UNA RECOMANACIÓ GASTRONÒMICA

En múltiples ocasions, quan ens estem mirant una sèrie de televisió o una pel·lícula, ens adonem que hi surten llocs i establiments, o telèfons i adreces que, volent-nos-ho fer veure com a bo i cert, resulta que tot forma part dels mil i uns decorats que es fan servir per aparentar el que no és. Però no sempre és així.
És el cas, que diumenge dia 6 de juny, veient el capítol corresponent de la sèrie de TV3 “Ventdelplà”, va haver-hi dues o tres escenes que van ser gravades, l'una al pati jardí i l'altre a la façana del davant d'un hostal. A la façana del suposat hostal, s'hi podia llegir perfectament, en un cartell de xapa de ferro amb lletres retallades el següent: “Hostal Restaurant Bell-lloc”.
A l'igual que acostumo a fer en altres ocasions, (sempre tinc al meu costat quan miro la tele un bloc i un llapis...), en vaig prendre bona nota del que acabava de llegir.
Quan va acabar el capítol, vaig consultar a l'ordinador si l'esmentat hostal existeix, (ho faig sempre en casos semblants) si és real o és un decorat: doncs no, no és un decorat! “l'Hostal Restaurant Bell-lloc” existeix!
I avui, dia 7 de juny, i per allò de que som dilluns i els dilluns tanquen molts restaurants, a tres quarts d'una del migdia hi he trucat, ­car cercant per Internet em va sortir l'adreça i el nombre de telèfon­, preguntant si tenien obert. Com que m'han dit que sí, per si de cas he reservat taula. No calia perquè només érem sis persones a dinar. M'ha atès molt amablement la Maria Rosa que, amb el seu germà Josep, crec que són els encarregats de portar el negoci, jo diria que familiar.
I on és aquest hostal-restaurant? Doncs en un encisador llogaret anomenat Riells de Montseny. Allà on s'acaba la carretera que neix dins el poble de Breda: (Breda = Ventdelplà); esteu al cas, oi?
M'ha dit el Josep, que allà s'hi han gravat moltes escenes de la famosa sèrie catalana de TV3 i també d'altres sèries. I també m'ha dit que hi van a dinar moltes persones de l'equip de producció de la sèrie, així com molts actors i actrius. No m'estranya gens que hi vagi tanta gent a dinar en un lloc que es pot considerar lluny de tot arreu i que s'hi ha d'anar expressament: no és un lloc de pas. Però a fe de Déu que paga la pena pujar fins allà dalt! S'hi menja de meravella.
M'ha servit el Josep unes faves a la catalana (collides del seu hort), amb botifarra negre, blanca i cansalada, menta, anís i no sé que més m'ha dit, que hi cantaven els àngels! La ració que em pertocava no m'he l'he pogut acabar, car m'ha dit que havia de deixar un forat pel segon plat, que ha constat de llata de vedella (amb barreja de bolets de collita pròpia i dels boscos de l'entorn), que no calien dents per mastegar-la de tan ben cuita que era! Es desfeia a la boca! Una delícia de carn! I una delícia de salsa per a sucar-hi pa.
De postres m'ha portat un flam d'ou, d'aquells que no enganyen quan aparenten que han estat fets a casa: casolà al cent per cent.
Ah! i mentre m'esperava que el Josep em portés el primer plat, li he fet quatre carícies a un fuet o llonganissa acompanyat de pa amb tomàquet, que també estava deliciós. Tot plegat regat amb un bon vi negre, gasosa, i després de les postres un tallat.
El lloc és ideal per desconnectar-se del brogit de la ciutat. Però hi ha una pega: encara que el nom diu “hostal”, no hi ha lloc per a dormir-hi. Temps enrere n'hi havia hagut, però al deixar aquesta activitat, no van treure-ho del cartell i només s'hi pot menjar, i molt bé.
La relació preu, qualitat, quantitat està dins del què es podria considerar normal pels temps que correm. El servei, (avui ha estat molt diligent), em sembla que els caps de setmana, que hi sol anar més gent, va un xic més lent entre demanar què vols menjar i servir-ho, així com un xic més d'espera entre plat i plat. Però és allò que diu l'adagi: “un bon dinar, fa de bon esperar”!
No hi tinc cap comissió en fer aquesta propaganda, però els que em coneixeu, de sobres sabeu que, si fos al revés, en diria tan mal com pogués del lloc, perquè no hi anés a menjar ningú. A mi, qui me la fa me la paga i amb les coses del menjar no consento que em prenguin el pèl i menys els quartos! Com que hi he menjat d'allò més bé i m'han fet bons tractes, es mereixen que es sàpiga per si algú més hi vol anar a menjar. Bon profit!

Salut i bones menges, tan a diari com els diumenges!!!

Vicenç