EL LUCRATIU NEGOCI ARMAMENTISTA

Temps enrere em sembla que ja vaig parlar del tema, però per si no ha arribat als interessats, (i si els hi ha arribat s’ho han passat pel forro) torno ha comentar-ho.

Dels mil i un treballs que al món hi ha, de les mil i una indústries que el Planeta Terra acull, sensat és pensar que a moltes d’aquestes indústries, tard o d’hora, un dia ho altre, s’hi ha declarat una vaga.

Doncs no. A totes no. Han vist o escoltat vostès la noticia en els mitjans de comunicació escrits i audiovisuals, que tal o qual fàbrica o indústria de fabricació d’armament, hagi estat en vaga o simplement hagi fet reducció de plantilla o tancat el negoci? No! Segur que no.

No estic al corrent de si a Catalunya hi ha alguna fàbrica d’armament (millor que no hi sigui). Però sí que estic segur que n’hi ha a Espanya. I que se sàpiga, les fàbriques d’armes i de munició i de tot tipus d’explosius de guerra ubicades a Espanya, mai han estat en vaga. Mai ningú en parla. Els sindicats no en diuen res perquè els treballadors d’aquestes indústries armamentistes es suposa que estan ben “untats” econòmicament. Segur que tenen un bon sou i una sèrie d’avantatges que altres treballadors d’altres tipus d’indústria no tenen. No se’n sap la seva producció ni on va destinada. Ni es sap res dels suculents guanys que la venda d’armes i munició raporta a les arques de l’Estat: ni piu!  Per això no aturen mai la producció. Per què el Govern espanyol per un costat està en contra de segons quins conflictes armats o bèl·lics i per l’altra no té manies en vendre les armes, munició i explosius que fabrica a aquestes mateixes nacions en conflicte motiu de la seva disconformitat? Per què la Oposició no treu el tema en el Parlamento Español? Per la senzilla raó de que si algun dia tornen a manar ells, faran exactament el mateix que el Govern actual. És un pastís molt suculent que fa de molt bon digerir!

A més, pel que fa a la indústria espanyola de fabricació d’armes curtes (pistoles i revòlvers), cal tenir en compte l’exportació que s’arriba a fer a molts països del món, per armar els contingents de la policia, tant local com a nivell  nacional.

I, a mitja veu, dir que corren rumors, fonamentats o no, que moltes de les armes que es fabriquen a TOTES les indústries armamentístiques del món, es destinen, «es desvien o es perden», a un mercat negre de contraban d’armes que, com és de suposar, deixa molts més i copiosos beneficis que la venda legal de nació a nació.

EE.UU. de Nord-Amèrica, tot i ser un gran país  productor i consumidor d’armes curtes a particulars, diuen que importa moltes de les armes d’aquest tipus de les fàbriques espanyoles. Per què? Doncs perquè diuen que la qualitat és incommensurable i el preu incompatible amb les de producció pròpia. Així qualsevol tanca...,oi?

Qual si fossin observadors o exploradors avançats d’un club de futbol, tinc la impressió que en la plantilla de les grans fàbriques d’armes hi tenen en nòmina a uns experts en anar pel món, allà on per sort no hi ha cap conflicte armat, per crear-ne un de nou de seguida. Fan el que calgui per que hi hagin aldarulls i esdevingui a la fi un conflicte armat, civil, o contra la nació veïna. I no s’aturen fins que ho aconsegueixen, posant en marxa un altre negoci d’armament per a les seves indústries.

Quants fronts armats o conflictes bèl·lics hi ha en la actualitat? Molts! I molts d’ells no es sap ben bé com es van iniciar o com s’han iniciat. Algú sap què ha donat peu al conflicte d’Hondures? Doncs ja tenim un altre possible enfrontament armat entre germans d’un mateix país o, si més no, amb algun veí que també hi voldrà prendre part. I, com és obvi, aquest nou conflicte armat, també el duran a terme amb armes a les mans que “algú” els hi haurà venut, legal o il·legalment. Sigui com sigui, la fabricació de tot tipus d’armament no s’atura mai. No fóra res d’estrany que inclús les indústries armamentistes treballin les vint-i-quatre hores!

Quan i qui ho aturarà tot això? És molt probable que, mentre hi hagi milions d’euros o dòlars a guanyar-hi, (legal o il·legalment), no hi haurà ningú capaç d’aturar-ho: Pobre d’ell!