CÀMERES DE VIGILÀNCIA A ALGUNES ESTACIONS DE RODALIA DE RENFE

He escoltat per una emissora de ràdio, que ADIF, (Administrador de Infraestructuras Ferroviarias), vol col·locar càmeres de vigilància a moltes estacions de Rodalia de la xarxa ferroviària de RENFE en territori català.

Pot ser una iniciativa molt encertada, car d’un temps ençà, s’ha pogut comprovar l’augment d’incivisme que grups de gent incontrolada apliquen a moltes estacions.

Fa veritablement fàstic esperar el tren en segons quines estacions de brutes que estan. Però no brutes perquè no funcioni un servei de neteja, brutes en el sentit de parets pintades amb mil i un símbols; mobiliari destrossat; lavabos trencats i embossats perquè hi tiren tota mena de porqueria... I molt escàndol quan l’estació està plena d’un tipus de jovent que no en té ni punyetera idea del què és la educació i les bones maneres.

Recomanaria, però, a ADIF, que la nova inserció de càmeres de vigilància a les estacions, es fes extensiu també a col·locar càmeres dins els trens.

Els passatgers de bé, ja n’estem farts d’aguantar les bretolades de segons quins joves i no tant joves.

Per a algunes i alguns, l’estricte prohibició de fumar dins els cotxes no compte per a res. N’hi ha que, tot i estar del tot prohibit, es posen a fumar a l’espai que hi ha entre cotxe i cotxe, destorbant el pas als passatgers que vulguin anar d’una punta a l’altre del tren cercant seient. Però és que hi ha els encara més incívics que, sense cap mirament, es posen a fumar entre el passatge. I no sempre fumen tabac i vostès ja m’entenen.

Una altre de les coses que formen part d’aquest incivisme galopant, és el fet de que moltes i molts no saben seure com cal. Si s’asseuen en un lloc que davant seu hi ha un seient buit, automàticament hi col·loquen els peus. Ah! I no els hi recriminis perquè en pots sortir escaldat. A mi em va passar una vegada. Vaig voler fer veure a un xicot que el tren és de totes i tots i que com a tal s’havia de respectar. Doncs amenaçant-me amb una navalla, va dir-me que em fiques en els meus assumptes i que, callant, el deixés en pau. Vaig protestar, però ningú dels passatgers va recolzar la meva protesta. Així no es pot viatjar. igual com quan es posen a cantar o, si porten un aparell de radiocasset, posar-lo amb el so el màxim d’alt que priva de tota conversa i de pau a la resta de passatgers.

I no diguem, quan el tren és envaït per un rosari de músics de tota mena i condició, i de les dones amb criatura al coll o sense, demanant caritat com si el tren fossin les escales d’entrada a un temple un diumenge a missa de dotze.

Un bon servei de càmeres de vigilància, complementat amb les parelles de guàrdies de seguretat amb gos que de tant en tant es passegen per les estacions i per dintre els trens, amb alguna que altra expulsió i possible detenció de tota aquesta gentussa que tant molesta, i possiblement també la reincorporació de la figura de l’interventor i el cap d’estació que no sé perquè van desaparèixer i que ha estat el principi de tots aquests desgavells, farien per manera de que potser tot anés més bé tant a les estacions com a l’interior dels trens.

ADIF i RENFE es volen estalviar diners, però els passatgers, que cap i a la fi som els qui paguem i molt, volem viatjar amb pau i tranquil·litat i sense ensurts desagradables.