Prou, prou i prou!!!

En casos com aquest, jo sempre recordo l’1 de març del 1951, dia en que va començar el que se'n va dir "vaga de tramvies" a Barcelona, que no va ser una vaga de tramvies en el sentit que els tramviaires s'haguessin declarat en vaga, sinó en el sentit que van ser els collonuts barcelonins i les collonudes barcelonines, els/les qui es van declarar en vaga (quan aquesta estava rigorosament prohibida pel Règim franquista) de pujar als tramvies. Motiu? l'augment desorbitat del preu del bitllet, amb l'agreujant que a Madrid, els preus dels bitllets dels tramvies no varen apujar-se o varen apujar-se molt poc, en comparació amb l'abús comès a Barcelona.
Crec que la cosa va durar dues setmanes; van haver-hi morts, molts ferits i molts detinguts; però el Governador Civil Eduardo Baeza y Alegría i l'Alcalde Josep Maria Albert i Despujol, varen ser cessats fulminantment i els preus dels bitllets no es van tocar.
Si tots a una emulem als nostres coratjosos avantpassats barcelonins a l'hora de deixar de pagar els impostos a l'Estat espanyol i els paguem al nostre país, Catalunya, l'Estat contra nosaltres, res podrà.
Perquè aquí del què es tracta, és de no negar-se a pagar els impostos, sinó a fer-los efectius a l'Agència Tributaria Catalana perquè siguin ven administrats i poder llevar-nos aquest dogal econòmic que no deixa desenvolupar-nos com una normal nació amb Estat propi.

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

ONZE PER DOTZE, TRETZE PER DOTZE?

Ves quin cas he viscut en els dies 31 de desembre de 2010 i 31 de desembre de 2011.
És un cas ben ximplet i costa de creure. Però la cosa va anar així.
Mancaven deu minuts per les 12 de la nit del 31 de desembre de l’any 2010, quan vaig començar a preparar-m’ho tot per celebrar el Cap d’Any.
Entre les coses a preparar, per abocar en un petit plat de cafè, s’hi trobava un potet de llauna on es suposava que a dins hi havien d’haver-hi els dotze grams de raïm ja pelats i nets de brisa.
Doncs gran i esglaiadora va ser la meva sorpresa, quan en obrir el potet i abocar els grans de raïm al platet, només van sortir-ne 11 grans!!!! El rellotge anava corrent acostant-se a les dotze de la nit i jo anar comptant grans de raïm! Els vaig comptar no sé quantes vegades i cada vegada me’n sortien 11!! La mare del Tano!
Res, van tocar les dotze a la TV3 i ho vaig solucionar menjant-me els 11 grans de raïm a cada campanada.... I una oliva farcida d’anxova!
I pel que fa al 31 de desembre del 2011, ara ve el bo de tot plegat i que n’hi ha per fotre el barret al foc.
Vaig fer la mateixa operació que l’any passat: a deu minuts per les dotze, vaig començar a posar-m’ho tot a punt: ampolleta de cava; safata de rebosteria i el potet (d’una altra marca del de l’any 2010) amb el raïm. I oh sorpresa! Quan obro el potet de raïm i aboco els grans al platet de cafè; a que no sabeu quants grans en van sortir? Doncs en van sortir 13!!!! Quins pebrots!(grans de raïm en aquest cas). El gra que em va mancar l’any passat el recupero aquest any! Inaudit!!!! Santa casualitat!!
Al so de les dotze campanades, també de TV3 i que aquest any que hem deixat han estat retransmeses des de Guissona, em vaig anar menjant els dotze grans de raïm. Que què vaig fer amb el que feia tretze? Doncs molt senzill; quan van acabar les 12 campanades i vaig fer el brindis de rigor desitjant-me un bon 2012 bevent un parell de glops de cava perquè els 12 grans de raïm tiressin avall, em vaig menjar el que feia 13! No el podia pas llençar, oi?
De debò que no us estic dient cap mentida. Tal qual va succeir tot plegat, així us ho he contat.
Us haig d’aclarir, que el primer pensament que vaig tenir al veure que només hi havia 11 grans de raïm dins el pot, va ser guardar-los i anar el dia 2 de gener a reclamar al súper on ho havia comprat. Però vaig pensar tot seguit que potser no m’hi voldrien estar.
Ah! I també us haig de dir, que quan vaig anar al súper a comprar el raïm enllaunat, en comptes d’una llauna en vaig comprar dues pel que pogués passar. No em volia trobar amb el mateix que em vaig trobar l’Any 2010!
A pesar de les trifulgues, bo i feliç any 2012!!!

Nou titella

A l'Estat espanyol, des del dia 21 de desembre del 2011, tenen una nova titella els fils de la qual seran moguts per les mans d'una ambiciosa dona.

TRANSPORTS PÚBLICS MÉS CARS

Els que prenen les decisions en el tema dels augments de preu en aquest cas del transport públic, sembla que en comptes de pensar amb el cap pensin amb els peus. No se n'han adonat, que ara, amb l'augment de l'import del bitllet senzill de "metro" i autobús, les persones que intentaran col•lar-se també augmentarà d'una manera significativa.
I un cop comprovat el gran nombre de persones que es saltaran les tanques per accedir a les andanes del "metro" per exemple, també hauran d'augmentar les mesures de seguretat i dissuasòries per tal de controlar els qui vulguin viatjar sense pagar. La qual cosa comportarà, que l'augment que s'haurà aplicat al bitllet senzill, haurà de servir per pagar aquestes noves mesures de seguretat i de control. Llavors, de què servirà augmentar el preu del bitllet, si els diners no es podran destinar al lloc que ha motivat l'augment, que és reduir el dèficit que pateix tot Catalunya?
Seguint amb el tema, suggerir als "benpensants" de l'Administració catalana, que una de les maneres de fer veritables diners amb els bitllets del transport públic, és que aquests bitllets, en comptes d'apujar-ne el preu, l'abaixessin considerablement. Amb preus molt més barats, les persones que normalment fan servir els transports públics, ho farien molt més de gust; ningú intentaria col•lar-se i als carrers de la ciutat de Barcelona no hi circularien tants cotxes i motos. Ara, amb aquest desorbitat augment a 2€ el bitllet senzill, passarà que moltes persones tornin a servir-se del vehicle propi amb l'augment de la contaminació ambiental que això pot comportar. És la baratura el que fa vendre! Que hi pensin els "benpensants" de l'Administració catalana.

Recaptar aliments per part de la població; per què?

Els passats dies 25 i 26 de novembre, va tenir lloc a tot Catalunya la campanya de recollida de tot tipus de mengívols de llarga caducitat, per poder donar de menjar a moltes famílies catalanes que passen molta necessitat i que moltes d'elles freguen el llindar de la pobresa.
El Banc dels Aliments, entitat sense ànim de lucre que centralitza aquesta recollida de productes de primera i segona necessitat, que l'any passat per aquestes dates va assolir la quantitat de 400.000 quilos d'aliments, aquest any es va posar com a fita, arribar als 800.000 quilos o més, d'aliments, i sembla ser que ho ha aconseguit.
Però, per què sempre s'intenta sensibilitzar al qui menys té perquè més doni? Un tant per cent molt elevat de persones que van comprar aliments per dur-los al Banc d'Aliments, es veia per televisió que era gent molt humil i senzilla, que potser en un moment o altre de la seva vida van passar gana i saben, a ciència certa, què és passar un dia i un altre dia sense tenir res que emportar-se a la boca.
Quantes persones amb un alt poder adquisitiu van comprar aliments els dia 25 i 26 per pal·liar la gana a Catalunya?
Quants polítics, estiguin en actiu o no, han mogut el cul, ells o les seves senyores, per desplaçar-se, els dies 25 i 26, fins el supermercat més pròxim a casa seva, o a una gran àrea comercial, per comprar uns quants quilos d'aliments?
És una vergonya que qui més té (es suposa que per això en té), es faci el desentès (no tothom) en aquests flagrants casos, on gastar-se uns diners per donar de menjar a qui no té res, o té pocs mitjans per adquirir aliments, li suposaria una alegria immensa i les mostres d'agraïment serien d'allò més expressives.
És una vergonya també, que algunes empreses financeres amb grans beneficis, tinguin la pocavergonya de patrocinar escuderies de Fórmula 1 i Grans Premis motociclistes, i després neguin al poble ras, crèdits per poder, alguns, muntar el seu petit o mitjà negoci, estabilitzant així la seva economia.
Anys enrere, quan aquí es sentia parlar del Tercer Món, es contemplava com una cosa llunyana; no se n'hi feia cas; no anava en les coses d'aquesta part de l'hemisferi; ara el Tercer Món el tenim aquí.
Si la crisi persisteix, i tot indica que va per llarg, com es solucionarà el problema de la fam i la pobresa galopant a Catalunya? No se sap què passarà. Però tot indica que, de bo, res.
Serà que potser, havent retallat tant en sanitat, el Govern català, al no poder atendre als seus conciutadans amb mil i una malalties, els deixarà morir de fam i tot això que encara més s'estalviaran?
I el fotut de tot, és que una crisi que no l'ha provocat el poble, és el poble que, com sempre, l'ha de pagar. No hi ha dret!

JA PODRÍEM GAUDIR DE 36 ANYS SENSE ETA

El 20 de novembre del 1975, dia en que sortosament la va dinyar el dictador i assassí que havia subjugat Espanya i Catalunya durant gairebé 40 anys, ETA ja s’havia d’haver dissolt. Perquè durant els anys que hi va ser des de la seva fundació el 1958, fins al 20 de novembre del 1975, aquesta banda terrorista s’hauria d’haver limitat, en el pitjor dels casos i sense estar-hi personalment gens d’acord, a atemptar contra persones i institucions que, directament, haguessin estat relacionades amb el règim franquista, en el sentit de ser autores directes de la forta repressió que hi va haver durant i després de la sagnant Guerra Civil. I possiblement, si així hagués actuat i després hagués passat a ser un partit polític en favor de la independència d’Euskal Heria, potser a hores d’ara el País Basc ja faria dies que gaudiria de la separació de l’Estat espanyol i ETA seria reconeguda internacionalment per haver-ho aconseguit sense tenir a les seves espatlles i la seva consciència, una gran quantitat de persones per ella assassinades, que res a veure hi van tenir en la repressió franquista i per tant del tot innocentes, com per exemple totes les persones que van morir al sagnant atemptat del Hipercor de Barcelona el 19 de juny del 1987, on hi van perdre la vida 21 innocents ciutadans i ciutadanes i 45 en varen resultar ferits i ferides. Aquest atemptat i altres de semblants, ETA se’ls hagués pogut estalviar, si hagués rescindit les seves activitats terroristes el 20 de novembre del 1975. I els prepotents i mentiders membres del PSOE, ara no podrien tenir el gust de vantar-se de ser els artífex de la imminent desaparició total de la banda terrorista. O sigui que no facin tant el fatxenda que se’ls hi veu el llautó.

Bitllet d'autobús més barat fora de Catalunya

Quan vaig sortir de la nova estació de tren de Burgos-Rosa de Lima, que està a més de cinc quilòmetres de la capital, vaig preguntar si hi havia algun mitjà de transport per desplaçar-me al centre urbà. La resposta va ser que hi podia anar amb taxi o bé amb autobús.
Òbviament, vaig optar per l'autobús al considerar que recórrer més de cinc quilòmetres amb taxi deuria ser bastant car.
En el moment en què vaig pagar el bitllet de l'autobús, vaig deixar anar un mecagumdellonses que crec que em van sentir fins i tot dins la catedral de Burgos! I el xofer, tot sorprès em preguntà: que ho troba card? No home no, -li dic jo. El que el trobo és molt barat comparat amb el preu del bitllet d'autobús de la meva ciutat, Sabadell o de Barcelona. Quan li vaig explicar al xofer de l'autobús els preus dels bitllets d'autobús, metro i tramvia que ens fan pagar a Sabadell, Barcelona i Catalunya, l'home se'n feia creus!
Resulta que el preu del bitllet, per a un autobús que fa les funcions d'urbà i de interurbà de Burgos capital a l'estació de RENFE i viceversa, costa 0,85€! El mateix import és el que fan pagar en l'autobús que va de Segòvia capital a l'estació del TGV Segovia-Guiomar, que també és un autobús en funcions d'urbà i interurbà.
A Sabadell, el bitllet d'autobús costa (que no sé si ho val)1,35. I a Barcelona, 1,50! Quina barra!
També vaig tenir una sorpresa a Vitòria, quan vaig decidir fer totalment el recorregut d'un dels magnífics tramvies de la ciutat: el preu del bitllet; 1,10€!
Per què a Sabadell, Barcelona i a Catalunya en general hem de pagar els serveis sempre tan cars?