DE SEGONS QUÈ, TV3 NO INFORMA!!!

Ahir al matí, en el Parlament Europeu, un grup de catalans i catalanes van lliurar aquesta carta:

Carta al Parlament Europeu

Senyores eurodiputades i senyors eurodiputats,

Els portadors d’aquest escrit som membres del poble català. Representem ara i aquí, d’alguna

manera, amb una sola veu, milers de persones que hem vingut expressament a Brussel·les per

reafirmar que pertanyem a la societat civil d’un poble europeu que, com a poble distint, aspira a

integrar-se plenament i en primera persona, sense mitjancers, a la Unió Europea. Una reafirmació i

una aspiració que, tot i ser legítimes, encara no han obtingut el reconeixement institucional que

mereixen.

Hem vingut a Brussel·les, capital de la Unió Europea, seguint una trajectòria que vam iniciar ja fa

vint-i-set anys. En efecte, una delegació de centenars de persones de la societat civil catalana, el dia

11 d’octubre de 1982, va anar en manifestació pels carrers d’Estrasburg fins a la seu del Parlament

Europeu per lliurar-hi un document en què se sol·licitava l’ingrés del poble català a les institucions

europees, com a poble europeu distint i amb dret de ser sobirà. Aquest acte tenia lloc quatre anys

abans que el Regne d’Espanya fos membre de ple dret de les Comunitats Europees. La delegació

catalana, que ja donava proves de la seva vocació europea, va ser rebuda llavors pel vicepresident

del Parlament Europeu, senyor Pierre Pfimlin. El seu acolliment fou d’una exquisidesa remarcable.

Però aquest alt representant del Parlament Europeu, en la seva resposta a l’escrit que se li lliurava,

després d’haver-ne escoltat atentament la lectura, va deixar entendre que els temps encara no eren

gaire madurs per poder pensar que el poble català fos acceptat a les institucions europees com

aquella delegació demanava. Tot i així, es comprometia a donar a conèixer a la resta d’eurodiputats

el document que se li lliurava.

Ja han passat gairebé tres dècades d’aquella anada a Estrasburg. Des d’aleshores, les Comunitats

Europees han anat evolucionant fins a fer emergir l’actual Unió Europea, que ha assumit com a

principi i objectiu fonamentals portar a terme al nostre continent el projecte definit d’Unió en la

Diversitat entre tots els ciutadans i pobles que la integren. Aquesta definició indica, sens dubte, un

pas endavant en el progrés de comprensió del que és veritablement Europa, un mosaic de llengües,

cultures i pobles no reduïbles als que són del tot reconeguts avui pels Estats constituïts. Actualment

ja són vint-i-set Estats que s’han adherit al projecte de la Unió Europea, amb la particularitat que,

entre aquests Estats, n’hi ha vuit que encara no existien quan es van fundar les Comunitats

Europees, simplement perquè els drets col·lectius dels pobles que els justifiquen no els eren

reconeguts com calia.

Des que al nostre continent es va parlar de construir una nova Europa basada en l’aprofundiment

constant de la convivència democràtica i de la pau bastida sobre els fonaments del respecte als drets

humans individuals i col·lectius, el poble català sempre ha vist aquest projecte com a marc per

poder aplicar el seu futur de llibertat. Diversos cops ho ha expressat públicament, sigui en l’àmbit

de la societat civil, amb repetides manifestacions populars davant de les institucions europees; sigui

en l’àmbit del mateix Parlament Europeu, quan la majoria d’eurodiputats catalans han sol·licitat que

la llengua, la cultura i la identitat catalanes fossin respectades i anessin adquirint la categoria

d’oficialitat; sigui a escala institucional catalana, la multitud de vegades que la majoria d’elegits ho

han sostingut en aprovar propostes que van des de la no-renúncia a exercir el dret a

l’autodeterminació fins a la reclamació de poder participar sobiranament en les preses de decisió de

la Unió Europea en tot allò que afecti els interessos catalans.

El significat de la vinguda avui a Brussel·les de milers de catalans s’inscriu, doncs, en la dinàmica i

les reivindicacions que acabem de recordar. El nostre gest és una prova de perseverança en la

defensa dels drets del poble català, però també és un toc d’atenció i crítica davant el fet que

polítiques separadores i discriminatòries dels Estats, consentides per les mateixes institucions

europees, deixen aquest poble en una situació que no li permet tenir el lloc propi en la construcció

de la Unió en la Diversitat. Considerem que únicament serà factible superar les limitacions

imposades de forma arbitrària al poble català perquè no esdevingui copartícip, en primera línia, de

la construcció de la Unió Europea, sense cap mena de restricció, si aquest poble pot exercir tots els

drets col·lectius dels pobles, començant pel dret a l’autodeterminació. Ho afirmem amb la convicció

que, tan sols defensant els drets individuals i col·lectius, podem construir la democràcia, la

convivència i la pau; la Unió Europea, en definitiva. No demanem res d’extraordinari ni cap

privilegi. Exigim, senzillament, fent-nos portaveus dels principis que més bé assenyalen el progrés

de la humanitat, ser reconeguts com un poble normal dintre de la Unió Europea i, d’acord amb les

pautes establertes per les Nacions Unides, poder-nos organitzar com el poble català decideixi

lliurement.

Som conscients que la veu de la societat civil ocupa un lloc diferent del que tenen els representants

elegits al Parlament Europeu. I, a la vegada, som conscients també que la nostra veu és no tan sols

complementària a la dels representants esmentats, sinó que també és un testimoni del que la gent

pensa i expressa més enllà dels àmbits institucionals. Simptomàticament, les dues manifestacions

pels carrers de Barcelona més multitudinàries dels últims anys, fins a arribar a centenars de milers

de persones, han tingut com a lema unitari la reivindicació de l’exercici del dret inalienable del

poble català de decidir.

Constatem que el Parlament Europeu, format d’elegits que representen directament la societat en el

seu conjunt, es demostra obert per resoldre problemes europeus que van més enllà dels interessos de

cada un dels Estats constituïts. Així, per exemple, a fi de promoure el respecte degut als drets dels

pobles, ha contribuït a solucionar els problemes de Montenegro i Kosovo amb el seu suport a

l’accés d’ambdós a la categoria d’Estats. ¿No podria continuar per aquesta via en el cas del poble

català i de tants altres pobles europeus que es troben objectivament en situacions semblants? El

Parlament Europeu, si actués en aquest sentit, tindria no solament el suport del poble català, sinó

que també s’adequaria més bé a la nova doctrina del dret a l’autodeterminació que les Nacions

Unides han potenciat i aprofundit a través de diverses declaracions sobre els drets dels pobles.

Abans de posar punt final a aquest document, volem agrair-vos el vostre acolliment i la vostra

atenció. Gosem demanar-vos que us convertiu no tan sols en dipositaris del que us exposem en

aquest escrit, sinó també en mediadors efectius a fi que, al més aviat possible, la Unió Europea sigui

del tot coherent i fidel, sense cap mena de fissura i discriminació, al seu objectiu de construir la

Unió en la Diversitat.

Brussel·les, 5 de març del 2009

En nom de 10Mil a Brussel·les per l'Autodeterminació,

Signen:

 

Doncs bé. Ni en el TN migdia de TV3 ni en el TN nit, es va dir res. Ni una coma. Aquesta és la nostra televisió, que ens amaga una informació vital per a Catalunya i per a les catalanes i els catalans? Qui mana que no s'informi en la Televisió Nacional de Catalunya de tot el que te a veure amb la independència de Catalunya? El fastigós i odiós tripartit o el mateix President de la Generalitat que, venut al PSOE de Madrid fa el que Zapatero li ordena?

Demà dissabte, davant el Parlament Europeu, hi haurà una gran manifestació amb milers de catalanes i catalans que hi hauran anat per exigir l'autodeterminació i independència de Catalunya: TV3 tampoc se'n farà ressò? Si així succeeix, a partir de demà trec la TV3 del meu sintonitzador de canals televisius! Una cadena de televisió pública catalana, la única que hi ha a nivell nacional català, que no informa de tot el que concerneix a Catalunya, no és digne de ser contemplada!