Els dies 31 de juliol i 1 d’agost d’enguany, he estat a la Vila Reial de Pals, Baix Empordà, per assistir a uns actes dedicats al segon homenatge a l’Almirall Català Cristòfol Colom i a la Marina Catalana ama i senyora de tota la Mar Mediterrània durant bastants segles i d’altres mars i oceànics d’altres conegudes parts del món per l’Almirall Català descobertes.
Varen ser uns actes molt emotius. Tot el que ens van explicar, junt amb el que ja molts dels allí presents sabíem, va servir per palesar sense cap mena de dubte, que l’Almirall Cristòfol Colom era català, de Barcelona, i que junt amb uns intrèpids mariners catalans, amb naus catalanes i abastades i arborades a Catalunya, van emprendre el llarg viatge que va finalitzar fen la gran descoberta, per a Catalunya i per a tota la Humanitat: el Gran Descobriment d’Amèrica.
Està del tot documentat, que els anomenats Reis Catòlics, o millor dit per ordres expresses de la porca Isabel I de Castella, emmaridada amb el rei d’Aragó i de Catalunya Ferran II, amb la perversa intenció de espoliar els regnes català i aragonès, van fer-se seu el Descobriment d’Amèrica.
Era una aventura massa gran i amb molta transcendència perquè s’ho quedés Catalunya, per a ells una regió insignificant del que seria més tard el Regne d’Espanya per ells unificada o millor dit fen sotmetre els altres petits o grans reialmes, robant-los-hi tot el que van poder i voler i molt més.
Van tergiversar tota la Història; van canviar noms, dates i fets i van donar ordres molt severes de que durant anys, no es parlés de la gran gesta americana sota pena de mort per a qui gosés dir-ne o difondre’n quelcom.
Es van fer destruir per part dels Reis Catòlics i de la Inquisició cartes i mapes de navegació, i un munt de llibres i escrits que parlaven del tema.
Però la Història és sàvia, i sempre ha sabut guardar-se un as a la mànega. I uns quants papers han sortit a la llum i aquí ho tenim: el Cercle Català d’Història n’és l’artífex de que s’hagi pogut descobrir la veritat de l’engany més monstruós que ha existit sobre la capa de la terra que fins avui ens han fet creure. (N’hi ha un altre d’engany, diuen, que és el de l’arribada de l’Home a la Lluna), però això ja és una altra història.
L’Estat Espanyol ho sap; n’està al corrent, però fins a la data res ha dit en contra dels arguments presentats ni res ha negat. Altra cosa serà que un dia o altre vulguin reconèixer que es van fer seu un gran esdeveniment, que només era cent per cent català.
Un altre de les coses que s’estan investigant però que encara, diuen, no ho tenen clar els investigadors, és el tema de Miguel de Cervantes Saavedra, que diuen els erudits en aquest tipus de matèries, que molt ben bé podria ser que també hagués estat un gran personatge, en aquest cas un gran escriptor català, anomenat Miquel Servent de Salavedra o Salaverdera. La Història ens ho explicarà d’aquí a poc. Però, és clar, encara que es pugui demostrar que qui va escriure El Quixot era català, Espanya i la conservadora Real Académia Española de la Lengua no hi voldran pas saber res.
Com tampoc voldran saber res ni voldran rectificar, en el tema de Cristòfol Colom i la descoberta d’Amèrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada