RECORDS DE CATALUNYA?

Reconec que aquest article l’hagués hagut d’escriure allà pels mesos de març o abril per donar temps als canvis, però és ara que hi he pensat i ara l’escric. No s’encerta tot en aquesta vida! Esperem però, que com l’estiu encara no s’ha acabat i encara ha de venir molta gent forana, s’hi sigui a temps d’arranjar-ho tot!
De què va?
Doncs dels comerços dedicats a vendre records que tant proliferen per la majoria de llocs turístics, i dels espectacles que, a Catalunya, es solen oferir als estrangers. I quan dic estrangers em refereixo als que puguin venir de Portugal, o de la resta d’Europa, sense incloure-hi els estrangers provinents d’Espanya, o sigui espanyols, perquè ells ja hi estan d’acord, –tot i que no hi participen–, amb el que els presenten en els espectacles a els altres estrangers.
Només escric sobre les botigues que he pogut veure a les Rambles de Barcelona, i en algun poble costaner un xic important. Dels espectacles no puc escriure res que jo hagi vist, perquè no n’he vist mai cap ni ganes de veure’ls. Però si que puc escriure el que he sentit dir. Si ho he sentit malament, doncs ja em perdonarà qui cregui que ho ha de fer. O no em perdonarà ningú: ves a saber!
A les botigues de records (les quals ostenten el lleig nom de «souvenirs») de les Rambles de Barcelona i a algunes d’altres de pobles costaners de Catalunya, he pogut observar que no s’hi ven precisament res que faci referència a Catalunya. Ni banderes catalanes, ni barretines, ni Morenetes, ni CD,s amb música de sardanes, ni ball de gitanes, ni Cors de Clavé, o corals com la de Puig-reig, la Sant Jordi, l’Orfeó Català,ni Grups d’Havaneres, ni elencs teatrals, ni música catalana de tots els temps tocada per les millors orquestres de Catalunya. I un llarg etcètera, que planes senceres em mancarien per poder escriure tot el patrimoni cultural que tenim.
Espases de Toledo! Braus de totes mides! Castanyoles a dojo! Nines representant a «bailaoras» sevillanes!
Molts mallots falsos del Barça! Molts del Reial Madrid! Molt pocs de l’Espanyol! Cap dels altres equips de futbol importants que fa anys que es van formar a Catalunya! Cintes de totes les amplades amb els colors de la bandera espanyola! Barrets mexicans de totes mides! Vostès creuen que s’han de vendre barrets mexicans en una botiga de records de Barcelona o de Catalunya? Que potser a Mèxic hi ha botigues de records on es venen banderes catalanes, barretines i Morenetes, amb tots els respectes pels mexicans?
Dels espectacles, he sentit dir que els estrangers els porten en grups a uns locals, ja sigui a Barcelona o a altres punts de la costa catalana, on els hi ofereixen, per quatre rals, a part d’un mal sopar on la reina de la taula sol ser una nefasta paella i una imbevible sangria, un espectacle de flamenc i fent-los cantar a cor el ¡Viva España! Del Manolo Escobar (una abraçada Manolo!)! Un espectacle de flamenc andalús a Catalunya! Què punyetes hi té a veure un espectacle de flamenc andalús a Catalunya? Per demostrar als estrangers què és Espanya? Amb tots els respectes pel flamenc andalús i el «cante jondo» i els diferents balls andalusos que són molt dignes, AQUÍ NO!. Però si el que es vol demostrar a alguns o tots els estrangers el què és Espanya, o el què entenen alguns què és Espanya, que els fotin tots a dins d’autocars i se’ls emportin a Andalusia, i allà que els hi expliquin el què vulguin d’Espanya.
Aquí estem a Catalunya, i les agències dedicades a aquests espais d’oci per a estrangers el que haurien de fer és mostrar els valors de Catalunya. La cultura de Catalunya. Els cants i els balls de Catalunya que en són molts i variats. Això és el que s’hauria de mostrar als qui han triat Catalunya per a passar-hi uns dies de vacances.
Quin record s’han d’endur de nosaltres, quan per carrers i places escolten una llengua i unes músiques diferents i a ells els foten el cap com un timbal fent-los veure i escoltar unes músiques i uns balls d’una altra regió diferent a la que es troben? Què pensaran de nosaltres? Que ens hem tornat ximples?
Abans de que sigui massa greu i tard, la Generalitat de Catalunya hi hauria de posar un aturador a tota aquesta disbauxa «espanyolista» que ens segueix envaint gairebé que tot l’any a casa nostra.