QUATRE DIES MALMENJATS EN UN VIATGE CULTURAL DE L'IMSERSO

Del 13 al 18 d'abril d’aquest any, he format part d'un grup de l’IMSERSO en un viatge cultural de 6 dies, que ha tingut lloc per terres navarreses, ja que es tractava d'un viatge cultural de l'esmentat Organisme per alguns indrets de la Comunitat Foral de Navarra.

En general ha estat un viatge magnífic en lo tocant a tot el que hem visitat; la comoditat de l'hotel; el bon fer del xofer del magnífic autocar; i l'amabilitat i simpatia de la nostra guia, així com de les i els guies oficials locals que ens han explicat tot molt bé i amb molt detall. Fins a aquí, amb ganes de repetir un altre viatge cultural amb l’IMSERSO.

No obstant això…

El dia de l'arribada a l'hotel on hi hem fet 5 pernoctacions, més el dia del retorn, vam poder dinar en el mateix establiment el qual, serveix els dinars i els sopars en règim de bufet lliure. Res a objectar, ja que els aliments (molts per a escollir i repetir quantes vegades es volgués), estaven molt ben elaborats i estaven deliciosos. No puc dir el mateix, dels dinars dels dies 14, 15, 16, i 17. Aquests dinars es van efectuar en restaurants més o menys situats a prop dels llocs que visitàvem i, concretament en un d'ells, vam estar-hi dues vegades: els dies 16 i 17. D'aquests dos dies vull fer esment especial. Encara que, dels dinars dels dies 14 i 15 també se’n podria parlar, i no precisament bé.

El nom del restaurant en el qual hi varem mal menjar es diu «LAS PERRILLAS», i està situat a peu de carretera en el nucli urbà del poble navarrès nomenat Aibar.

El primer dia, de primer plat, ens van servir mongetes seques blanques estofades aparentment amb xoriç o xistorra incorporada, elements càrnics dels quals no n’hi havia pas per a tots els comensals. Van posar un perol damunt la taula comunicant-nos que era per a cinc persones. Es podia repetir, encara que, en àmplia majoria, no va ésser del nostre grat. De segon plat, ens van servir pollastre que, segons la cambrera, estava fet al forn. Pot ser que sí, però sense cap acompanyament que ho fes apetitós per a clavar-li la dent. A seques! Ni tan sols les sempre socorregudes patates fregides congelades! Res! N’hi un mal fregit pebrot verd!

Damunt la taula no hi havia setrilleres. Si que hi havia; sal i escuradents! Algú va demanar un xic de pebre per a donar-li una mica de sabor a l'insípid pollastre. No sé si aquest pebre li van cobrar. Un servidor va demanar un setrill d’oli, i em van cobrar 1 € per quatre ridícules gotes que vaig escampar per sobre d'una minsa llesca de pa. De postres, un cucurutxo de gelat que la cambrera va repartir com si repartís el gra a les gallines, ja que els anava traient d'un sac de plàstic. Només li hagués faltat dir: «tites, tites, tites!!!» I es va notar, de llarg, que del brou que va sobrar de coure les mongetes blanques del dia 16, es van coure els cigrons del dia 17! El xoriç o la xistorra, seguien igual de minsos! I abans que m'ho demanés, en la segona visita que vam fer a aquest restaurant, ja li vaig lliurar 1€ a la cambrera perquè em portés un setrill d’oli!

El segon plat del segon dia constava de vedella a la jardinera. Però la vedella amb la qual van confeccionar l’esperpèntic plat deuria ser la rebesàvia de les magnífiques vedelles que vam veure pasturant pels verds i exuberants prats plens de fresca herba, ja que la que ens van servir estava més dura que la sola de les meves sabates!

Això és normal?

Vaig fer-me unes preguntes més: si vam menjar tan bé a l'hotel on estàvem allotjats, per què no vam poder menjar bé en els quatre dies esmentats? Té alguna cosa a veure l’IMSERSO en aquesta reducció de la qualitat alimentària aquests quatre dies? Té alguna cosa a veure la UTE (Unió Temporal d’Empreses), MUNDO SENIOR, adjudicatària del viatge, intentant possiblement fer negoci amb la nostra alimentació escatimant-nos pressupost? Són aquestes unes preguntes de les quals m'agradaria obtenir una resposta a cadascuna d'elles, però no sé exactament qui són les persones o organismes oficials responsables de facilitar-me-les.