ELS DOS COGNOMS

En reiterades ocasions, fullejant publicacions, diaris i revistes diverses i fins i tot en els mitjans audiovisuals, m’he adonat que, en anomenar una persona, s’omet el cognom de la mare. I cal recordar que a Catalunya i a l’Estat espanyol, totes les persones tenim un nom i dos cognoms. Si més no, així consta en tots els documents oficials dels que disposem cada una de les persones d’aquests dos territoris esmentats. Això no és Amèrica ni tampoc la resta d’Europa.
Tan difícil és escriure el segon cognom? Per què ometre deliberadament el cognom de la mare quan precisament, mercès a ella, amb la inestimable col·laboració del pare, estem al món? La mare es mereix aquest greuge?
Jo sempre signo amb el meu nom i els dos cognoms per a glòria i honor al meu pare i a la meva mare, que són els progenitors que me’ls varen donar i que orgullosament els porto i els escric amb la major dignitat possible. I d’això n’ha d’ésser sabedor tothom.

LLENÇAR ALIMENTS COM A PROTESTA

Al telenotícies vespre de TV3 del dia 19 de gener, es van veure unes imatges d’uns ramaders foradant envasos de llet amb un punxó i seguidament llençant-los a uns contenidors de brossa, dels habituals que hi ha per tot arreu.
També es van veure unes imatges, dintre de la mateixa noticia, d’uns productors de fruita llençant-la per terra al davant d’un estament oficial que no sé si era un ajuntament o una delegació de la Generalitat.
Tant uns com altres, procedien a llençar els aliments: llet en quantitats desorbitades i fruita a tones, en motiu d’una protesta, per altra banda raonable, basada en el poc preu amb el que són pagats els productes esmentats, preferint més llençar-los que vendre’ls a uns preus mancats de benefici per als seus productors.
Aquests tipus de protesta, llençar aliments, hauria d’estar punit per la Llei. Tothom té dret a protestar. Però es pot protestar de moltes maneres i no necessàriament llençant aliments, quan de tothom és sabut la gana que passa molta gent, no sols en moltes àrees del Tercer Món, sinó també a casa nostra.
Per si pagesos i ramaders no ho saben, existeix un lloable Banc dels Aliments, que estaria molt agraït de rebre tots els aliments que ramaders i pagesos tenen intenció de llençar. O, si més no, pagesos i ramaders o tot el qui vulgui desprendre’s d’aliments pel motiu que sigui, que agafi un camió o un carro i es dediqui a anar pels llocs on hi ha mancances d’aliments i ho reparteixi per a les persones necessitades. Però llençar-ho per terra o dins de contenidors de brossa, mai!

Què se n'ha fet dels llibres d'urbanitat i bones costums i maneres?

Potser vaig errat, però em penso que si cerqués bé per casa, encara trobaria l'anomenat "Libro de Urbanidad y Buenas Costumbres para el Niño Español", o una cosa semblant.
Aquest llibre hauria de ser reeditat i ser de lectura obligada a totes les escoles i alguna canalla tindre'l com a llibre de capçalera per donar-hi un cop d'ull cada dia abans d'anar a dormir.
Molta canalla d'avui en dia puja molt mal educada. I que no em vinguin amb excuses dient que això és culpa dels mestres i les mestres d'escola. La culpa és enterament dels pares, que passen molt dels seus fills amb mil i una excusa, deixant d'educar-los com cal. A l'escola s'hi va a aprendre altres coses que, òbviament a casa no es poden ensenyar. I si les criatures sortissin de casa ja ben ensenyades en comportament cívic, a l'escola rendirien molt més i els professors i les professores no tindrien tanta feinada a l'hora d'ensenya'ls-hi el que s'hi va a aprendre a l'escola. El llibre esmentat, quan jo anava a escola, era llegit i rellegit i repassat cada dia uns deu minuts o un quart d'hora, fent-nos escenificar el capellà de torn dintre la classe, les mil i unes formes de bon comportament que havíem d'adoptar al carrer o a qualsevol lloc que anéssim de visita o esbarjo, ja fos a peu o amb algun mitjà de transport. Com per exemple anant amb autobús, cedir el seient a una persona gran o una mare amb la seva criatura. Molts joves d'avui en dia, es queden ben repapats al seient, encara que vegin que hi ha gent gran dreta, o mares amb nadons o prenyades: tant se'ls hi en fot. I això no pot continuar així: no hauria de continuar així. Un mastegot a temps diuen que fa miracles i això no s'hauria de catalogar com a maltractaments als menors.

Salut i urbanitat, donen felicitat!!!

A VOLTES AMB LA LLEI ANTITABAC

A veure si ens entenem. Si en un bar determinat, els empleats, tots ells fumen i per tant no els hi ha de molestar que la clientela fumi, per què no es posa un cartell a la porta que digui ben clar que en aquell bar hi tenen prohibida l'entrada els no fumadors? Per què en aquest establiment determinat s'hi ha d'aplicar la llei antitabac si tots els que hi ha a dins, empleats i clients, estan d'acord en que s'hi fumi? És que s'inventen unes lleis que n'hi ha per a llogar-hi cadires!
La Llei s’hauria d’aplicar en els establiments on, sempre que hi hagués personal susceptible de ser molestat pels que fumen, aquests es queixessin a l’autoritat competent, tant si la denúncia ha estat per fer-se l’orni l’amo de l’establiment per no perdre clientela, com per desobeir la mateixa clientela la normativa de no fumar si ben clar ho diu en els cartells col•locats a l’efecte i ben a la vista del públic.Però el que hi vulgui perdre la vida fumant, allà ell, o ella, però que tingui llibertat per fer el que més li convingui, sempre i quan no molesti a les persones que res hi volen saber amb el tabac. I a més a més,(fen cas d'un amic que m'ho ha suggerit), totes les despeses sanitàries generades pel propi fumador o fumadora, haurien d'anar a càrrec d'aquest o aquesta. Que fumin tant com vulguin, però els que no fumem no tenim perquè pagar el desgavell pulmonar d'aquests insensats i d'aquestes insensates que volen fotre el seu cos a la tomba en un tres i no res.

PRIVILEGIS AL TEATRE “LA FARÀNDULA” DE SABADELL

El proppassat dissabte dia 1 de gener, vaig tenir la joia de poder tornar a gaudir d'una de les obres teatrals tradicionals a Catalunya que es sol representar en aquestes dates nadalenques, com són “Els Pastorets” O “l’Adveniment de l’Infant Jesús”, d'en Josep Maria Folch i Torres. Fins aquí, res anormal.
Però sí que hi havia quelcom anormal. Quan vaig demanar pel servei de guarda-roba, del qual disposa el teatre en el seu vestíbul principal, una molt amable empleada em va fer saber que el guarda-roba, en representacions de teatre per a canalla, només es fa servir per a guardar-hi cotxets de nenes i nens petits i que el servei de guarda-roba sí que es feia servir per quan hi havien representacions d'òpera, perquè el públic assistent a una òpera no hi sol anar amb canalla que es desplaci amb cotxet. L'amable empleada em va dir que si s'hi havien de guardar els cotxets en el guarda-roba, la roba en sí no hi cabia. Llamps i trons, quines coses més estranyes!
És el públic assistent a una òpera més privilegiat (el preu de les localitats, evidentment, solen ser més cares per assistir a una òpera que per anar a veure uns “Pastorets”, tot i que tan digne és una representació com l’altra) que el públic que va a veure “Els Pastorets”, quan el fred és viu i gela per a tothom igual? O és que la roba d’abric que usen els espectadors de l’òpera ha de tenir un tractament diferent en consonància amb el preu de l’entrada? Algú a provat d'aguantar-se qualsevol peça d'abric a la falda durant la representació i amb la calefacció que fa suar tinta? Els hi garanteixo que és pitjor que un martiri tàntal!
Per què s'ha de fer servir un guarda-roba per “aparcar-hi” cotxets de canalla? No es pot habilitar una altra zona del teatre per guardar-hi els cotxets i fer servir el guarda-roba pel qual va ser creat, o sigui per guardar-hi la roba d'abric del públic assistent a qualsevol espectacle?
Però encara hi ha un cas més greu i denunciable, que em va fer saber un antic membre del Grup de Teatre “La Joventut de La Faràndula”, quan li vaig comentar el tema del guarda-roba, fent-me saber al mateix temps, que “La Joventut de la Faràndula” o sigui el grup de teatre que estaven representant “Els Pastorets”, no hi podia fer res, car era assumpte de l’Ajuntament de Sabadell, titular del teatre “La Faràndula”: el guarda-roba només s'obre en les representacions d'òpera! Així, tal com sona. En cap representació teatral que hi faci el grup de teatre “La Joventut de la Faràndula” en aquest teatre, o qualsevol altre grup de teatre local o forà, per molta fama que arrossegui, el guarda roba no s’obre per a res!
Podrà el públic no operístic gaudir algun dia de qualsevol espectacle teatral deixant, abans d'entrar a la sala, les peces d'abric al guarda-roba? Seria molt d'agrair que així fos.