EL NEGOCI DE LES FUNERÀRIES I LES FLORISTERIES

Fa dies i dies que es parla de crisi. Però hi ha un parell de sectors que no en tenen mai de crisi; ni la tindran mai!

Es tracte en primer lloc de les funeràries. No els manca mai la feina i no s’han de preocupar per la matèria primera que són els cadàvers. Això sol ja hauria de servir perquè els preus dels enterraments no fossin tant cars: –Escolti senyor que el mort el poso jo, eh!

 

Per què resulta tant car un enterrament? I hi ha molta gent, que encara els hi agrada encarir-lo més! Per què comprar un taüt o caixa ha de ser a vegades dels més cars si tots acaben podrint-se dins el nínxol o tomba? Més negoci per les funeràries!!!

A més, sense ser del tot cert, el negoci de les funeràries frega el monopoli. Pràcticament no hi ha competència i se’n valen de l’ocasió per fer-ne pagar per un enterrament el que els hi sembli, els hi agradi o no als deutors del difunt o la difunta. El cadàver s’ha d’enterrar, en demanin el preu que en demanin, oi?

 

El segon sector que tampoc coneix la crisi, va lligat permanentment amb el negoci de les funeràries; és el sector de les floristeries. No m’estranyaria gens que qui té el negoci d’una funerària fos amo a la vegada d’una floristeria! Negoci rodó!

 

Pràcticament, no es fa cap enterrament que no vagi acompanyat per unes flors. Moltes o poques; cares o... barates?; rams o corones petits o grans, però sempre hi sol haver-hi flors en un sepeli. No, no crec que hi hagi flors barates! Bé, si que n’hi deuen haver, però ja s’encarreguen les i els floristes de que pugin de preu! És allò d’aquell famós concurs radiofònic dels anys 50/60: «Lo toma o lo deja»!

 

I els dies compresos entre el 29 d’octubre i el 2 o 3 de novembre, és quan les floristeries fan el seu agost, tot i que durant l’any també el fan però no tant com en aquestes dates al voltant de Tots Sants i Dia dels Difunts.

 

I sempre m’he preguntat per què en un enterrament hi ha d’haver flors, i per què s’han de dur flors al cementiri un cop a l’any, si el difunt o difunta, des de dins el bagul o nínxol no les podrà pas ensumar.

A que treu cap aquesta costum floral? A fer-se veure qui porta les flors més boniques i més cares i d’aquesta o aquella floristeria de renom?

Sense flors seria una de les maneres d’estalviar diners en un enterrament.

I si totes les caixes o taüts fossin de blanca fusta de pi sense polir ni pintar tal qual es feia anys enrere, potser també faria abaratir els enterraments. A l’hora de la mort, totes i tots hauríem de ser iguals. No perquè els parents del difunt o difunta siguin gent amb possibles ho han de demostrar comprant una caixa o un taüt més car i més bufó.

 

A més, el difunt o difunta no tenen cap pressa per anar-se’n al cementiri, per això seria bo estalviar-se el cotxe de motor de gasoil o gasolina per portar els difunts o difuntes a la seva última morada. Es podria anar al cementiri com abans; amb carro i tot xino xano. Un animal i un cotxe de cavalls consumin farratge, no gasten tant com un cotxe de combustible fòssil com és el petroli que, tot i que últimament s’ha abaratit un xic, segueix sent molt car.

 

Per contribuir a ajudar la meva família amb poques despeses pel meu enterrament, ja els he deixat dit que res de cotxes luxosos, ni de flors, ni taüts cars quan hagi estirat la pota; Una estoneta a dins d’un forn fent la xup xup, i les cendres escampades el més a prop possible d’un punt determinat per on passa el Cremallera de Montserrat que és on hi han les cendres de la meva senyora. A veure si així els hi surt un xic més baratet!