PER A LA CACERA D’EVASIÓ DE CAPITALS

En l’època en que les transaccions monetàries es feien en pessetes, cap al final, el «Banco de España» va emetre bitllets de 5.000 pessetes i, posteriorment, bitllets de 10.000 pessetes.

Aquests bitllets de valor tan elevat, van començar a anar molt bé pels qui tenien la lletja costum d’evadir capitals a paradisos fiscals o, alguns, ha col·locar-los ben bé sota la rajola de casa seva esperant millors temps i poder-los gastar amb més beneficis i sense pagar impostos de cap mena per aquests diners.

Després va venir el canvi a l’euro i, ja d’entrada, es van emetre bitllets de 500 euros propiciant, altra volta, que els mateixos que estaven avesats a evadir diners o a amagar-los sota la rajola, ho poguessin continuar fent.

Una bona solució per evitar aquest tipus de frau, de moment, seria que el «Banco de España», prèvia ordre nascuda d’un Decret Llei del Govern Central, procedís a anul·lar i retirar tots els bitllets de 500 euros posats en circulació, amb l’excusa de canviar-los per bitllets 100 o 200 euros. I amb l’ordre afegida i expressa i ineludible, que els bitllets de 500 euros que ara estan amagats en paradisos fiscals i amagatalls de tota mena, fossin portats per bescanviar al «Banco de España» per la persona «propietària» d’aquests diners, a fi i efecte de fer-li pagar els impostos corresponents de llurs diners o, si més no, aplicar-li tot el pes de Llei que estigui estipulat per aquests casos d’evasió de capitals i impagament dels corresponents impostos.

Evidentment, el «Banco de España» hauria d’establir una data molt curta, una setmana com a molt, per poder bescanviar els bitllets de 500 euros per altres de 100 o 200. Data, a partir de la qual i sense pròrroga, quedarien anul·lats i sense curs legal, tots els bitllets de 500 euros.

Recollons pandereta com sortirien del cau els bitllets de 500 euros i els qui els van evadir! Seria espectacular de veure com els caçaven i els hi feien pagar l’impost corresponent d’aquells diners tant de temps amagats! I segur que no els quedarien ganes de tornar-ho a intentar.

És que és una vergonya que hi hagi tant diner negre amagat beneficiant-se sempre els mateixos. El diner a de córrer o, si més no, tot aquell o aquella que el vulgui atresorar, que en pagui els corresponents impostos.

No hi ha dret que els que res tenim molt hàgim de pagar a Hisenda, i els que més tenen no es rasquin mai la butxaca i només cerquin la manera de no pagar impostos i seguir evadint capitals.

Després d’aquesta ordre governamental del canvi d’uns bitllets per altres i posterior immediatesa de l’anul·lació dels primers, hauria de legislar-se una altre Llei molt dura de cara a impedir totalment l’evasió de capitals o la tinença de diners sense pagar els corresponents impostos. Com hauria de ser aquesta nova Llei? No ho sé. Jo no sóc legislador. Només sóc un afeccionat a escriure que, a vegades, exposo idees que en venen al cap, o que potser he somiat mentre dormia plàcidament, perquè jo tinc la consciència ben neta i tranquil·la en quan als meus poquíssims diners, guanyats amb una honradesa irreprotxable i estant al corrent del pagament de tots els impostos haguts i per haver, cosa que altres no poden dir.