DE LES PROCESSONS DEMANANT PLUJA

Em sembla que ja sé el motiu pel qual no plou. No plou, degut a un càstig de Déu! Anys enrere, quan les pluges no feien acta de presència en el moment en que ho havien de fer, no hi havia cap poble petit o gran, o ciutat petita o gran, que no sortís al carrer en processó. Tot el poble, amb les forces vives que en deien llavors: el senyor alcalde, el senyor rector, el senyor jutge, el senyor metge i el comandant de la Guàrdia Civil amb les seves millors gales i vestidures, i la corresponen banda de música debades sense massa afinació, sortien al carrer en processó, portant en andes la figura del sant o santa, patró o patrona del poble, o la imatge del qui els semblava que podia solucionar el problema de la manca de pluges. Déu estava molt content en veure la gent al carrer, que treia dels temples els seus sants, i a la curta o a la llarga, donava ordres als núvols perquè deixessin anar l’aigua allà on la gent ho demanava amb fervoroses oracions i amb tanta devoció.

Avui en dia, són comptats, ─a la baixa─, els pobles que treuen alguna imatge en processó per demanar la pluja. Més ben dit: ja no es fa cap processó, tret de les turístiques de la Setmana Santa, perquè atrauen turistes que omplen els calaixos de les botigues, hotels, restaurants i bars. Passa el mateix amb les esplendoroses processons que es feien (encara se’n fa alguna, però sempre pensant amb el turisme, mai en la devoció) els dijous del Corpus Christi. Ara ni tan sols és festa el dijous de Corpus; han passat la festa al diumenge següent! A Berga sí que és festa el dijous de Corpus, però perquè celebren «La Patum» i atrau forasters, que si no...

Les processons del Corpus, al ésser al juny, servien també per demanar a Déu bones pluges si feia dies que no plovia. Diran vostès que els temps han canviat. Sí, hi estic totalment d’acord. Però les tradicions són les tradicions, i s’han de mantenir i tenir molt en compte, perquè gairebé sempre han funcionat. No n’hi ha prou en mantenir les tradicions, en aquest cas processons, que només es mantenen per afany de lucre. És qüestió de treure la pols a les imatges patronímiques i remeieres, i a les andes, i tornar a sortir al carrer en processó i rogació, demanat fervorosament a Déu l’aigua que tant necessitem.