VICENÇ MARQUÈS I SANMIQUEL

Bloc d'en Vicenç Marquès i Sanmiquel, per a escriure-hi quatre coses mal dites o ben dites i que poden agradar a tothom, o no.

dimarts, 10 de març del 2009

...I LA TRADICIÓ TÈXTIL CATALANA I ESPANYOLA, QUÈ?

Sabadell, Terrassa, Martorell, Sant Llorenç Savall. I molts d’altres pobles i ciutats de Catalunya, amb llarga tradició tèxtil que fóra molt llarg de nombrar, junt amb la que més aviat m’ha vingut a la memòria, Béjar, d’Espanya, han estat, i algunes encara ho són, ciutats i pobles on la indústria tèxtil llanera, cotonera i estamera segueix teixint, dissortadament cada vegada menys, peces de roba de tot tipus i de diferents qualitats.

Les empreses de teixits, o millor dit, les empreses que es dediquen a tot el procés de producció d’un teixit, des de que s’esquila el be i entra la llana per una porta i en surt per una altra convertida amb fina tela a punt per a ser tallada i llesta per a vestir algú; més la indústria tèxtil en general, ho estan passant malament perquè tota o una part molt important de la producció se’n va a països on la mà d’obra és molt més barata, i per tant els costos de producció baixen molt, comparats amb l’encariment produït a Catalunya i Espanya.

Que aquesta situació la creïn uns fabricants de teixits sense escrúpols, que l’únic que els preocupa és guanyar i guanyar més diners per omplir les seves arques sense pensar en la gent que cada dia que passa està més a la misèria al nostre país, Catalunya, i a Espanya, fins a cert punt podria tenir una explicació i una justificació.

La explicació que donen és que aquí els sous són molt alts i els impostos també. I la justificació és que en altres allunyats països es paguen sous de misèria, la gent d’allà viu prou contenta, i els Governs respectius gairebé no els hi cobren impostos. Aquesta no és tota la veritat i d’això aquí no se’n viu.

Però aquests raonaments, encertats o no, que fan uns quants empresaris sense escrúpols ni vergonya, no estan, ni queden gens bé, en boca del Govern Central Espanyol.

M’ha arribat la noticia de que el Govern Espanyol, ha encarregat tota la uniformitat de les Forces de Seguretat de l’Estat (Policia i Guàrdia Civil) amb rumors possiblement de que també s’hi sumi la uniformitat de les Forces Armades dels tres exèrcits, a una o varies empreses de teixits de Xina perquè allà és molt més barat tot els procés de producció i confecció.

Si el Govern Espanyol és el primer en fer-se escàpols de les indústries tèxtils de Catalunya i Espanya, negant feina, i donant tota aquesta producció d’uniformes a Xina, qui ha de vetllar pels interessos dels fabricants i confeccionistes d’aquí?

Si els fabricants d’aquí se’n van a altres països és perquè la feina a baixat. Feina de la qual en tindrien molta i segura i durant molt temps, si tots aquests uniformes el Govern Espanyol els donés a fer a les indústries tèxtils d’Espanya i Catalunya, i als tallers de confecció catalans i espanyols.

I només estic parlant del què és estrictament la producció de la tela acabada llesta per fer-la servir. Ara ajuntem-hi tot el procés de confecció, que també arrossega un munt de gent, per molta maquinària que hi hagi avui en dia per a fer aquest tipus de feina.

A Catalunya i Espanya hi ha un gran contingent de gen a l’atur, perquè al Govern Espanyol li dóna la gana!

El Govern d’Espanya no vol saber res amb els treballadors de Catalunya i Espanya. Ens estem acostant als quatre milions d’aturats i les previsions que han fet unes caixes d’estalvis són de que s’arribarà amb molta facilitat als quatre milions i mig d’aturats. Punyeta! Quines perspectives més negres! Allò que deien de que un dia o altre es veuria la llumeta al final del fosc túnel comença a ser cada vegada més aleatori i possiblement es trobin amb la làmpada fosa i la castanya sigui de les que fan Història!  

1 comentari:

Jaume C. i B. ha dit...

Ja en els anys 80 del segle XIX el textil català patia la incomprensió d'un Estat, l'espanyol, que mai va entendre que era això de la indústria. Era 1885 quan fa redactar-se el Memorial de Greuges que va presentar-se davant del llavors rei Alfons XII on es denunciava el tracte que rebia la indústria catalana, especialment la textil. Vull recordar que cap aquella època el meu rebesavi publicava articles en defensa de la indústria catalana, especialment la téxtil. 130 anys després la nostra indústria continua passant per dificultats. Una altra indústria, l'automobilística va convertir-se en el segle XX en un sector fonamental de la nostra economia. I ara tots dos sectors passen per dificultats.
Històricament els governs espanyols no han entés que era la indústria malgrat que és fonamental per els ingressos de l'Estat.

Dades personals

La meva foto
Sóc un jubilat de 67 anys amb ganes de viure i veure coses. Sóc xerraire de mena. M'encanten tota mena de tertúlies, ja sigui a la ràdio, a la televisió o en un típic i tranquil carreró de qualsevol petit i tranquil poble.