+%5B%5D.jpg)
El 31 d’octubre és la vigília de Tots Sants.
A moltes llars, però, ja no es celebra com s’havia fet fa uns deu o quinze anys enrere.
Una nova moda importada dels EE.UU. de Nordamerica, ha fet que la celebració de la típica castanyada, amb una bona menjada de moniatos, calentones castanyes i profusió de saborosos panellets, regat tot plegat amb un bon vi de missa o moscatell dolç de la boteta de roure del racó que cada casa solia tenir, i amb reunions familiars molt alegres, disteses, i records d’anys passats recordant els qui ja no hi eren, hagi passat a una disbauxa en discoteques, amb gent disfressada amb mil i una disfresses, moltes amb molt mal gust, i a que la gent que hi participa s’ho prenguin més com a un carnestoltes amb molta gatzara, que no pas amb un acte social i familiar.
Sí, tot canvia. Els temps canvien. Però hi ha tradicions a Catalunya que no s’haurien de deixar perdre, com aquesta festa de la castanyada que només quatre tradicionalistes segueixen.
A la majoria d’escoles passa tres quarts del mateix. A les alumnes i als alumnes els hi ensenyen que un tipus de carabassa determinat, no és per a fer-ne confitura de cabell d’àngel. No. Els hi ensenyen la manera de tallar-la d’una manera determinada, perquè faci l’efecte d’una monstruosa cara. I a més a dins i posen una espelma perquè doni la sensació de més terror!
Francament, cadascú és lliure de celebrar el què vulgui i com vulgui. Però les tradicions importades d’Amèrica o d’altres països, no haurien de tenir cabuda a casa nostra. A Catalunya, tot en català i gaudir de festes i tradicions catalanes. Els de fora que celebrin el que vulguin i com vulguin però nosaltres no ens hi hauríem d’involucrar. Al revés; els que són de fora són els qui haurien d’integrar-se a les nostres tradicions i costums.
No ens adonarem, que d’aquí a quatre dies encetarem les festes de Nadal. I au! Tornem-hi amb les tradicions importades! Per tot Catalunya es començaran a veure, molt abans de Nadal per allò del consum, les aberrants figures de tota mida del que en diuen Pare Nöel.
I la tradició del Reis d’Orient? I fer cagar el Tió? I muntar amb aquella il·lusió un preciós pessebre amb caganer inclòs? I les nadales catalanes? I el fabulós dinar de Nadal amb l’escudella i carn d’olla i el rostit de pollastre i Sant Esteve amb canalons? I les neules i els torrons?
Tot això s’ha d’anar perdent en detriment de tradicions foranes?
Malament anirà Catalunya, si ens capgiren les nostres festes i tradicions!
.JPG)
3 comentaris:
Vicenç
M'has fet venir gana..... evidentment de panellets castanyes i moniatos.
Estic al teu costat, els d'aquí ja tenim les nostres tradicions, i el que ens cal fer es respectar-les i traspassar-les als nostres. Als altres llocs, evidentment que facin segons les seves costums o tradicions.
EL MIMETISME ESTA MOLT ARRELAT A LA MOSTRA SOCIETAT,PER DESGRACIA.
Salut..!!!!
Cert, Josep, ho copiem tot i oblidem allò que és part de la nostra cultura.
No fa gaires anys davant de la porta de casa es posava una castanyera. Es notava per la olor de les castanyes amb el que tota la zona quedava impregnada.
De totes maneres crec que no totes les tradicions s'han perdut. Ho podem veure al Nadal quan veiem el gran èxit dels caganers i els Tiòs, els galets de Nadal, els canelons de Sant Esteve. Començo a tenir ganer de menjar galets.
Doncs amic Jaume, si tastessis l'escudella de Nadal amb galets que ser fer jo; la carn d'olla amb suc i el pollastre rostit amb prunes i pinyons, estaries llepant-te els dits fins el Nadal de l'any vinent!
El que passa és que ara, el estar sol, ja no em ve de gust cuinar. Però els dinars de Nadal a casa meva quan hi hérem tots quatre i la inestimable companyia dels meus pares, eren antològics!
Publica un comentari a l'entrada