EL CAMÍ DE L'EXILI ÉS AMPLE I SEGUR, MAJESTAT!

En primer lloc felicitar al senyor Antonio Romero (un republicà convençut.(http://www.larepublica.es/spip.php?article15233) per la valentia que demostra al dir les coses que diu i com les diu. Estic totalment d'acord en els seus raonaments i pensaments i d'acord també, en què el Borbó emprengui el mateix camí que va emprendre el seu avi, Alfons XIII, el 14 d'abril de 1931, quan va abandonar Espanya per no tornar fins bastant després de mort, gràcies al seu nét Joan Carles I. Recomano el llibre d'Iñaki Errazquin titulat: «Hasta la Coronilla. Autopsia de los Borbones». No té deixia! 

A mi, particularment, el 23-F em va semblar que hi havia quelcom amagat, des precisament el moment en què no es va produir l'assalt a La Zarzuela. 

No em diran vostès que faltaven efectius militars i Guàrdia Civil per dur a terme l'assalt i presa de La Zarzuela, amb el daltabaix que armaren! 

Si no hi va haver assalt i presa de La Zarzuela, el més curt de gambals pot pensar sense equivocar-se, que el Rei Joan Carles estava ficat fins al coll en l'assumpte. 

En la meva modesta opinió, que suposo que no serveix de res ni ha de servir de res, crec que la assonada del 23-F va fallar per haver entès malament les ordres el eixelebrat Antonio Tejero Molina. Ell, en el seu dia, ja va voler donar un cop d'estat i no li va sortir bé. I aprofitant que «algú» li va ordenar de participar en el pronunciament del 23-F, va pensar, pel que sembla erròniament, que aquesta vegada ell podria ser el protagonista absolut de l’aixecament militar. I en comptes de quedar-se fora del Parlament com se suposa que eren les ordres que tenia, per vigilar que no sortís de l'hemicicle cap diputat o diputada, en el moment que s’assabentessin que a València, Milans del Bosch havia tret els carros de combat a carrer i publicat un bàndol de guerra; com així se suposa que havia de fer, a l'uníson amb València, la Acorazada Brunete, per prendre Madrid, el del tricorni ¡va i es fica dins del Parlament! I a partir d'aquest moment, per sort per a tots, el Cop ja es va poder donar per fracassat. Tota Espanya i suposo que part de mig món, va veure el que estava passant en el Parlament espanyol. I tot el que va venir darrere, ja van ser contraordres a contrarellotge per aturar el Cop i fer veure al món sencer que Joan Carles era l'heroi de la jornada. 

Escric una altra opinió d'un fet que, per què no, hagués pogut passar. 

Podria haver passat, que pel que fa al 23-F, tot hagués estat un pacte o muntatge amb els dos veritables amics militars que tenia Juan Carlos; o sigui: Jaime Milans del Bosch i Ussía i Alfonso Armada Comín, per fer la comèdia d’un cop d' estat i així poder enfortir la figura del Rei que anava molt deteriorada en aquells incerts temps, alçant-se Juan Carlos com un gran salvador de la Pàtria, que ja en gran part va aconseguir al dirigir-se per televisió a tot el qui el va voler escoltar. 

I finalitzo amb una pregunta: si tan renom té el Servei d'Intel·ligència Espanyol; Com és que no van saber trobar i detenir amb famós «Elefant Blanc» que tothom esperava en el Parlament Espanyol aquella fatídica i feixuga tarda del 23 de febrer de 1981? Vint-i-vuit anys després dels traumàtics successos, encara no se sap qui era, o qui és l’Elefante Blanco?