FINS QUAN SE N’HA DE SEGUIR PARLANT?

A la banda terrorista que durant tant de temps ha assassinat i extorsionat tanta gent, tant a Catalunya com a Espanya, no se li hauria de fer cap menció en cap mitjà d’informació i o comunicació.
Precisament és el que aquests assassins busquen; que es parli d’ells. I si cada vegada que porten a terme una acció terrorista els mitjans de comunicació ho expliquen tot amb pèls i senyals, ells encara es creixen més. I això s’hauria d’evitar i acabar.
El Govern espanyol, hauria d’aprovar un decret llei pel qual quedés totalment prohibit que tots els mitjans d’informació i o comunicació donessin noticies referents a les accions assassines de la banda terrorista. La prohibició també s’hauria de fer efectiva i extensiva al mateix Govern, en el sentit de que no hauria de poder donar cap notícia de la detenció d’aquest o aquell terrorista per molts que en detingués, però amb una clàusula en el decret llei que digués que el Govern espanyol només estarà obligat a publicar de forma oficial i amb còpia a totes les agències de noticies, el veritable final de la banda terrorista. Llavors sí. Quan els tingués a tots empresonats i s’hagués pogut requisar tot tipus d’armament i explosius i aparells per a confeccionar llur propaganda, llavors sí que fóra el moment de donar la gran i única notícia sobre la eliminació total de la banda terrorista. I a partir d’aquí ni un sol mot més.
Això sí, el que no se n’hagués de parlar mai més dels terroristes per estar tots detinguts i empresonats, no vol dir que el Govern s’oblidés del tema. Més que mai hauria de seguir tenint els ulls ben oberts, i vetllar nit i dia perquè mai més una banda terrorista pogués fer de les seves a Catalunya o Espanya, matant i extorsionant a tort i a dret.
Si sempre s’ha dit que les Forces de Seguretat de Catalunya i Espanya són unes de les millors del món, doncs que ho segueixin sent i que estiguin sempre alerta amb tot, però bàsicament en assumptes de terrorisme.
Tant catalans com espanyols, només volem pau i viure tranquils i sense haver d’anar pel carrer amb l’ai al cos pensant en quin racó de la ciutat o poble han col·locat un artefacte explosiu, o veure caure una persona abatuda pels criminals trets dels terroristes.
Aquest és l’últim article que publico sobre el tema, per seguir l’exemple del que avui he escrit. Espero i desitjo, que si hi ha d’haver un proper article, aquest sigui per escriure de la celebració amb molta joia i alegria de la veritable fi de la banda terrorista i la definitiva pau als cors de tothom.