IMPRUDÈNCIES QUE ES PAGUEN AMB LA VIDA

Vagi per endavant el més sentit condol per a tots els familiars de les tretze víctimes mortals hagudes en la catàstrofe de la nit de Sant Joan a l'estació de Castelldefels-Platja.
La pèrdua de vides humanes sempre és lamentable, siguin quines en siguin les circumstàncies en les quals s'han produït els òbits.
Però en el cas que ens ocupa, els lamentables fets s'haguessin pogut evitar.
Es comprèn perfectament, les ànsies que tenien els joves d'arribar a la platja i començar una gran i alegre revetlla de Sant Joan. Però això no és excusa per a no complir amb una normativa, que des de fa molts anys està establerta, (gairebé des de que es va inaugurar el primer ferrocarril), i que prohibeix creuar les vies del tren trepitjant els rails, per anar d'un costat a l'altra de l'andana o andanes o sortir de la mateixa estació.
A l'estació de Castelldefels-Platja, no fa gaire que s'hi van fer obres de remodelació. I es van tenir en compte totes les mesures de seguretat perquè els viatgers poguessin creuar d'unes andanes a altres amb totes les garanties i la màxima seguretat.
Degut a que per aquesta línia hi passen trens de llarg recorregut a gran velocitat, i que no s'aturen a moltes de les estacions des de Barcelona-Sants fins a Sant Vicenç de Calders o Tarragona, el servei de megafonia, que a més funciona amb dues llengües, català i castellà, adverteix reiteradament que no es creuïn les vies per la superfície i que es facin servir, o els passos elevats o els passos subterranis. Per megafonia també es diu, i també en uns cartells que ho anuncien, que degut a la gran velocitat que porten els trens de llarg recorregut i que no s'aturen en moltes estacions, els viatgers no s'acostin al bordó de l'andana, perquè el mateix rebuf que provoca el pas del tren a gran velocitat, se'ls podria emportar. La línia de seguretat està fixada, si no vaig errat, entre un metre i un metre i mig del bordó de l'andana.
En aquest lamentable succés, tots els avisos i prohibicions no es van tenir en compte per part del jovent i va passar el que va passar i que s'hagués pogut evitar.
Diuen que el pas elevat sobre les vies del tren estava tancat i que el pas soterrani va fer-se petit per l'allau de gent que hi volia passar.
El pas elevat estava tancat, degut precisament a que ja estava en funcionament el pas soterrani i els ascensors, i a que abans de la remodelació de l'estació, aquest pas era un colador de gent que agafava el tren sense passar prèviament per taquilla. Que l'haguessin pogut remodelar també de tal manera que servis per sortir de l'estació i no poder-hi entrar? Doncs sí. ADIF o RENFE o a qui correspongui l'obra, aquest pas elevat hauria de seguir donant servei a l'estació i no com ara que només és d'us exclusiu per als vianants que viuen a una i altra banda de la via del tren.
Es diu també, que el tren que es va veure implicat en el succés, no va accionar el xiulet advertint el seu proper pas per l'estació i que, a més, no duia encesos els fars. La caixa negra del tren ha demostrat tot el contrari. No es vulguin veure errors on no n'hi ha hagut per part de la companyia ferroviària, en uns lamentables fets que els errors els han comès altres persones.
Sigui com sigui, el mal ja està fet i aquests tretze joves ja no són amb nosaltres. Però aquest lamentable succés, hauria de servir d'escarment perquè altres joves que tinguin intencions de saltar-se la normativa, no ho facin. Mal que ens pesi, les ordres, avisos i prohibicions, són per a complir-les al peu de la lletra. Només actuant així es poden evitar grans i lamentables desgràcies com la de la màgica nit de Sant Joan, que aquest any, per unes quantes famílies, no ha esdevingut màgica: ha esdevingut tràgica.
Descansin en la Pau del Senyor, els tretze joves que han perdut la vida en tan tràgiques circumstàncies.