LES QUATRE DE LA MATINADA

 

S’han aturat vostès a pensar alguna vegada en          aquesta hora tan estranya, o potser màgica, que és les quatre de la matinada?

Si parlem, per exemple, de llevar-nos d’hora per anar a esquiar o al bosc a caçar bolets, gairebé bé sempre exclamem: –«tan d’hora ens hem de llevar?»–

En canvi si mentre estem dinant, ens pregunten els de casa que a quina hora hem anat a dormir, i responem  que a les quatre de la matinada, ens diuen: –«caram! Si que heu anat a dormir tard!»–

És ben bé una hora màgica i estranya aquesta de les quatre de la matinada! la mateixa hora pot esdevenir per a segons què tard, o per a segons què d’hora, sense deixar de ser la mateixa hora!

He pogut comprovar, que aquest fet o fenomen, només passa amb aquesta misteriosa hora de la matinada.

Quan parlem d’altres hores; la una, les dues, les tres de la matinada, o les cinc o les sis, o les set del matí, l’assumpte ja no és el mateix. Sembla talment com si anar-se’n a dormir a la una o a les dues de la matinada, o a les sis o les set del matí, fos la cosa més normal del món. Anar-se’n al llit o llevar-se’n a les quatre de la matinada, es considera molt tard o molt d’hora, segons el moment. Quina cosa més estranya, oi?

De tota manera, les sensacions que es deuen sentir en allitar-se o llevar-se a aquesta estranya i màgica hora de les quatre de la matinada, jo ja fa temps que no sé com són. M’allito molt d’hora i em llevo tot el tard que m’és possible. I més ara a l’hivern que al llit s’hi està tan bé!

Noctàmbules i noctàmbuls! Matineres i matiners! Feu d’aquesta hora estranya i màgica la vostra hora capdeventera!