+%5B%5D.jpg)
LA J
Per què vol La Justícia que tota ciutadana i tot ciutadà col·labori amb les Forces de Seguretat de l’Estat i amb les Policies Autonòmiques i Locals, denunciant possibles delinqüents?
Aquesta pregunta me la faig, després d’haver escoltat el relat d’una persona que ha estat citada per comparèixer en un judici.
La persona en qüestió, va denunciar una venda de drogues al mig del carrer. Venda feta amb tota premeditació i traïdoria, i sense cap precaució de si hi havia agents de policia pels voltants. Talment com si estiguessin venen droga amb una paredeta legal de qualsevol mercadet ambulant.
La policia, amb les dades que els hi proporcionà el bon ciutadà, va aconseguir detenir els dos individus que venien la droga, perquè dos n’eren.
M’explica el bon ciutadà, que en el full que ha rebut de l’Audiència Provincial citant-lo, diu que si no es presenta al judici en el dia en que l’han citat, li poden imposar una multa de entre 200 a 5000 €! Fent-li saber al mateix temps, que, a més, si la seva absència provoca la suspensió del judici oral podrà ser acusat d’un delicte d’obstrucció a la Justícia previst en l’article 463 del Codi Penal.
O sigui, que aquest bon ciutadà que m’ha explicat el cas, tot i havent fet un gran servei a la societat denunciant un acte delictiu com és la venda de droga tal qual era la seva obligació, ara resulta que si no es presenta a judici, la Llei es girarà en contra d’ell.
Amb la pregunta que faig al principi, crec que no cal que continuï escrivint. Es dóna tot per ben entès, oi?
.JPG)
3 comentaris:
Vicenç
Una denuncia es un acte seriós, i si d'ell en deriva un judici les lleis que regulen les citacions tenen previst que es faci el que tu dius per els que no compareixen en els judicis.
Crec que no seria seriós i si que seria molt PERILLÓS poder denunciar i no anar a judici.
Salut..!!!!
Entenc el que em diu el Josep: si ho denuncies, has d'anar "fins al final".
Però el que passa és que no ens agraden els problemes (a mi, com a mínim) i si fem el primer pas de denunciar de manera impulsiva, visceral, "perquè és indignant i cal fer-ho", les altres passes (Judici, enfrontar-se amb els denunciats, la por a les represàlies,...) són actes que es fan "en fred", quan ja ha passat temps de l'acte impulsiu de la denúncia, i has reflexionat...
Llavors penses, perquè m'he ficat jo en aquest embolic?
Com podriem proposar que aquest sistema judicial no impliqués tant directament als ciutadans que denuncien?
Salut i Bon Any !
Pallaferro
Una denuncia es una acte seriós, no pot ser impulsiu...(es un enfrontament entre dues maneres diferents d'entendre una NORMA,LLEI,PAUTA DE CONDUCTA, ETC... que cal dirimir pels únics mitjans legals establerts, que tenim i que son.
LES LLEIS I ELS SEUS PROCEDIMENTS.
Tenir por de les represàlies es humà, tan humà, com que qui ens pot fer mes mal som nosaltres mateixos els homes....
En aquest cas, com sempre... la gent de be a RAPAR....
PALLAFERRO.... LA SOLUCIÓ al problema que tu exposes crec que no es fàcil, ja que es sustenta en no denunciar....o que no calgui fer-ho per evitar mals majors a qui fa la denuncia, (TU I JO NO LA VEUREM..) mes a futur, no es pot descartar per necessitat, un "sistema" que hi doni solució, que evidentment, no serà la millora moral de l'home, ni solament la modificació de les lleis actuals.
Una cordial salutació
Publica un comentari a l'entrada