L’ESCOLANIA DE MONTSERRAT TAL COM CAL

No voldria ésser titllat de retrògrad ni masclista. Però considero que ha estat un encert que a Montserrat hagin fet fora qual núvol de fum el fantasma que voleiava per allà dins, escampant la malèvola idea de que a l’Escolania del Monestir hi havien de prendre part veus femenines. No hi tinc res en contra de les nenes i noies que podrien engrossir el nombre de veus de l’Escolania montserratina. N’hi ha molts de cors i corals mixtes, i gairebé tots funcionen a la perfecció. Però a Montserrat sempre ha estat un cor de veus blanques masculines, i crec que molts de vostès estaran d’acord amb que així ha de seguir.

Hi ha tradicions que considero que no haurien de sofrir alguns dels canvis que la nova i moderna societat els hi voldria imposar.

Hi ha hagut molta sort en el fet que a l’Escolania de Montserrat hi han entrat nous alumnes. La manca de vocacions joves per entrar a formar part d’aquest centenari cor, (és el que es deia) és el que va disparar el remorer de deixar-hi entrar veus femenines.

La normal continuació del centenari cor està garantida i salvada. Podrem seguir gaudint de l’Escolania de Montserrat tal com mana la tradició.

Els Petits Cantors de Viena, tant o més centenaris que l’Escolania de Montserrat i que es recordi, mai s’han plantejat incloure veus femenines en el seu cor, més que res per no trencar la tradició. Si aquí fóra un daltabaix, allà s’esquerdarien les més altes esferes del Poder. Ni parlar-ne!

Sortosament, tot s’ha quedat com estava, i espero, esperem, que continuï així per centenars d’anys més, encara que molts de nosaltres ja no ho podrem veure ni gaudir-ho escoltant-los.