SI ESTÀS FOTUT... NO ESCRIGUIS.

Ara fa dies que no em ve la inspiració per escriure. A part de que tampoc estic massa de bon humor. I l'haver d'escriure una sèrie de textos, per una persona com jo que no en sap gens, si no se'n tenen massa ganes i tampoc no apareix la inspiració, ja podem plegar abans de ficar-nos a emplenar planes de paper sense to ni so.

També hi compta bastant el fet de que duc al damunt un constipat de cavall!

Fa més d'una setmana que van inocular-me la vacuna contra el grip, i el que ha passat és que m'ha fet agafar un constipat tan fort i tan fill de puta que encara no me l'he pogut treure del damunt.

I com que per sort o per desgràcia sóc d'una mena de caràcter que m'emprenya molt el fet d'estar fotut, sigui patint la malaltia que sigui encara que sigui una merda de constipat, ho passo molt malament i és per això que es pot dir que no tinc ganes de res o de ben poca cosa.

Crec que estaria molt bé al llit, a casa. Però estan sol això és un enrenou perquè be m'haig d'aixecar per anar-me'n a buscar el que necessito i anar-me'n a dinar cada dia a un lloc no massa car. Anar a comprar queviures per cuinar-me'ls a casa per a mi sol, no em fa cap gràcia. Ho veig com una cosa de molt enrenou. I això que sé cuinar varies coses i em queden molt bones, però...

En fi, què hi farem! Hauré de tenir paciència ­ cosa bastant difícil de dur a terme en mi­ , i esperar, al menys, que marxi aquest emprenyador constipat i torni a tenir esma i bon humor per a seguir gargotejant fulls.

Fins aviat amigues i amics que teniu la paciència d'anar llegint els meus escrits.