D'AIGUA N'HI HA, PERÒ......

He escoltat per una emissora de ràdio d’abast català, a una persona que deia que pel dessota de casa seva, per terres tarragonines, hi passa un aqüífer el qual, a través d’un pou de la seva propietat, extreu una mitjana de 500.000 litres d’aigua, per hora! Sí, han llegit vostès bé: cinc cents mil litres d’aigua per hora! Molta aigua que actualment es perd sense que ningú se’n beneficiï.

Ha dit també que aquest pou està donant aigua des de fa quaranta anys, i que ho ha comentat amb alguns polítics de Tarragona per si els hi interessava disposar d’aquesta aigua per pal·liar un xic aquesta persistent sequera, que fa tants dies que dura per manca de pluges. Que ell i la seva família aquesta aigua la regalen. Que qui la vulgui, només s’ha de preocupar d’anar a buscar-la, que els hi donaran tota la que demanin.

Doncs bé. Cap estament polític de Tarragona, ni de Barcelona que és on es veu que pateixen més set i on manca més aquest preciós i escàs líquid, ni tan sols l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), s’ha posat en contacte amb aquesta persona per, al menys, parlar-ne a veure què s’hi podria fer de cara a aconseguir aquesta aigua i poder-la dur a Barcelona o allà on n’hi hagi més mancança.

Quins interessos polítics inconfessables hi deu haver perquè l’ACA no vulgui aquesta aigua regalada?

Probablement, deu ésser més «rendible» per algunes butxaques, el poder portar l’aigua d’altres indrets, i d’aquesta manera «sucar-hi» la part corresponent dels beneficis que se’n puguin treure.

El mateix es podria aplicar al tema del transvasament d’aigua del riu Roine francès: per què tantes reticències en el seu transvasament? El Govern francès no hi posa cap pega. Totes les pegues i entrebancs venen de part de l’actual Govern de la Generalitat. Per què hi posa pegues? Doncs s’hauria de suposar que és perquè la idea no l’han tingut els del tripartit. Ha estat una idea de la oposició convergent, i això a l’actual Govern no li fa cap gràcia ni vol donar el seu braç a tòrcer, dient sí a una idea excel·lent i barata. Massa barata potser també, perquè no hi puguin «sucar» els «quatre» de sempre.

Mentre tant, Barcelona i altres indrets de Catalunya comencen a tenir veritables problemes d’abastament d’aigua. I això pot conduir a una revolta, que esperem que no sigui tan cruenta com les guerres medievals que tenien a l’aigua com a motiu principal per moldre’s a garrotades entre uns i altres.