VICENÇ MARQUÈS I SANMIQUEL

Bloc d'en Vicenç Marquès i Sanmiquel, per a escriure-hi quatre coses mal dites o ben dites i que poden agradar a tothom, o no.

dissabte, 12 de novembre del 2011

JA PODRÍEM GAUDIR DE 36 ANYS SENSE ETA

El 20 de novembre del 1975, dia en que sortosament la va dinyar el dictador i assassí que havia subjugat Espanya i Catalunya durant gairebé 40 anys, ETA ja s’havia d’haver dissolt. Perquè durant els anys que hi va ser des de la seva fundació el 1958, fins al 20 de novembre del 1975, aquesta banda terrorista s’hauria d’haver limitat, en el pitjor dels casos i sense estar-hi personalment gens d’acord, a atemptar contra persones i institucions que, directament, haguessin estat relacionades amb el règim franquista, en el sentit de ser autores directes de la forta repressió que hi va haver durant i després de la sagnant Guerra Civil. I possiblement, si així hagués actuat i després hagués passat a ser un partit polític en favor de la independència d’Euskal Heria, potser a hores d’ara el País Basc ja faria dies que gaudiria de la separació de l’Estat espanyol i ETA seria reconeguda internacionalment per haver-ho aconseguit sense tenir a les seves espatlles i la seva consciència, una gran quantitat de persones per ella assassinades, que res a veure hi van tenir en la repressió franquista i per tant del tot innocentes, com per exemple totes les persones que van morir al sagnant atemptat del Hipercor de Barcelona el 19 de juny del 1987, on hi van perdre la vida 21 innocents ciutadans i ciutadanes i 45 en varen resultar ferits i ferides. Aquest atemptat i altres de semblants, ETA se’ls hagués pogut estalviar, si hagués rescindit les seves activitats terroristes el 20 de novembre del 1975. I els prepotents i mentiders membres del PSOE, ara no podrien tenir el gust de vantar-se de ser els artífex de la imminent desaparició total de la banda terrorista. O sigui que no facin tant el fatxenda que se’ls hi veu el llautó.

Dades personals

La meva foto
Sóc un jubilat de 67 anys amb ganes de viure i veure coses. Sóc xerraire de mena. M'encanten tota mena de tertúlies, ja sigui a la ràdio, a la televisió o en un típic i tranquil carreró de qualsevol petit i tranquil poble.