BURKA I NIKAP SÍ, BURKA I NIKAP NO

Una meva amistat femenina, rossa natural, que li agrada molt viatjar, un bon o mal dia se li va ocórrer “baixar” fins al Marroc.
Només posar els peus a terra d'aquell país, va ser advertida, amb males maneres, que si volia seguir més enllà de l'aeroport i endinsar-se per la ciutat, havia de cobrir-se el cap amb un mocador, perquè estava prohibit que una occidental i a més rossa, lluïs la seva cabellera al vent. Al preguntar el per què d'aquella prohibició li van respondre, també de males maneres, que portar la cabellera rossa a l'aire era atemptar contra els principis morals i religiosos de la gent del país i incitar als homes a fer-los entrar en pecat, ¿!?. (Paraules textuals de la meva amistat).
La turista els hi va respondre, que la seva religió li permetia portar els cabells al vent i, si convingués, ensenyar alguna cosa més. (Però va haver de doblegar-se a les ordres que li estaven donant de posar-se un mocador al cap, molt a contracor. O ho feia així, o la feien fora).
L'emprenyamenta per part d'aquella gent va ser de jutjat de guàrdia. Responent-li, que en aquell país només hi havia una sola religió reconeguda, l'Islam, i que per tant ella s'havia d'amollar als mandats de les lleis del país, en quan a religió, i se suposa que també a altres lleis.
Què haurien de fer les autoritats de casa nostra davant l'allau de dones amb la burka i el nikap que s'està produint cada dia que passa, amb més assiduïtat?
Imaginem-nos per un moment, que sota una burka o un nikap, en comptes d'haver-hi una dona hi ha un delinqüent que, escudant-se en aquesta peça de roba, entra a una oficina bancària, a una caixa d'estalvis o a un lloc on ensumi que hi ha diners a robar, i cometi el delicte amb tota impunitat. Ho podria fer tranquil·lament, perquè sota la burka s'hi pot amagar un bon arsenal armamentista.
Per moltes càmeres de seguretat que gravessin la seqüència del robatori, seria molt difícil, per no dir impossible, que es pugués identificar a la persona causant del delicte. Com s'ha de solucionar el problema si a casa nostra les autoritats són tan permissives al deixar circular pels carrers aquestes dones vestides d'aquesta manera?
Si la religió d'aquestes dones cobertes de roba de dalt a baix les hi diu que han d'anar tapades, sense cap problema ho poden fer quan estiguin dins de casa seva. Si la religió les hi mana que precisament per sortir al carrer s'han de tapar de cap a peus perquè els mortals occidentals no puguin admirar la seva bellesa, doncs que no es moguin de casa. Els seus marits que es cuidin d'anar a comprar i fer totes les gestions necessàries d'una casa. Una altra solució és entornar-se'n tranquil·lament al seu país, que segur que allà no les hi prohibiran de sortir al carrer com si fossin fantasmes.
Ara sembla que les autoritats hi volen posar fil a l'agulla de les prohibicions. Però podria ser massa tard. Això s'havia d'haver fet des d'un principi: des del primer dia que va posar els peus en el nostre país una dona amb la cara tapada, ja se la tenia d'advertir que aquí només ens tapem la cara amb les disfresses de Carnestoltes, però que tot i així, tots i totes ens seguim coneixent.
Ah! I si algú de vostès és cristià/na catòlic/a i se li acut algun dia anar-se'n a un país islàmic per a viure-hi i bastir un temple per practicar-hi la seva religió, ho té molt cru. Vaja, que no li deixaran construir. Quantes mesquites hi ha a Catalunya des que els fills de l'Islam ha tornat a envair el país? Què ens manca, uns altres “Reyes Católicos” que els “convidin” a anar-se'n a llurs països? O en tenim prou amb les nostres autoritats per fer-los complir les lleis cíviques, de convivència i culturals de casa nostra?
De tota manera, que quedi ven clar que a mi particularment no em fan cap nosa. Però sempre i quant s'atenguin a les normes del nostre país. Són ells els qui s'han d'amollar a les normes del nostre país, no amollar-nos nosaltres a les seves lleis, com sembla que pretenen. No n'hi ha prou en fer veure que s'integren només intentant parlar la nostra llengua. Hi ha un cúmul de coses que haurien de tenir en compte si volen conviure entre nosaltres, igual que hauríem de tenir en compte nosaltres si anéssim a viure als seus països d'origen. O no?