PUBLICITAT A L’HORA

Me n’estic adonant d’un temps ençà, i particularment en les hores en que en el món televisiu en diuen hora punta, que sembla com si talment totes les cadenes de televisió es posin d’acord a l’hora de tallar llurs emissions per donar pas a la publicitat.

Avui en dia que hi ha a l’abast de tothom tantes cadenes de televisió, poden vostès fer la prova; quan la cadena que estiguin veient en un moment determinat talli el programa que està emetent per donar pas a la publicitat, canviïn vostès de canal de seguida i, vagin al canal al que canal vagin, se n’adonaran del que estic dient. És infalible! Sembla com si cada cadena de televisió disposés d’una sala especial on hi pogués veure la resta de cadenes que emeten a Catalunya i a Espanya, i alguna persona estigués amb el dit a punt per prémer el botó que dóna pas a la publicitat de llur cadena. D’altra manera no li trobo explicació a aquest fenomen!

Fixin-s’hi vostès, a més, en el fet que, temps enrere, quan les cadenes de televisió (les poques que hi havia), passaven a la publicitat, sempre ho feien d’una manera que els tele espectadors ens adonàvem que el tall es produïa; desapareixia la imatge poc a poc, enfosquint-se la pantalla del televisor fins a quedar totalment negra. Passaven unes dècimes de segon, i apareixia la publicitat. Si algú s’estava gravant una pel·lícula o un programa, li donava temps a posar el vídeo o el DVD gravador en «pausa». Quan s’acabava la tanda d’anuncis publicitaris, es tornava a enfosquir paulatinament la pantalla, senyal inequívoca de que es podia emprendre de nou la gravació que s’havia aturat amb la «pausa».

Ara això ja no passa. Si s’està veient i gravant una pel·lícula o un programa, i al mateix temps s’està gravant, tallen de cop i malbaraten la gravació. Que potser està fet expressament? Te totes les traces de que, evidentment, sembla que ho facin expressament. No en tenen prou d’anar incloent-hi publicitat en les parts baixes o altes, o els extrems de la pantalla, que a sobre tallen a la brava! No deuen voler que la gent es gravi bé programes o pel·lícules! El que vulgui tenir una pel·lícula o un programa, que el compri a la cadena que ho ha emès! El negoci és el negoci! Suposo que aquest és el raonament que deuen fer, i que els hi que els hi desperta aquests instints tant maquiavèl·lics!

Aquests dies de campanya electoral, en que uns estan pendents del televisor i els altres també, el maquiavel·lisme del tall publicitari sobtat, està a l’orde del dia.

Possiblement el dia després de les eleccions, les aigües tornin al seu curs habitual. Però això ja formarà part d’una altra història.