MANCA DE SACERDOTS I SACERDOTESSES: PER QUÈ?

Si no estic equivocat, els seminaris en els quals estudien els qui volen exercir de pastors evangèlics no estan plens, però tampoc estan tan buits com els seminaris on estudien els qui la seva vocació els durà a ser capellans.

Un dels motius d'aquesta diferència, podem trobar-lo en el fet que els pastors evangèlics (coneguts popularment com a protestants), poden casar-se i formar una família, i dedicar-se a altres assumptes que no tinguin res a veure amb la seva tasca evangelitzadora. Treballen a la vida «civil» i cobren un sou, que és el que els permet viure dignament. Perquè encara que els feligresos d'una església evangèlica li abonen al seu pastor un sou, són mes aviat uns diners simbòlics. Normalment, ─i perdoneu si m’equivoco─, els pastors evangèlics presideixen dos cultes a la setmana: dijous i diumenge i, esporàdicament, algun dissabte. El capellà ha d'estar al peu del canó cada dia i, de vegades en un dia, es veu obligat a celebrar més d'una Missa. I no oblidem quan està de guàrdia per a l'assumpte dels enterraments.

Aquest és un dels motius pels quals no hi ha vocacions per ésser capellà, o n’hi ha molt poques: treballar molt i cobrar poc, i sense «esbarjo» sexual legal. Del il·legal no vull parlar-ne que potser seria entrar en un terreny relliscós i podria prendre mal, tot i que en podria escriure bastants pàgines sobre el tema. Ja ho deia el recordat i gran actor Joan Capri en un dels seus famosos monòlegs: «si ésser capellà fos un negoci, tots els catalans portaríem sotana!»

Si el Vaticà no vol canviar les lleis, i segueix mantenint el celibat per els capellans, cada vegada serà més difícil trobar-ne un, encara que sigui per assistir-nos en una bona mort!

Un altre tema candent és el fet que el Vaticà, de moment, res hi vol saber en ordenar dones sacerdotesses.

Si el Vaticà obrís les portes dels seminaris a totes les dones que en l’actualitat senten la vocació sacerdotal, incloent-hi el dret a poder-se casar que prèviament hauria d’atorgar també als futurs homes capellans, els temples catòlics tornarien a fer goig.

Al haver-hi noves i joves vocacions, tan masculines com femenines, aquestes aportarien saba nova i noves idees i il·lusions, perquè tant les persones grans com els joves es tornessin a interessar per les coses de l’Església Catòlica. Actualment fa pena entrar en segons quins temples, perquè gairebé no hi entra ni Déu! Només en alguns determinats oficis dominicals i en assenyalades dates, hi ha algun temple que faci goig d’entrar-hi i compartir els actes litúrgics amb la nombrosa feligresia que s’asseu als bancs, o que per manca d’aquests, s’hi està dreta tota l’estona que dura l’acte religiós.

A veure si canvia el vent per terres vaticanes, i es pot tornar a gaudir plenament d’un bon oratge religiós a tots els temples de la cristiandat catòlica.