LLEI DE SEGURETAT PRIVADA CANVIADA

L'escrit que ve a continuació, per a moltes i a molts els hi semblarà una gran i solemne ximpleria i d'entrada als que així pensin els hi dono tota la raó. Però és que si no escric el que penso, rebento. I també sóc conscient que les crítiques en contra per haver escrit això plouran amb més intensitat que el Diluvi Universal.

De tothom és sabut la llibertat de compra d'armes de defensa personal que hi ha als EE.UU de nord-Amèrica, tot hi que hi ha molta gent que hi està en contra. Però la llibertat d'adquisició existeix, perquè aquell país sí que és una veritable democràcia. Qui se'n vulgui i pugui comprar-se'n una o les que vulgui, que se la compri. Qui no hi estigui d'acord i no se'n vol comprar cap, que no se la compri; ningú l'obliga a fer-ho. Més clar, impossible.

De tothom és sabut, també, les restriccions que hi ha a l'estat espanyol per l'adquisició d'una arma curta de defensa personal, o una de guerra, és igual. Millor dit, a l'estat espanyol no existeix la venda lliure i legal d'armes de foc per a defensa personal siguin del tipus que siguin. (al mercat negre, però, sí que n'hi ha, i moltes i de tot tipus i preus, i gairebé potser que n'hi hagin amb més quantitat de les que es troben en mans de les forces de seguretat de l'Estat i totes les policies locals i autonòmiques juntes). És allò que es diu de; feta la llei, feta la trampa, oi? La llei sobre el tema de la tinença d'armes a l'Estat espanyol és molt clara i estricta, i mai l'han volgut canviar. Fins ahir o abans d'ahir. Quan el Govern a vist que no podia solucionar de cap manera el tema del vaixell tonyinaire «ALAKRANA», a cuita corrents a canviat la Llei de Seguretat Privada per poder dotar a uns més que discutibles vigilants jurats, armes de tota mena per poder fer front als segrestadors somalis.

Mentre tant, delinqüents armats fins a les dents, campen per l'estat espanyol i per Catalunya atracant a ma armada a tort i a dret, carregant-se a qui oposi resistència, i matant-se entre elles les bandes rivals, sense que el bon ciutadà hi pugui fer res, ni es pugui defensar, per molt que l'amenacin amb una arma de foc, perquè les lleis de l'Estat espanyol l'hi impedeixen de comprar-se legalment una arma per poder-se defensar ell i els seus interessos, i la seva família, en cas de que entrin a robar a casa seva.

Això és just? Hom diria que no, que no és just. Però això passa perquè aquí la Democràcia, veritablement encara no ha triomfat. El borinot feixista vola encara pel damunt de tota la Península Ibèrica.

Molts de vostès pensaran que no és amb la bona gent armada per defensar-se, que s'han de solucionar els conflictes. Doncs bé, això que algú ho faci entendre als delinqüents. Que es portin bé i que no vagin armats amb cap tipus d'arma, ja sigui de foc o blanca. I que quan la policia els detingui, siguin jutjats immediatament i empresonats amb la pena màxima que permeti el Codi Penal de l'Estat espanyol.

A part de tot això escrit més amunt, i sense entrar en detalls de quant ha costat a les arques de l'Estat espanyol (o sigui la nostra butxaca, com sempre) l'alliberament dels hostes pescadors, donar l'enhorabona als alliberats i a la seva família, perquè després de tants dies de captiveri per fi s'han pogut reunir de nou i començar, si poden, a oblidar aquest mal son que han hagut de passar. Esperant i desitjant, que la comunitat internacional es posi d'acord per acabar d'una vegada per totes amb aquests actes de pirateria que a tantes famílies a fet passar-ho tan malament.