CARTA OBERTA AL SR. MONTILLA

Senyor Montilla, vostè és President de la Generalitat, però no és, ni ho podrà ser mai, President de Catalunya. Per ser President de Catalunya, primer que tot s'ha d'estimar Catalunya. S'ha d'estimar la terra on un ha nascut i on un hi té enterrats els seus avantpassats. Cosa que no fa el cas amb vostè, que ha nascut i a vingut de terres totalment estranyes i llunyanes a Catalunya i que són les que vostè segueix estimant i recordant. Per tant, com pot estimar i desviure's per la terra catalana i els catalans i les catalanes? Vostè només estima i es desviu per la unitat de l'Estat espanyol, el PSOE i en Zapatero.
Vostè no governa per a Catalunya ni per a les catalanes i els catalans: vostè governa per fer feliç al seu amo, el PSOE i el seu dirigent principal en Rodríguez Zapatero. A vostè no li preocupa gens ni mica, què necessita realment el poble català. Només li preocupa fer content al PSOE i al seu amo a Madrid, perquè aquest el mantingui a la poltrona junt amb els seus socis de Govern, com si d'un cercle restringit d'amics es tractés. Això és el que són vostès: una banda d'amics, o no tan amics, que s'han reunit per estar al capdavant del Govern de Catalunya sense fotre brot, i cobrant una pasta gansa que els hi hauria de caure la cara de vergonya, a més de dilapidar el fruit dels nostres impostos i anar sempre en contra de Catalunya. Oblidis de Catalunya i plegui!!! Vagi-se'n a fangar a la seva terra, que el camp andalús necessita braços per treballar de valent i allà sabrà amb quina minsa quantitat mensual ha de viure un treballador del camp.
Senyor Montilla, no es preocupi home per l'Estatut! L'Estatut és mort! Però si canvia de pensament i si realment vol fer quelcom per Catalunya, cosa que dubto, engegui a passeig el PSOE i si m'apura fins i tot el PSC, i plantegis lluitar única i exclusivament per la independència de la nostra nació, si és que té pensat seguir vivint a Catalunya, és clar! Si el dissabte dia 10 vol anar a la manifestació que es preveu que serà més nombrosa en participació que la de l'11 de setembre del 1976, no hi vagi defensant l'Estatut. Vagi-hi amb una gran pancarta en la qual es llegeixi amb lletres ben grans, quina és la postura de la majoria de catalans i catalanes: vagi-hi defensant la independència de Catalunya. Però encara ho faria més bé, si unilateralment, proclamés la independència de Catalunya des del balcó del Palau de la Generalitat abans de deixar de ser el President de la Generalitat, emulant el seu antecessor Francesc Macià i Llussà, que ho va fer el 14 d'abril del 1931.
Vostè s'ha entestat en anar a la manifestació ( i tossudament voldria anar al davant), amb una gran bandera catalana i un cartell que digui que defensa l'Estatut. No usi la bandera catalana per fer reclamació d'una cosa que ja és morta i a punt de ser enterrada. La nostra Ensenya està cridada a representar coses positives per a Catalunya! Oblidis de l'Estatut, home, oblidis de l'Estatut! Ja no serveix per a res l'Estatut! Bé, sí, perdó, amb els exemplars de tots els Estatuts i el paper escrit que ha sorgit de totes les rotatives dels diaris i revistes parlant-ne, les catalanes i els catalans, que som de mena estalviadora, el que sí podem fer és eixugar-nos l'entrecuix i estalviar-nos de comprar paper higiènic uns quants dies!!! A més, merda amb merda, sempre lliga!!!