VICENÇ MARQUÈS I SANMIQUEL

Bloc d'en Vicenç Marquès i Sanmiquel, per a escriure-hi quatre coses mal dites o ben dites i que poden agradar a tothom, o no.

diumenge, 8 de març del 2009

COMENTARI A UNA NOTÍCIA OÏDA A LA RÀDIO EL DIA 5 D’OCTUBRE DEL 2005.

AQUEST COMENTARI EL VAIG ENVIAR AL FÒRUM DE LA WEB DEL PARTIT POPULAR, I EN MENYS DE 5 MINUTS FOU ESBORRAT. AMB LA QUAL COSA VAN DEMOSTRAR QUE NO SÓN GENS DEMOCRÀTICS, I NOMES ACCEPTEN LLOANCES.


Escrit enviat al fòrum perquè s'adonin els senyors del PP de que no li faig escarafalls a l'idioma espanyol, o castellà, tal com estan comprovant en llegir aquestes línies. Les quals escric en aquest idioma, perquè ho entenguin a Espanya i no hagin de prendre’s la molèstia de traduir-s’ho si l’enviament fos en llengua catalana, la meva, inclosos tots els catalans que, per sort o per desgràcia, ens vam veure obligats per " imposició governativa i a garrotades "a aprendre el castellà, en un temps passat no gaire llunyà. Encara que de totes maneres no deixa de ser un avantatge per a nosaltres els catalans, ja que en les nostres visites fora de Catalunya, és a dir, a Espanya, ens podem entendre amb els espanyols i les espanyoles, cosa que a l'inrevés no passa. Vull dir, que quan les espanyoles i els espanyols es dignen visitar Catalunya, cosa que fan molt sovint, se les veuen i se les desitgen per a ser entesos si s'entesten a seguir parlant en castellà. El que passa és que algun que altre català o catalana, per allò de que «la pela és la pela», de seguida canvien de llengua i els atenen en castellà, sense tenir cap obligació en fer-ho. Però no per això els hi hem de donar les gràcies als que ens van "inculcar" la llengua de Cervantes. En el que vostès els espanyols i espanyoles en diuen "la regió catalana" tenim aquest avantatge sobre els que viuen més enllà de les fronteres de Catalunya.
Mirin vostès per on, a Catalunya parlem, bàsicament, dues llengües. I ja no els dic d'algun que altre ciutadà català o catalana que en parla dues o tres més. Encara que els hi pesi senyors del PP, sempre anirem per davant de vostès. Al menys en qüestions idiomàtiques, lingüístiques i en algunes coses més, que ara no venen al cas i que serien molt llargues d’explicar.

Aclarit aquest punt, manifestar i fer saber a tots els militants del PP, Capitosts, petits Caps i Jerarques inclosos, que el que pretenen fer, això d'anar per tot el seu territori nacional com si d'evangelitzadors missioners es tractés (del seu particular "evangeli" , és clar), per sembrar la discòrdia entre catalanes i catalans i ciutadans d'Espanya, volent inculcar als espanyols i espanyoles coses que no són certes referents a l’Estatut de Catalunya, mereix una reprovació i repulsa per part, no ja només dels catalans i catalanes, si no de més d'un espanyol de dins com de fora de Catalunya, que del cert pensarà, suposo, com la immensa majoria dels ciutadans de la Nació Catalana.
El que vostès senyors del PP van a fer no té nom. Ni en els millors temps de la ultradreta espanyola es van veure accions com la que vostès i el seu partit volen dur a terme. De totes maneres encara hi ha qui es pregunta qui va assassinar a D. José Calvo Sotelo el 13 de juliol de 1936, que diuen, va ser l’espoleta perquè s'iniciés a Espanya, cinc dies després, una de les guerres civils més sagnants i venjatives que han patit les Nacions que conformen la Península Ibèrica. ¡Inaudit! ¡Aberrant!

Pensin també, que encara hi ha gent que es pregunta qui va assassinar a la presó d'Alacant al fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, el 20 de novembre del mateix any de la seu anomenat Alzamiento Nacional. ¿Destorbaven aquestes dues persones, possiblement, els plans franquistes?
Si és que es decideixen (que potser l'actual Govern els fa desistir de tal insensatesa), a començar el periple peninsular ficant jull, adquireixin abans un bon lot d'exemplars de l'Estatut de Catalunya com si d'una Santa Bíblia es tractés, i donin-lo a llegir als seus acòlits. Però primer llegeixin-lo bé vostès. A consciència, i de cap a peus i, si cal, intentin llegir entre línies. No s’"inventin" articles del mateix, ni els facin veure "garses per perdius" als espanyols, ni intentin fer "combregar amb rodes de molí". Basin-se en el que diu l'Estatut. Vagin amb la veritat per davant. No els expliquin als «seus» espanyols "sopars de duro", ni menteixin vostès sobre el text íntegre de l'Estatut. Si tan íntegres i ben educats es creuen vostès que són, diguin la veritat, res més que la veritat, i abstinguin-se de comentaris perniciosos que, ho saben vostès molt bé, (a lo millor per això insisteixen en portar a terme tan greu acte per tot el «seu» territori nacional), que aquesta actitud no pot portar a res de bo per a Espanya, ni per a tres Nacions de les cinc que existeixen a la Península Ibèrica: Galícia, Euskal Herria i Catalunya.
Estan vostès intentant, una altra vegada, que hi hagi un enfrontament armat entre persones de diferents nacionalitats, com van fer aquelles dretes d'aleshores, pocs dies abans que esclatés la incivil guerra el 18 de juliol de 1936? ¡Una altra vegada no, si us plau! ¡Mai més!

No vaig patir directament aquell enfrontament bèl·lic i fratricida, però sí que sé el malament que ho van passar els meus pares i familiars i amics dels mateixos.

És que tot s'ha de fer per la brava a Espanya, donant sempre vostès les ordres, i sempre en contra de Catalunya? Què els passa senyors del Partit Popular? De què tenen por? De què se'ls acabi el xollo de viure amb els diners espoliats i robats a Catalunya? Han perdut vostès i oblidat el sentit democràtic que ara gaudeixen vostès a Espanya i que es gaudeix en les tres Nacions Històriques? O és que no saben ni han sabut mai què és la democràcia?
I per últim, els agrairia que el seu moderador no censures ni esborrés d'aquest fòrum el present escrit, com ja va fer una vegada. Si els hi vénen les coses mal dades amb tot tipus de crítiques, s'haurien d'aguantar i procurar comportar-se com Déu mana per tal de poder rebre només lloances, que és l'únic que ha vostès se'ls posa bé. Quan reben crítiques no volen saber res, i això no és democràtic. Cal saber estar a les verdes i les madures.

¡¡¡VISCA CATALUNYA!

Salutacions cordials.

Sabadell, Catalunya, a 7 d'octubre de 2005.

Dades personals

La meva foto
Sóc un jubilat de 67 anys amb ganes de viure i veure coses. Sóc xerraire de mena. M'encanten tota mena de tertúlies, ja sigui a la ràdio, a la televisió o en un típic i tranquil carreró de qualsevol petit i tranquil poble.