VICENÇ MARQUÈS I SANMIQUEL

Bloc d'en Vicenç Marquès i Sanmiquel, per a escriure-hi quatre coses mal dites o ben dites i que poden agradar a tothom, o no.

diumenge, 28 de desembre del 2008

EL CONFLICTE ARMAT ENTRE PALESTINA I ISRAEL

Si amb seixanta anys no han estat capaços els dirigents de totes les nacions del Món de posar pau entre Israel i Palestina, dubto que ara ho aconsegueixin vist de la manera que s'han posat les coses.

O potser s'hauria de creure, que a ningú del Món l'hi interessa, que Israel i Palestina cessin en les seves hostilitats? De vegades ho sembla!

No estic al corrent de quines possibilitats té cada nació, Israel i Palestina, en quan a la fabricació d'armament bèl·lic per anar mantenint una guerra, com aquell qui diu des del mateix any de la invasió del territori palestí per part d'Israel (1948). Però del que sí estic al corrent és que per una raó o altre, per uns interessos o altres, moltes nacions del Món venen armes a ambdues nacions de l'Orient Mitjà o Pròxim Orient.

I heus ací, probablement, on s'hauria de cercar la solució perquè aquesta inacabable guerra entre palestins i israelians arribés a la seva fi.

Encara que de tothom és sabut que la indústria de guerra mundial mou molts milions d'euros cada dia, i que al Món hi ha uns pensadors que només es dediquen a pensar on apuntà el llumí perquè esclati un conflicte armat i així fer per manera de que no s'aturi el negoci armamentista, les nacions que fabriquen i serveixen armament a Palestina i Israel, haurien de ser advertides per les Nacions Unides de no servir més armament a llurs nacions. Com també, les Nacions Unides haurien d'intervenir de mitjanceres en el conflicte armat d'aquestes dues nacions, a fi de que deposessin les armes i poguessin arribar a un acord de pau que garantís la no intervenció armada en les seves divergències territorials, intentant per tots els mitjans possibles que aquestes dues nacions poguessin arribar, en el més breu temps possible, a conviure en un mateix territori i amb una pau duradora. I al mateix temps, tancar totes les indústries de fabricació d'armament palestines i israelianes, així com que es tanquessin les fronteres de Palestina i Israel, a tota importació d'armes de nacions amigues.

Com en totes les guerres, en aquesta també hi està morint molta gent innocent. En l'atac d'Israel d'aquests dies, ja es comptabilitzen més de 280 persones que hi han perdut la vida. I un tant per cent molt elevat d'aquestes persones han estat civils que res a veure hi tenien amb el conflicte.

Hauran de passar seixanta anys més per posar fi a aquesta barbàrie? 

1 comentari:

Jaume C. i B. ha dit...

Tot i dessitjar la fi del conflicte i condemnar els atacs israelians contra els palestins i els palestins contra els isrealians no hi estic d'acord amb desarmar als israelians perquè això seria condemnar-los a una mort segura. A més, potser es podria impedir el subministrament d'armes a Israel però no pas als palestins que reben armes de diversos països àrabs no perquè estimin molt als palestins sinó perquè aixi els poden usar. En realitat els palestins sempre han estat l'ase dels cops de la zona. Cap dels seus germans àrabs els vol veure ni en pintura. La matança de palestins més gran no la van fer els israelians sinó Jordània per acabar amb una revolta palestina en el seu territori que va estar a punt d'acabar amb el propi govern jordà. Egipte tampoc s'hi van estar per bromes. Però l'exemple més important és el període de l'imperi otomà on totes aquestes minories no eren gaire ben tractades. El conflicte entre els israelians i els palestins s'acabarà quan els palestins deixin de fer la feina bruta d'altres països àrabs de la zona.

Dades personals

La meva foto
Sóc un jubilat de 67 anys amb ganes de viure i veure coses. Sóc xerraire de mena. M'encanten tota mena de tertúlies, ja sigui a la ràdio, a la televisió o en un típic i tranquil carreró de qualsevol petit i tranquil poble.