VICENÇ MARQUÈS I SANMIQUEL

Bloc d'en Vicenç Marquès i Sanmiquel, per a escriure-hi quatre coses mal dites o ben dites i que poden agradar a tothom, o no.

dijous, 30 d’abril del 2009

EL TÚNEL DE BRACONS I LA C-37

Ja em perdonaran els que estan en contra del Túnel de Bracons, però el dia 28 hi vaig passar i em va semblar una meravella. No sempre haig d'escriure crítiques negatives, ja ho veuen.


Vaig anar seguint per l'autovia C-17 i, bastant més amunt de la sortida que mena a Vic hi ha uns indicadors que, passant pel terme de Torelló, menen gairebé sense adonar-te'n a la C-37, que és la carretera que passa pel Túnel de Bracons i altres túnels de no tanta llargària com el de Bracons, però d’excel·lent factura, intercalats amb un seguit de viaductes que dóna goig passar-hi.

Amb un tres i no res vaig ser a Olot! Cosa que abans de la inauguració de l’eix Torelló-Olot pel Túnel de Bracons, havent de passar per dintre de Vic i de Manlleu per anar a cercar la carretera de Santa Maria de Corcó, Cantonigròs, Pruit, Rupit i després de passar per mil i un marejadors revolts, costava Déu i ajut per anar de Vic a Olot.

Pensin que hi vaig anar expressament. Jo visc a Sabadell. Però quan s'inaugura una obra viària d'aquestes característiques, tard o d'hora m'hi arribo per veure-la, tal qual vaig fer quan es va inaugurar el Túnel de Portbou o com es digui, que vostès ja m'entenen, que per cert no m'agrada gens; el trobo massa amunt i curt. Hi els dic amb tota sinceritat, que va pagar la pena el viatge Sabadell-Torelló-Olot.

Aquest món hi ha persones per a tot. Fins i tot per a protestar, jo una d'elles. Però, sincerament, amb aquesta obra que s'ha fet amb el Túnel de Bracons i la que jo em penso que és nova carretera, la C-37, crec que
 els queixosos de torn aquesta vegada no els assisteix la raó. Jo aprovo l'obra al cent per cent. Agafin el cotxe els escèptics i incrèdules, vagin de Vic a Olot per l'antiga carretera i tornin després per la C-37. Ja me'n sabran donar raó.

 

No els hi puc donar dades de la diferència de temps que hi ha passant per un lloc o per un altre. Però sí que els hi puc dir que l’última vegada que vaig anar a Olot des de Vic, se’m va fer un viatge interminable. En canvi ara, tal com he escrit més amunt, quan me’n vaig voler adonar ja hi era, a Olot!

Em va agradar tant, que em sembla que cada vegada que m’hagi de desplaçar de Sabadell a, per exemple, la zona de Girona-Figures-Costa Brava-Alt Empordà, faré el camí per aquest recorregut. És un pel més llarg que el tradicional, però és molt més amè i sa, i barat, ja que passa per uns indrets curulls de vegetació de tota mena; amb muntanyes, valls i rius de cristallines aigües; es circula per molta autovia i no s’ha de pagar un ral, ja que el preciós i còmode Túnel de Bracons és lliure de peatge.

 

I ara que anomeno això del peatge, em pregunto: per què s’ha de seguir pagant per passar pel Túnel del Cadí? No seria ja hora de que la Generalitat de Catalunya l’alliberés?

Dades personals

La meva foto
Sóc un jubilat de 67 anys amb ganes de viure i veure coses. Sóc xerraire de mena. M'encanten tota mena de tertúlies, ja sigui a la ràdio, a la televisió o en un típic i tranquil carreró de qualsevol petit i tranquil poble.