VICENÇ MARQUÈS I SANMIQUEL

Bloc d'en Vicenç Marquès i Sanmiquel, per a escriure-hi quatre coses mal dites o ben dites i que poden agradar a tothom, o no.

dimecres, 16 de juliol del 2008

PA DE LLENYA?


En moltes sofisticades botigues (boutiques del pa, en diuen ara) en les quals s’hi despatxa pa, però on aquest no hi ha estat elaborat si no que hi ha estat dut d’un forn que ves a saber on és, es vanaglorien de posar un cartell molt llampant en el qual s’hi pot llegir: ─«tenim pa de llenya»─ Pa de què? Des de quan de la llenya se’n fa pa?
Sempre havia entès que amb uns grans costals de llenya de pi, s’escalfaven els forns per poder-hi coure el pa i qualsevol derivat de la farina, o coure-hi qualsevol cosa, que necessités un bon forn per coures. Però a fe de Déu que no havia sentit mai a dir que de la llenya se’n fes pa!
Per què aquesta mania de voler estalviar paraules? Per què aquesta desídia de no voler escriure les coses bé i no dir les coses pel seu nom sencer? Per què aquestes ganes de fer ballar el paraigua a la gent?

Tant costa dir; «en aquest establiment venem pa, cuit en un forn de llenya»? Però compte! Si us plau, no enganyin als futurs compradors. Perquè si el cartell diu que el pa que es ven a tal o qual lloc ha estat cuit en un forn de llenya, la afirmació ha de ser veritat. No diguin que és un forn de llenya quan el pa que allà es ven ha estat cuit en un forn elèctric que no és pas el mateix, ni el pa té el mateix gust, com aquests que ara hi ha com aquell qui diu per totes les gasolineres. És sanitàriament correcte vendre pa en una gasolinera, o en llocs que no són veritablement establiments adequats per tal venda? És sanitàriament correcte que encara es vengui el pa tocant-lo amb les mateixes mans que s’estan tocant els diners i ves a saber què més, sense cap protecció?
Senyors forners o flequers, com millor els escaigui el nom de l’ofici, facin-me la mercè d’escriure les labors derivades de la farina, com el pa i la coca per exemple, tal qual s’han d’escriure i sense equívocs. Que tothom entengui què i com s’hi ha cuit, el que es ven en el seu establiment. I atinguin-se també a totes les mesures de sanitat i higiene, ja que el pa no es pot rentar com si fos una peça de fruita!

6 comentaris:

Josep ha dit...

Vicenç
Es evident que el "pa de llenya" no existeix....en tot cas seria "pa cuit amb llenya".
A lo millor aquesta definició es una manera de fer creure al comprador que compra un producte que en realitat no es..... (paga per un pa cuinat amb llenya i li donen "pa de llenya" que ves a saber que es i com ha estat elaborat.....)
Salut...!!!!

TOT TECA ha dit...

Hola soc fornera, tinc un forn que l'escalfo amb llenya i quan algú em ve a comprar i demana "pa de llenya" els hi dic que no que jo el pa el faig amb farina i no amb serradures

TOT TECA ha dit...

Hola soc fornera, tinc un forn que l'escalfo amb llenya i quan algú em ve a comprar i demana "pa de llenya" els hi dic que no que jo el pa el faig amb farina i no amb serradures

Vicenç Marquès i Sanmiquel ha dit...

Qui ets, la Núria o la seva germana que ara no recordo el seu nom? A totes dues us conec de des de que teníeu el forn al carrer Sant Cugat. I tu, la que ha escrit aquesta opinió, vosaltres dues, també em coneixeu a mi, i molt!
Quan éreu al carrer Sant Cugat, jo era client assidu, encara en vida de la vostra estimada i recordada mare que, ja em perdonareu, tampoc recordo com es deia.
Amb tu, la que no recordo el nom, ens varem veure fa dos o tres dies pel carrer i em va saber molt greu no poder-te dir adéu cridant-te pel teu nom; ja em perdonaràs.
Encara feu els llonguets tan bons?
Algun dia hauré de passar pel vostre forn a comprar-ne uns quants! Us n'havia comprat molts per fer-me els esmorzars quan treballava al Banc de Sabadell. Sabeu o imagineu qui sóc?
Amb el teu escrit, qui l'hagi escrit, he d'entendre que esteu a favor del què dic en el meu article? Si és així moltes mercès per la vostra opinió. I si no és així, igualment moltes mercès per dedicar-me el teu/vostre temps.
Una abraçada per a totes dues, noies!!!

mossèn ha dit...

Doncs sí, te tota la raò. Jo també soc forner i estic tip de la gent que vol confondre als clients dient, pa de llenya o qualsevol "eufemisme" Les coses clares, nosaltres no coem el pa amb llenya, però com que soc de l'ofici i una mica hi entenc, m'irrita molt veure que cada dia hi ha més gent, sense escrúpuls, decidit a mentir per vendre més. Per cert, no només passa amb el pa. No parlem del pernil d'agrà, iberic i tants altres productes.
Fins ara, només eren les grans empreses les que no tenien escrúpuls, "bancs, telefóniques, etc, etc." Cada dia hi ha més gent sense escrúpuls i després ens queixem dels polítics, Millets, Zaplanes....... Tots hauriem de fer autocrítica.
Salut a tots.
Àngel P.C.

mossèn ha dit...

Doncs sí, te tota la raò. Jo també soc forner i estic tip de la gent que vol confondre als clients dient, pa de llenya o qualsevol "eufemisme" Les coses clares, nosaltres no coem el pa amb llenya, però com que soc de l'ofici i una mica hi entenc, m'irrita molt veure que cada dia hi ha més gent, sense escrúpuls, decidit a mentir per vendre més. Per cert, no només passa amb el pa. No parlem del pernil d'agrà, iberic i tants altres productes.
Fins ara, només eren les grans empreses les que no tenien escrúpuls, "bancs, telefóniques, etc, etc." Cada dia hi ha més gent sense escrúpuls i després ens queixem dels polítics, Millets, Zaplanes....... Tots hauriem de fer autocrítica.
Salut a tots.
Àngel P.C.

Dades personals

La meva foto
Sóc un jubilat de 67 anys amb ganes de viure i veure coses. Sóc xerraire de mena. M'encanten tota mena de tertúlies, ja sigui a la ràdio, a la televisió o en un típic i tranquil carreró de qualsevol petit i tranquil poble.