seguit de viaductes que dóna goig passar-hi.

Amb un tres i no res vaig ser a Olot! Cosa que abans de la inauguració de l’eix Torelló-Olot pel Túnel de Bracons, havent de passar per dintre de Vic i de Manlleu per anar a cercar la carretera de Santa Maria de Corcó, Cantonigròs, Pruit, Rupit i després de passar per mil i un marejadors revolts, costava Déu i ajut per anar de Vic a Olot.

Pensin que hi vaig anar expressament. Jo visc a Sabadell. Però quan s'inaugura una obra viària d'aquestes característiques, tard o d'hora m'hi arribo per veure-la, tal qual vaig fer quan es va inaugurar el Túnel de Portbou o com es digui, que vostès ja m'entenen, que per cert no m'agrada gens; el trobo massa amunt i curt. Hi els dic amb tota sinceritat, que va pagar la pena el viatge Sabadell-Torelló-Olot.

Aquest món hi ha persones per a tot. Fins i tot per a protestar, jo una d'elles. Però, sincerament, amb aquesta obra que s'ha fet amb el Túnel de Bracons i la que jo em penso que és nova carretera, la C-37, crec que  els queixosos de torn aquesta vegada no els assisteix la raó. Jo aprovo l'obra al cent per cent. Agafin el cotxe els escèptics i incrèdules, vagin de Vic a Olot per l'antiga carretera i tornin després per la C-37. Ja me'n sabran donar raó.

 

No els hi puc donar dades de la diferència de temps que hi ha passant per un lloc o per un altre. Però sí que els hi puc dir que l’última vegada que vaig anar a Olot des de Vic, se’m va fer un viatge interminable. En canvi ara, tal com he escrit més amunt, quan me’n vaig voler adonar ja hi era, a Olot!

Em va agradar tant, que em sembla que cada vegada que m’hagi de desplaçar de Sabadell a, per exemple, la zona de Girona-Figures-Costa Brava-Alt Empordà, faré el camí per aquest recorregut. És un pel més llarg que el tradicional, però és molt més amè i sa, i barat, ja que passa per uns indrets curulls de vegetació de tota mena; amb muntanyes, valls i rius de cristallines aigües; es circula per molta autovia i no s’ha de pagar un ral, ja que el preciós i còmode Túnel de Bracons és lliure de peatge.

 

I ara que anomeno això del peatge, em pregunto: per què s’ha de seguir pagant per passar pel Túnel del Cadí? No seria ja hora de que la Generalitat de Catalunya l’alliberés?

SANT JORDI I LA MORENETA

Un any més, s'han celebrat, en molt poc interval de temps, dues festivitats del patronatge de Catalunya; el dia 23 d'abril Sant Jordi i el dia 27 del mateix mes Santa Maria de Montserrat.

Han estat dues diades esplèndides. Però no s'han considerat com a dia festiu.

Hi ha molts països que celebren unes anomenades Festes de Primavera, on veritablement fan festa; és festa! Catalunya podria fer-ho igualment. Com? Doncs molt fàcil:

Es podrien unificar les dues festivitats del patronatge de Catalunya; Sant Jordi i La Verge de Montserrat, instaurant, per exemple, cinc dies seguits de festa, (del 23 al 27 d'abril, ambdós inclosos) en els quals s'hi podrien celebrar a modus d'una festa de primavera, les festes del Patró i la Patrona de Catalunya. Com que molt poca distància hi sol haver entre la Setmana Santa i Sant Jordi i la verge de Montserrat, bo fóra que es suprimissin els quatre dies de la Setmana Santa i es canviessin pels les festes del Patró i la Patrona de Catalunya.

Tot i el que va dir l'Honorable ex President de Catalunya Jordi Pujol en unes declaracioms a una reconeguda emissora de ràdio, que per Sant Jordi no ha de ser festa, perquè si ho fos, la gent se n'aniria a la platja, s'ha de pensar que, som tantes i tants, que hi ha gent per a tot: per anar a la platja, a la muntanya i assistir a tots els actes commemoratius del Patró i la Patrona de Catalunya.

I si es programessin grans espectacles, inclús uns Jocs Florals per aquests cinc dies, segur que estarien força concorreguts.

Per què és festa l'11 de setembre en el qual conmemorem una derrota infligida a Catalunya, a les catalanes i als catalans? No és millor celebrar diades de joia que no pas de pena?

Les persones que fan el calendari laboral per a tot l'any, assenyalant quins dies seran festa i quins no, crec que això ho hauríen de tenir present.

AL TRIBUNAL DE LA ROTA

M'agradaria saber, per què per arribar a la consecució d'un matrimoni canònic no es realitzen, abans del mateix, el nombre d'investigacions que sí que tenen lloc en cas que aquest mateix matrimoni decideixi temps després la seva anul·lació per aquest Tribunal de la Rota. 

És a dir, que quan una parella degudament casada per l'Església Catòlica decideix que el seu matrimoni s'anul·li, aquest Tribunal de la Rota posa mil i un impediments  per a la seva anul·lació, segons tinc entès. Tanmateix, quan una parella decideix casar per l'Església, aquest Tribunal de la Rota res demana ni res investiga. Només interessa a aquest Tribunal que hi hagi molts matrimonis i que aquests tinguin molts fills, tot i que el futur pare i la futura mare siguin d'una condició social que deixi molt que desitjar en la seva conducta i hàbits, com poden ser, per exemple, un gran consum de drogues i tot tipus d'estupefaents; que siguin addictes al joc; que siguin uns alcohòlics empedreïts; atracadors i criminals o que fins i tot siguin també ambdós addictes al sexe, practicat  no precisament amb la seva parella habitual.

Tinc entès, però, que quan una parella es vol casar, normalment l’Església, el capellà que els casa, no percep cap quantitat dinerària que estigui reglada per llei. Sí que rep un petit o gran obsequi monetari per a pagar quatre espelmes i que repiquin les campanes de tal o qual casament. Cosa que no passa amb una anul·lació d’un matrimoni canònic pel Tribunal de la Rota, perquè vostès sí que tenen estipulats uns emoluments i no pas barats ni econòmics. Ans al contrari: ai del pobre que cau en les vostres mans volent anul·lar el seu matrimoni! L’exprimiu fins a l’últim cèntim!

Si es fessin les mateixes investigacions a l’hora de casar-se un home i una dona per el ritu catòlic, per esbrinar si es mantindran tota la seva vida units amb Sant Matrimoni tal com mana la norma de la Santa Mare Església Catòlica Apostòlica i Romana per al matrimoni canònic, potser es podrien descobrir les causes del per què s'ha sol·licitat més tard una anul·lació del mateix. No creuen? Causes? Algunes de les quals he apuntat anteriorment, amb altres que s’hi poden afegir d’una llarga llista que vostès tenen més que apresa, junt amb la llista de les possibles causes que van a favor de l’anul·lació però que vostès procuren no citar, perquè no creuen en la dissolució del matrimoni encara que els contraents hagin de viure una vida amargada i separats igualment, vivint, segons vostès, en pecat mortal. Però vostès prefereixen que visquin en pecat mortal  ajuntant-se amb una altra parella que potser sí que els farà més feliç, abans que anul·lar un matrimoni, oi?

No és el meu cas, perquè malauradament sóc vidu i no m'he casat de nou ni tinc parella. Però és un tema que sempre m'ha fet pensar. I ara que es disposa d'aquesta fabulosa eina que és Internet i el processador de textos Word per esbrinar i escriure amb tanta rapidesa tantes coses, és per això que els faig aquest comentari pregunta que no sé si els hi arribarà. Si els hagués d'escriure del meu puny i lletra, franquejar el sobre i portar-lo a Correus, segur que no els hagués molestat per a res. I si consideren que aquest meu missatge o escrit no és cap molèstia per a vostès, els agrairia tinguessin a bé una resposta per la seva part, per, d'una vegada, sortir de dubtes. 

 

ARRAN DE L'ESTRENA DEMÀ DEL FILM, «CATALUNYA-ESPANYA»

Més que els catalans, aquesta pel·lícula l'haurien de visualitzar totes les espanyoles i tots els espanyols que estan i van en contra de Catalunya. Per què van en contra de Catalunya? Doncs pel fet de que sempre han estat desinformats o informats erròniament de la realitat catalana.

Els successius Governs espanyols, s'han preocupat sempre de tergiversar la veritable Història d'Espanya perquè en ella hi té molt a veure Catalunya. I aquest fet no els hi ha interessat mai. Sempre han sabut que Catalunya ha estat, és i serà el motor principal de bona part d'aquests territori peninsular ibèric. Fins hi tot ara s'ha sabut, per part d'uns estudiosos alemanys, que hi ha uns documents del segles VIII o IX, que diuen que la llengua catalana s'escampava per tota la península Ibèrica i que podria molt ben ser que el castellà hagués esdevingut, en principi, un dialecte del català!

Aquesta pel·lícula que s'estrena demà, com en altres coses referents a Catalunya, i com ja va passar amb el film «La Pelota Vasca», portarà polèmica. Però portarà polèmica per la incomprensió de moltes i molts espanyols i espanyoles que, com es diu vulgarment, no entenen de la missa ni la meitat.

Jo, però, tot i el que he escrit, per molt català catalanista i independentista que sigui, aniré a veure la pel·lícula més que res per escoltar les bajanades que hi deuen dir totes i tots els que estan en contra de Catalunya i en la seva imminent independència i deslligament d'Espanya.

PER A LA CACERA D’EVASIÓ DE CAPITALS

En l’època en que les transaccions monetàries es feien en pessetes, cap al final, el «Banco de España» va emetre bitllets de 5.000 pessetes i, posteriorment, bitllets de 10.000 pessetes.

Aquests bitllets de valor tan elevat, van començar a anar molt bé pels qui tenien la lletja costum d’evadir capitals a paradisos fiscals o, alguns, ha col·locar-los ben bé sota la rajola de casa seva esperant millors temps i poder-los gastar amb més beneficis i sense pagar impostos de cap mena per aquests diners.

Després va venir el canvi a l’euro i, ja d’entrada, es van emetre bitllets de 500 euros propiciant, altra volta, que els mateixos que estaven avesats a evadir diners o a amagar-los sota la rajola, ho poguessin continuar fent.

Una bona solució per evitar aquest tipus de frau, de moment, seria que el «Banco de España», prèvia ordre nascuda d’un Decret Llei del Govern Central, procedís a anul·lar i retirar tots els bitllets de 500 euros posats en circulació, amb l’excusa de canviar-los per bitllets 100 o 200 euros. I amb l’ordre afegida i expressa i ineludible, que els bitllets de 500 euros que ara estan amagats en paradisos fiscals i amagatalls de tota mena, fossin portats per bescanviar al «Banco de España» per la persona «propietària» d’aquests diners, a fi i efecte de fer-li pagar els impostos corresponents de llurs diners o, si més no, aplicar-li tot el pes de Llei que estigui estipulat per aquests casos d’evasió de capitals i impagament dels corresponents impostos.

Evidentment, el «Banco de España» hauria d’establir una data molt curta, una setmana com a molt, per poder bescanviar els bitllets de 500 euros per altres de 100 o 200. Data, a partir de la qual i sense pròrroga, quedarien anul·lats i sense curs legal, tots els bitllets de 500 euros.

Recollons pandereta com sortirien del cau els bitllets de 500 euros i els qui els van evadir! Seria espectacular de veure com els caçaven i els hi feien pagar l’impost corresponent d’aquells diners tant de temps amagats! I segur que no els quedarien ganes de tornar-ho a intentar.

És que és una vergonya que hi hagi tant diner negre amagat beneficiant-se sempre els mateixos. El diner a de córrer o, si més no, tot aquell o aquella que el vulgui atresorar, que en pagui els corresponents impostos.

No hi ha dret que els que res tenim molt hàgim de pagar a Hisenda, i els que més tenen no es rasquin mai la butxaca i només cerquin la manera de no pagar impostos i seguir evadint capitals.

Després d’aquesta ordre governamental del canvi d’uns bitllets per altres i posterior immediatesa de l’anul·lació dels primers, hauria de legislar-se una altre Llei molt dura de cara a impedir totalment l’evasió de capitals o la tinença de diners sense pagar els corresponents impostos. Com hauria de ser aquesta nova Llei? No ho sé. Jo no sóc legislador. Només sóc un afeccionat a escriure que, a vegades, exposo idees que en venen al cap, o que potser he somiat mentre dormia plàcidament, perquè jo tinc la consciència ben neta i tranquil·la en quan als meus poquíssims diners, guanyats amb una honradesa irreprotxable i estant al corrent del pagament de tots els impostos haguts i per haver, cosa que altres no poden dir.

EL CAMÍ DE L'EXILI ÉS AMPLE I SEGUR, MAJESTAT!

En primer lloc felicitar al senyor Antonio Romero (un republicà convençut.(http://www.larepublica.es/spip.php?article15233) per la valentia que demostra al dir les coses que diu i com les diu. Estic totalment d'acord en els seus raonaments i pensaments i d'acord també, en què el Borbó emprengui el mateix camí que va emprendre el seu avi, Alfons XIII, el 14 d'abril de 1931, quan va abandonar Espanya per no tornar fins bastant després de mort, gràcies al seu nét Joan Carles I. Recomano el llibre d'Iñaki Errazquin titulat: «Hasta la Coronilla. Autopsia de los Borbones». No té deixia! 

A mi, particularment, el 23-F em va semblar que hi havia quelcom amagat, des precisament el moment en què no es va produir l'assalt a La Zarzuela. 

No em diran vostès que faltaven efectius militars i Guàrdia Civil per dur a terme l'assalt i presa de La Zarzuela, amb el daltabaix que armaren! 

Si no hi va haver assalt i presa de La Zarzuela, el més curt de gambals pot pensar sense equivocar-se, que el Rei Joan Carles estava ficat fins al coll en l'assumpte. 

En la meva modesta opinió, que suposo que no serveix de res ni ha de servir de res, crec que la assonada del 23-F va fallar per haver entès malament les ordres el eixelebrat Antonio Tejero Molina. Ell, en el seu dia, ja va voler donar un cop d'estat i no li va sortir bé. I aprofitant que «algú» li va ordenar de participar en el pronunciament del 23-F, va pensar, pel que sembla erròniament, que aquesta vegada ell podria ser el protagonista absolut de l’aixecament militar. I en comptes de quedar-se fora del Parlament com se suposa que eren les ordres que tenia, per vigilar que no sortís de l'hemicicle cap diputat o diputada, en el moment que s’assabentessin que a València, Milans del Bosch havia tret els carros de combat a carrer i publicat un bàndol de guerra; com així se suposa que havia de fer, a l'uníson amb València, la Acorazada Brunete, per prendre Madrid, el del tricorni ¡va i es fica dins del Parlament! I a partir d'aquest moment, per sort per a tots, el Cop ja es va poder donar per fracassat. Tota Espanya i suposo que part de mig món, va veure el que estava passant en el Parlament espanyol. I tot el que va venir darrere, ja van ser contraordres a contrarellotge per aturar el Cop i fer veure al món sencer que Joan Carles era l'heroi de la jornada. 

Escric una altra opinió d'un fet que, per què no, hagués pogut passar. 

Podria haver passat, que pel que fa al 23-F, tot hagués estat un pacte o muntatge amb els dos veritables amics militars que tenia Juan Carlos; o sigui: Jaime Milans del Bosch i Ussía i Alfonso Armada Comín, per fer la comèdia d’un cop d' estat i així poder enfortir la figura del Rei que anava molt deteriorada en aquells incerts temps, alçant-se Juan Carlos com un gran salvador de la Pàtria, que ja en gran part va aconseguir al dirigir-se per televisió a tot el qui el va voler escoltar. 

I finalitzo amb una pregunta: si tan renom té el Servei d'Intel·ligència Espanyol; Com és que no van saber trobar i detenir amb famós «Elefant Blanc» que tothom esperava en el Parlament Espanyol aquella fatídica i feixuga tarda del 23 de febrer de 1981? Vint-i-vuit anys després dels traumàtics successos, encara no se sap qui era, o qui és l’Elefante Blanco?

 

JA TENIM AIGUA DE SOBRES, PERÒ COMPTE!!!

Tots els serveis meteorològics de ràdios i televisions de Catalunya fa uns dies que ens anuncien amb joia i alegria, que gairebé tots els embassaments de la nació catalana estan molt per sobre de la seva mitjana de capacitat en quant a líquid embassat. Molts d'ells gairebé plens del tot, que fins i tot ha estat necessari desembassar-ne uns quants hectolitres per deixar espai als propers desglaços.
Aquestes noticies donen molta confiança en quan que sabem que no ens mancarà el líquid element durant molts dies. Però això no hauria de ser motiu per malgastar l'aigua.
L'aigua l'hem de fer servir en la mesura que la necessitem per les coses bàsiques d'higiene personal i neteja general de la llar, però sense fer-ne un mal ús. Per molt que se'ns comuniqui que no caldrà patir durant molts dies, perquè fins i tot encara manca recollir tota l'aigua procedent del desglaç de les muntanyes, que han estat plenes de neu durant gairebé tota la tardor, tot l'hivern i fins ben entrada la primavera, hem de conscienciar-nos de servir-nos d'ella com si encara hi haguessin restriccions. La que puguem seguir estalviant, un altre dia ens farà un molt bon servei. A part de que, si gastem la justa, ens hi coneixerem a l'hora de pagar-ne llur rebut. I amb els temps que corren de crisi, si hi ha quelcom que puguem estalviar, i aquest quelcom és l'aigua, millor que millor.
S'ha dit també, en alguns mitjans de comunicació, que s'abaixarà gairebé un 11% el gas domèstic. Això també és una gran noticia, tot i que quan es repercuteixi la baixada en els rebuts ja no farà fred i per tant tampoc l'haurem de fer servir massa. Només per cuinar, rentar plats i dutxar-nos ja que, si se'n té cura, la despesa no és important. Però com l'aigua, tampoc cal abusar-ne; gastar el just i prou.

UNA ALTRA PLAÇA DURA!!!

Fa quatre dies que, amb moltes protestes del veïnat, s’ha inaugurat una altra plaça de les anomenades «dures» a Barcelona. En concret ha estat reinaugurada la nova remodelació de la Plaça Lesseps.

És del tot inconcebible i incomprensible, com l’Ajuntament barceloní pugui remodelar i reinaugurar una plaça, en la qual la canalla ja no hi podrà jugar com s’havia fet molts anys enrere.

En la majoria de places, els anys de quan jo era nano, anys cinquanta i seixanta, s’hi podia jugar d’una manera molt distreta i distesa. Ja que al ser de terra, hi havia molta canalla que s’entretenia fent tot tipus de caus i forats i construccions de fang, que després tornaven a deixar com ho havien trobat. Sense comptar, amb un ventall de jocs que, es podien dur a terme precisament perquè la plaça era una plaça «tova», de terra. És a dir que si s’hi havia de marcar un cercle per jugar-hi per exemple a bales, dons amb una barnilla de paraigües que sempre tot crio sabia on trobar, es ratllava el terra i quan s’havia acabat el joc s’esborrava.

Ara no. Amb què han de jugar la canalla? Amb quatre gronxadors i tobogans que al cap d’un quart d’hora de jugar-hi ja n’estan cansats, o que quan fa un temps que no els greixen grinyolen traient de polleguera al tranquil ciutadà que s’ha assegut en un banc d’últim disseny i de mal seure, a llegir un diari dels de franc?

O la canalla s’ha d’estar a casa ximplejant-se amb aquests infernals jocs moderns connectats al televisor o ximplejant-se amb la mateixa televisió veient uns programes que precisament ells no haurien de veure?

On han quedat les esbojarrades trobades a la plaça del barri jugant amb la terra de la mateixa, o a cuit i amagar, al pare carbasser, a caiuts, a bales i balots, a fer ballar baldufes, etc., etc.

I no vull ni pensar en una possible caiguda d’una criatura de les poques que hi aniran a jugar! Parlant clar i català, una hòstia contra el dur ciment o pedra actual, fa molt més mal que una petita rascada als morros o als genolls al terra tou de la plaça que, amb una mica d’aigua de la font que totes les places tenien i quatre gotes de mercromina de la farmàcia del barri, en un tres i no res quedava guarit. Ara no. El que menys, es trenca quelcom! Quina gràcia oi senyor Hereu?

ÚLTIM COMUNICAT DE GUERRA

EN EL DIA D’AVUI, DESMEMBRADES TOTALMENT LES TROPES INVASORES DEL GENERAL FRANCO, HAN ASSOLIT LES TROPES DE L’ALIANÇA NACIONAL ENTRE GALICIA, EUSKAL-HERRIA I CATALUNYA, ELS ÚLTIMS OBJECTIUS MILITARS. LA GUERRA S’HA ACABAT.

GALICIA, EUSKAL-HERRIA I CATALUNYA HAN TRIOMFAT!

 

VISCA LA LLIBERTAT!