UN LLIBRE PRÀCTIC

Algunes llengües diuen que és contraproduent. Altres diuen que, a més de ser contraproduent, fa de mal educat. El cas és, però, que hi ha molta gent que quan menja a taula, generalment si es va sol, bo i menjant els hi agrada llegir. Generalment un diari. Com a segona opció una revista i, altres, pocs, llegeixen un llibre.

Tota aquesta gent solitària que llegeix a taula mentre esmorza, dina o sopa, moltes vegades en comptes de llegir un diari o una revista llegiria gustosament un llibre. Però què passa? Que el llibre, a taula, és molt més difícil de llegir. Per què? Doncs perquè, generalment, un llibre obert, mai queda obert com si fos un diari. Aleshores, per poder llegir bé, s’ha de llegir aguantant-lo amb les dues mans. I és obvi que si s’ha d’aguantar un llibre amb les dues mans, amb quina mà s’esmorza, dina o sopa?

Proposo, que en totes les edicions de llibres considerats els més venuts, es faci una edició especial pels qui acostumen a llegir a taula. En què consistiria aquesta edició especial? Molt senzill: es tractaria de editar un llibre en format bloc de notes. O sigui un llibre que no dugués el llom rígid normal: que dugués, en comptes del llom rígid normal, una espiral com porten la immensa majoria dels blocs de notes. D’aquesta manera, en posant el llibre sobre la taula com si fos un bloc de notes, la seva lectura es faria amb més comoditat donat que quedaria absolutament obert i pla al damunt de la taula. I amb una mà es podria menjar, que sol ser el més normal del món, i amb l’altre, quan toqués, canviar de pàgina amb tota facilitat sense que el llibre es tanqués com sol passar amb un llibre normal.

No fóra gens estrany, que els llibres de més èxit i per tant els més venuts en edició normal, si els fessin en versió bloc de notes amb espiral, se’n venguessin molts més, donat que llavors sí que molta gent els compararia per llegir-los bo i esmorzant, dinant o sopant.

I com que una vegada que vaig donar una idea no havent-la patentat, algú me la va copiar fent-s’hi molt ric i em vaig quedar amb un pam de nas, adverteixo a editorials amb possibles ganes de fer efectiva aquesta idea, que la mateixa ha estat patentada i per tant per dur-la a terme, se m’ha de demanar autorització. En cas contrari, s’hauran d’atendre a les conseqüències de les possibles demandes judicials que els hi pugui interposar.