TRASPÀS DE RODALIES RENFE: PER QUÈ?

Ben mirat i comparat amb Madrid, Rodalies Barcelona de RENFE és una nimietat.

Rodalies Madrid disposa d’una xarxa ferroviària que dóna goig de veure (pagada amb els diners de casa nostra, és clar!).

Rodalies Barcelona... Per què explicar-los-hi! Ja saben vostès de sobres com ha estat i està la situació.

Llavors no entenc el per què d’aquestes ànsies de voler que el Govern Central traspassi a Catalunya quatre vies en mal estat i unes instal·lacions obsoletes. Total quatre ferros vells que més servirien per fer feliç a un ferroveller que no pas per fer feliços a les catalanes i els catalans a l’hora d’agafar un tren i gaudir d’uns minsos serveis tan estropellats.

Crec recordar que ja vaig escriure quelcom semblant al que segueix, però torno a insistir per si de cas qui n’ha de fer cas, i valgui la redundància, encara no n’ha fet cas.

Crec fermament, que la solució no passa per un traspàs de Rodalies Barcelona, de RENFE.

Crec fermament, que la solució passa per construir una nova i extensa xarxa ferroviària que abasti els importants nuclis de població de Catalunya, finançada i feta construir enterament pel Govern de la Generalitat de Catalunya. També amb diners nostres, però que en aquest cas es quedarien invertits a casa i hem podríem gaudir plenament totes i tots nosaltres. Ja seria hora, no creuen?

Amb poquíssims entrebancs, és comprovable que l’actual xarxa de que disposa FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) funciona i es podria dir que a les mil meravelles.

Igualment funcionen a la perfecció, els dos cremalleres: el Cremallera de Montserrat i el Cremallera de Núria que, sigui dit de passada i que no se m’enfadi ningú, són els dos únics cremalleres que hi ha en això que és conegut com Estat Espanyol. Ah! I tots els funiculars de FGC junt amb l’Aeri de Montserrat.

Si està comprovat que els nostres trens funcionen, no s’ha de rumiar gaire per arribar a la conclusió que no ens manquen per a res els obsolets trens de RENFE, junt amb les seves nefastes infraestructures, amb unes estacions que els hi hauria de caure la cara de vergonya de brutes que arriben a estar i amb la majoria dels serveis tancats o destrossats.

A més, es podria construir una nova xarxa ferroviària enterament catalana, partint de les quatre capitals que encara se’n diuen de província, (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona), i aquestes quatre connectades entre sí, però que cada demarcació tingués i disposés de material mòbil i infraestructures per cobrir el servei del seu territori. Com si fos l’enyorat «cotxe de línia» d’antany, però amb tren.

No crec que vagi massa errat, si dic que potser ens sortiria més baratet construir una xarxa ferroviària nova, que no pas haver de carregar-nos unes despeses per arranjar un material vell. Si el Govern de la Generalitat vol i s’ho proposa, pot. El transport públic en tren per territori català, construït enterament per la Generalitat de Catalunya, crec que és una de les prioritats més urgents que la nostra Nació necessita. Ferrocarril és igual a progrés. Com d’una més bona xarxa ferroviària pròpia es disposi a casa nostra, més progrés es podrà dur a comarques on ara, per manca d’un bon servei de tren no acaben d’aixecar el cap econòmicament parlant.

I evidentment, la nova xarxa ferroviària que es construís, hauria d’estar sobradament i abastament connectada amb els ports de Barcelona i Tarragona i amb enllaços directes amb les vies ferroviàries que es ramifiquen cap a la resta d’Europa, per poder importar i exportar tot allò que anés bé per l’economia catalana.