NO VOLS BROU, DONCS ARA DUES TASSES!!!

El dia 2 d'aquest mes de juliol, s'han complert seixanta anys justos d'aquell “famós” gol que el davanter de la “Selección Española” Telmo Zarra va “inflingir” a la “pérfida albión”, o sigui Gran Bretanya, en un partit sense pena ni glòria i, que tot hi guanyant Espanya (1-0) no va servir per a res, perquè Espanya no es va classificar per poder arribar a disputar la final d'aquell Mundial de Futbol que s'estava desenvolupant a Brasil el mes de juliol del 1950.
Bé, sí, el gol va servir perquè durant seixanta anys, l'hàgim hagut d'escoltar per ràdio i veure'l per televisió, tantes vegades com els hi ha donat la gana de fregar-nos-el pels morros. El Règim franquista va fer-ne bandera d'aquell gol, i se'n va servir força i molt per a la seva propaganda a la qual ens hi tenien tan acostumats.
Si aquell gol de'n Zarra sense transcendència va ser tan aprofitat pel Règim i pels qui el van succeir, doncs encara avui dia en parlen a la més mínima ocasió que tenen per fer-ho, ja ens podem preparar per aguantar, durant seixanta anys més o eternament, les mils i mils de vegades que haurem de sentir per ràdio i veure per televisió, el gol que va marcar l'Andrés Iniesta en la final de la Copa del Món de futbol contra la Selecció dels Països Baixos, i que va donar a Espanya la tan cobdiciada Copa del Món de Futbol. Sort que jo ja no els viuré seixanta anys més!