VICENÇ MARQUÈS I SANMIQUEL

Bloc d'en Vicenç Marquès i Sanmiquel, per a escriure-hi quatre coses mal dites o ben dites i que poden agradar a tothom, o no.

diumenge, 31 de gener del 2010

PROU MUTISME I SUBMISSIÓ!!!

Davant la desvergonyaria que ha demostrat el ministre Corbacho arran de l’estafa en la revisió de les pensions d’enguany, les pensionistes i els pensionistes de tot Catalunya i de l’Estat espanyol hauríem de sortir al carrer per protestar enèrgicament.
No pot ser que sempre, en circumstàncies de crisi que el mateix Govern central ha provocat, acabem pagant sempre les persones que menys recursos tenim. I a més, amb sibil·lins i maquiavèl·lics enganys.
Hauríem de sortir al carrer, dic, però no quatre gats com gairebé sempre sol passar en segons quines manifestacions reivindicatives. Hauríem de sortir al carrer a protestar TOTES i TOTS les/els pensionistes de Catalunya concentrats davant la Conselleria corresponent de la Generalitat i les/els pensionistes espanyols/es davant del ministeri del que n’és titular el Sr. Corbacho, que és cap i a la fi qui dóna les ordres per humiliar-nos econòmicament, ho anar-nos-en totes les pensionistes catalanes i tots els pensionistes catalans cap a Madrid, per recolzar i fer costat a l’allau de pensionistes provinents de tot l’estat espanyol que cap allà s’haurien de dirigir amb voluntat d’engruixir una gran manifestació de protesta i reivindicació.
Però aquest sortir al carrer a protestar, no hauria de ser cosa d’unes hores: no! Hauria de ser cosa de, si convingués, de dies, setmanes, mesos i el que fes falta, fins que ens fessin cas i ens paguessin les pensions que per dignitat ens pertoquen. No crec que la policia antiavalots ens tragués del carrer a garrotades. O potser sí. Perquè d’un Govern socialista, suposadament d’esquerres, aliat amb els dretans del PP només per massacrar al poble, no es pot esperar res de bo.
I afegir a la protesta, l’abolició total de l’ IRPF i per tant deixar de fer la tan temuda declaració de renda anual. O dit d’una altra manera més contundent: cap persona pensionista hauríem de pagar cap tipus d’impost. Durant el llarg de la nostra vida laboral, els impostos els hem pagat amb escreix. Per què no ens deixen gaudir dels últims anys de la nostra existència amb pau i tranquil·litat i amb uns calerons per poder fer els viatges que potser quan treballàvem no havíem pogut fer? Per què cobrar impostos a qui hagués tingut la sort de fer-se amb un petit estalvi? Que no hem pagat ja al llarg de la nostra vida els impostos corresponents a llur mesada? Fins i tot a la vellesa ens han de massacrar econòmicament?
Deixant-nos viure tranquils, també donaríem vida a altra gent que tingués negocis d’oci i hostaleria, així com a agències de viatges, ferrocarrils i autocars. És allò de que «poc fa molt». Perquè si tinguéssim unes pensions dignes, encara que els preus per a nosaltres haurien de ser especials a la baixa, al ser molts i moltes els qui viatgéssim, tots els estaments més amunt indicats hi anirien bé perquè omplirien sempre. A part, clar està, de poder seguir gaudint amb més bones prestacions, tots els viatges que puguin programar l’IMSERSO, la Generalitat o els Ajuntaments.
Quan comencem la protesta? Jo he donat la idea, però no tinc poder de convocatòria. Si algú en té, que ho posi en pràctica ben aviat i ens convoqui a totes i tots els/les pensionistes per a protestar i reivindicar el que és nostre i el Govern ens nega i a més ens roba amb premeditació i traïdoria.
Per unes pensions dignes: SORTIM AL CARRER PENSIONISTES!!!  




1 comentari:

Jaume C. i B. ha dit...

Amb certa periodicitat sigui el govern espanyol o sigui l'oposició al govern espanyol treuen l'amenaça de deixar sense pensió als jubilats. Si volen diners que fotin la garrotada als grans directius de les grans companyies i de les entitats financeres. Hi ha molta gent que cobra 400 euros que no han tingut cap culpa de la crisi i en canvi els Estats no s'atreveixen a fotre ma als barruts que van provocar la crisi.

Dades personals

La meva foto
Sóc un jubilat de 67 anys amb ganes de viure i veure coses. Sóc xerraire de mena. M'encanten tota mena de tertúlies, ja sigui a la ràdio, a la televisió o en un típic i tranquil carreró de qualsevol petit i tranquil poble.