SÓN NECESSÀRIES TANTES MACRO CASES DE PROSTITUCIÓ I TANTES BAGASSES?

A La Jonquera no saben com fer-ho per eradicar les prostitutes i la prostitució i menys ara que un jutge, –que podria ser el més putero dels humans–, ha donat permís perquè segueixi la construcció d’un macro prostíbul al conegut poble fronterer.

A 126 quilòmetres de La Jonquera, carretera avall i arran de mar, per més senyes a Mataró, no un si no dos macro bordells, són a punt de construir-s’hi.

Quantes cases de marcolfes, puticlubs o meretrius de carretera hi ha des de Mataró fins a La Jonquera? Per comptar-les, millor és fer-ho a peu perquè fer-ho amb cotxe és perillós: s’ha de badar massa!

Són necessàries tantes fulanes i tants bordells?

Quantes rameres catalanes o espanyoles exerceixen l’ofici més antic del món tant a Catalunya com a l’Estat espanyol? Molt poques. La majoria de cortesanes, són  noies reclutades, amb enganys,  a països de l’Est d’Europa i, altres, a països africans i sud americans,  prometent-les-hi una bona feina a casa nostra o a l’Estat espanyol. No són furcies per vocació: són furcies per obligació! Obligades a prostituir-se sota amenaces de fer molt mal als seus familiars, que s’han quedat als països dels quals elles han estat, com aquell qui diu, arrancades a la força. Que poques n’hi deu haver de prostitutes per vocació! Tret de quatre dones, (casades o solteres), que practiquen l’ofici més antic del món, perquè amb el cony es paguen la droga, el mam i quatre galindaines per aparentar un  luxe, que potser treballant amb altres oficis no es poden permetre però volen tenir com sigui. Quedarien esglaiats i amb protuberàncies al front uns quants marits, si sabessin on van a passar unes hores llurs esposes! Com també s’esglaiarien moltes esposes, banyudes a l’efecte, si sabessin on van molts marits quan diuen que van al futbol o a fer la partideta al bar! Les primeres se’n van  una estona a fer diners amb el “conill” i els segons se’n van de tronc ves a saber si amb alguna de les anteriors citades sense saber qui són, és clar!

Però al que anem. Per què no hi ha una llei que prohibeixi de totes totes la prostitució com a negoci de màfies internacionals? La resposta podria ser aquesta: molts dels que tenen la potestat per dictar lleis en contra de la prostitució com a negoci mafiós i internacional, pot ser que siguin els mateixos que hi tenen interessos en els mateixos negocis de prostitució. No es tiraran pedres al seu propi terrat, oi?

La prostitució, així com la droga i el contraban d’armes, així com el blanqueig de capitals, mouen milers de bilions d’euros o dollars: –sí, ja està ben escrit ja–, bilions de dollars o d’euros arreu del món. I en tots aquets il·lícits negocis, tothom s’ensuma que hi ha gent de les altes esferes que hi és implicada. Com fins i tot i són implicats Governs sencers i nacions senceres, que només viuen d’aquests execrables negocis. Per què sinó, aquest afany desmesurat d’obrir tants bordells arreu i amb aquesta permissivitat per part d’algunes autoritats? Doncs se suposa que per el desmesurat afany i gasiveria de fer molts diners mal sigui il·legalment, ja que, dit de passada, a vegades és la manera més fàcil de fer-ne molts de diners.

Qui hi ha al darrera d’aquests permisos de construcció i obertura de macro bordells? Potser no se sabrà mai. I si alguna vegada se sap, el que hi estigui implicat serà un personatge tan famós i poderós, que es podria dubtar o gairebé assegurar sense por a equivocar-se, de si serà jutjat degudament i empresonat tal qual es mereixeria. Diuen que la corrupció també arriba a alguns jutges. Proves hi ha a la Història que així o corroboren. Quants n’hi ha hagut, de famosos i coneguts delinqüents, que han sortit absolts de processos molt feixucs perquè alguns magistrats han estat ben “untats”?

De tota manera i fent un apartat a tot el que s’ha escrit més amunt, es pot dir i assegurar que sí, que de meuques sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà. I d’homes disposats a servir-se’n de les prostitutes també. Però les barjaules haurien de ser voluntàries. Que exerceixin  aquesta professió per decisió pròpia. Que no estiguin controlades per cap màfia. Que ofereixin els seus serveis en llocs dignes i a recer de mirades estranyes i de formació d’escàndols. Que disposin de totes les mesures sanitàries i que la Seguretat Social les recepti com a medicament terapèutic per apaivagar els desitjos sexuals i incontrolats dels violadors. Així com també, per part dels metges de la Seguretat Social, estendre receptes de coit a tot home que ho necessités i no disposés de diners per anar com es diu vulgarment de putes, sempre hi quan fos un home sense parella amb qui poder compartir els seus desitjos sexuals.