VICENÇ MARQUÈS I SANMIQUEL

Bloc d'en Vicenç Marquès i Sanmiquel, per a escriure-hi quatre coses mal dites o ben dites i que poden agradar a tothom, o no.

dimecres, 27 de febrer del 2008

MANQUEN MOLTS COLLONS PER FER EL QUE VOLEN FER!!

Corren rumors d'un possible pacte entre els dos partits majoritaris, o sigui entre el PSOE i el PP, per a intentar per tots els mitjans que Catalunya no aixequi el cap. Se la volen carregar costi el que costi. Carregar-se-la en el sentit de no deixar-li fer el que Catalunya vol i necessita, com per exemple que s’erigeixi en estat independent.
Però aquesta vegada els enemics de Catalunya no ho assoliran.
A Catalunya es tornarà a lluitar, es tornarà a sofrir, però aquesta vegada es vencerà.
El fet de que Espanya tingui pensat d'enviar els carros de combat i la soldadesca a envair altra vegada Catalunya, aquesta vegada no li hauria de sortir bé. Les veritables democràcies europees no ho haurien de permetre. Actualment Catalunya té un pes específic mundialment reconegut, i és molt difícil que Espanya, vigilada per la resta del Món, s'atreveixi a tocar-li un sol pèl a la nostra Nació.

Tot i així, posem-nos alerta pel que pugui passar. Estiguem a l’aguait de qualsevol moviment que es vulgui i es pugui girar en contra nostre.

Fem-nos cada dia més la idea de que som una Nació, i cada dia més poderosa. Que no necessitem estar enganxats a Espanya per res, perquè d’Espanya res ens manca. Espanya sí que ens necessita a nosaltres! És per això que li costa tant de deixar-nos lliures! Hi ha molts espanyols que viuen molt bé, al redós del que xuclen de Catalunya. I això, aquest espoli, s’ha d’acabar.

Vigilem catalans, vigilem, que podem tenir un ensurt en el moment en que menys ens ho esperem!

El producte del nostre esforç s’ha de repartir per Catalunya. Primer per Catalunya! El concepte de solidaritat que sempre hem tingut amb altres pobles d’Espanya i del Món, el podem seguir tenint, però després de que no quedi un sol català degudament ben atès en tots els conceptes.

Recordem-ho, això: Primer Catalunya, després... ja es veurà què s’hi pot fer amb qui necessiti del nostre ajut que, segurament, no se li negarà.

Pot ésser que corrin molts mals aires a partir del dia 9 de març, guanyi qui guanyi les eleccions generals. Perquè si els del PSOE i els del PP s’alien, repeteixo que poden intentar fer-la molt grossa contra Catalunya. I ens anem de sortir sigui com sigui, però mai amb violència si els altres no l’empren.

(Copiat afegint-hi nou text, del blog del meu amig Gustau Presseguer i Oliva, amb el permís exprés d'ell)

1 comentari:

Josep ha dit...

Gustau

Ens agradi o no... si PP i PSOE sumen els seus escons... políticament no tenim res a fer...(serem esclaus del que vulguin fer de nosaltres)
Solament ens quedaria en tot cas... un ressorgit "terra lliure"

Salut...!!!!

Dades personals

La meva foto
Sóc un jubilat de 67 anys amb ganes de viure i veure coses. Sóc xerraire de mena. M'encanten tota mena de tertúlies, ja sigui a la ràdio, a la televisió o en un típic i tranquil carreró de qualsevol petit i tranquil poble.