EL TGV JA ARRIBAT A BARCELONA!!!

El TGV ja ha arribat a Barcelona! Quina gràcia, oi? Doncs a mi no me’n fa gens de gràcia!
Setze anys esperant aquest tren, i no se’ls hi acut res més que enviar-lo via avall de Madrid a Barcelona sense fer cap tipus de celebració ni inauguració.
El President del Govern Central va posar l’excusa que en període d’eleccions no es fan inauguracions. I un be negre amb potes rosses! I excuses de malat que es pixa al llit i diu que sua! Si hagués volgut ho hagués pogut fer!
Però si va ser el primer que va decidir, punyeta! Que el TGV arribés a Barcelona dintre d’aquest període en que s’han dissolt les Corts Espanyoles, per no haver de venir a inaugurar-lo! Senyor President! Se li ha vist el llautó!
Inaugurar el tren abans de dissoldre les Corts, hagués significat haver d’acompanyar a la Ministra de Foment, senyora Magdalena Álvarez. I com que es veien a venir el xàfec, van pensar que la millor manera d’evitar l’esbroncada ( que segur que hagués estat antològica!),era fer arribar el tren de gran velocitat en aquestes dates prèvies a les eleccions generals, en que el Govern hi és però no mana res.
No seria d’estranyar, que si el senyor Rodríguez Zapatero guanyés les eleccions del proper 9 de març, li entrés la fal•lera de venir corrents a Barcelona (amb TGV, és clar), per tal de inaugurar-lo amb tota pompa i circumstància!
Però encara que no s’hagi fet una inauguració oficial, sí que s’hagués pogut fer una inauguració de caire festiu. Del poble i per al poble.
A l’andana de la qual va sortir-ne el primer tren cap a Madrid, s’hi haguessin pogut reunir la Principal de la Bisbal, com a cobla representant de Catalunya, i la millor Banda de Música del Principat, per tal que la primera interpretés «La Santa Espina», i la segona el «xotis» més emblemàtic madrileny, moments abans de que el tren inicies el seu primer recorregut comercial, i acomiadant-lo seguidament.
I en arribant a Madrid, éssers rebuts també amb un bon xotis tocat per la Banda Municipal de Madrid, i amb «El Cant de la Senyera» interpretat per l’Orfeó Català o la Cobla Montgrins. Ep! sense desmerèixer les altres bones cobles i cors que hi ha arreu del principat de Catalunya!
El mateix s’hauria d’haver fet, amb el primer tren que va sortir de Madrid direcció Barcelona.
No em diran que la idea no és bona! Els de Madrid són com són, i els catalans som com som. Però aparcar per unes hores les rancúnies que ens tenim els dos pobles, el madrileny i el català, hagués estat un fet històric i celebrat per a molta gent. Cap i a la fi som els ciutadans planers qui hem d’arribar a entendre’ns els uns amb els altres. Els politics ja es veu que no ens donaran res de bo. I si quelcom ens han de donar, sempre seran més penes que alegries.