BANDERES INDEPENDENTISTES SOTA EL CEL VALENCIÀ

Després de passar per un amarg tràngol i potser eixugar alguna llagrimeta per l’expulsió d’un jugador, el Barça ha aconseguit arribar a la final de la Copa del Rei, cosa que molt l’honora i que tothom donava per fet, però sense haver de passar tants nervis i tantes angunies, en un partit de futbol que l’enfrontarà a l’Atlèti de Bilbo, a la catedral del futbol valencià, o sigui el Camp del Mestalla.

Però no és ben ve d’això del que vull escriure. No.

Del que vull escriure és del què pot passar el dia 13 de maig en el Camp del Mestalla o inclús pels carrers de València.

Algunes i alguns, em diran que el que ve a continuació és donar idees perquè les coses surtin malament. Però és que de la manera que està tot, políticament parlant, per força poden sortir les coses com els hi exposaré.

 

Al Camp del Mestalla s’aplegaran dues aficions amb un tant per cent molt elevat d’independentistes. El partit de futbol pot ser que sigui el menys interessant. Les dues aficions, si els deixen, seran portadores de les seves corresponents banderes: la Bandera Catalana, predominant l’Estelada, i una munió d’Ikurrinyes que sembraran les graderies d’un fabulós, joiós i magnífic colorit. Els clams reclamant la independència d’ambdues Nacions es deixaran sentir per tot el Món que estigui veient per televisió el partit.

Els crits a favor de la independència de les dues Nacions; la Catalana i la Basca, potser que omplin el camp tota l’estona que duri el partit, o fins i tot des de molt abans que comenci i fins molt després de que s’hagi acabat.

És de suposar que sent com és la final de la Copa del Rei, Sa Majestat i sigui present per lliurar el trofeu a l’equip guanyador. Li agradi o no ser-hi.

No cal rumiar gaire, per endevinar com es prendrà el Rei el desplegament de banderes independentistes, sense que, òbviament, n’onegi cap d’espanyola, tret potser, de la que hi hagi al pal de l’entrada del camp o en la mateixa llotja.

 

Davant tot el que he exposat, tampoc s’ha de rumiar gaire per endevinar què pot passar abans de que comenci el partit i fins i tot què pot passar pels carrers de València, moltes hores abans de que comenci el partit entre l’Atlèti de Bilbo i el Barça.

El desplegament policial pot ser brutal. Pot ser que totes les banderes independentistes i les catalanes normals i totes les ikurrinyes siguin requisades per la policia, amb ordres estrictes de vetllar perquè no hi hagi cap manifestació abans, durant o després del partit a favor de la independència del País Basc i Catalunya.

 

A València mana el PP. I aquest partit, junt amb el PSOE quan s’han de tractar temes per anar en contra del País Basc i Catalunya, faran l’impossible i tot el que calgui, per reprimir tota manifestació que pugui pertorbar la bona marxa del partit. Hauran de vetllar perquè Sa Majestat es molesti el menys possible.

 

És la pitjor cosa que els hi podia passar als dirigents del PP i del PSOE: la final de la Copa del Rei al Camp del Mestalla de València, jugada per dos equips provinents de dues Nacions amb moltes ganes de deslliurar-se del jou espanyolista per sempre més! Pot passar de tot i més! Déu no ho vulgui!

 

I tot això pot passar, sense que les dues aficions s’enfrontin, guanyi qui guanyi el trofeu. Ans al contrari, això és el que els hi fa més por als del PP i als del PSOE: que les dues aficions confraternitzin amb pau i alegria i celebrin joioses l’haver-se pogut trobar en una final futbolística històrica, en un terreny advers i davant d’un Cap d’Estat que va ser imposat per una Dictadura i que encara és «dura», «dura»! Perquè de tothom és sabut, que Euskal Herria i Catalunya són dues Nacions que sempre s’han estimat i es seguiran estimant pels segles dels segles, passi el que passi i pesi a qui li pesi!